El proppassat 4 d’aqueix mes moria als setenta cinc anys d’edat a Castelldefels el patriota Jordi Soriano i Rubio, conegut per “Sori” entre els seus companys del Front d’Alliberament de Catalunya. Gràcies a les aportacions de Carles Garcia Solé, Josep Maria Garcia Solé i Jordi Vera Arús redacto aqueixa breu ressenya per tal que la memòria d’aquest militant independentista perduri i serveixi d’exemple a futures generacions de patriotes. Atès que és incompleta agrairé noves dades sobre la seva trajectòria.
Aprofito l’ocasió per esmenar el treball recentment publicat “Els exiliats de l’independentisme combatiu (1971-1977)“, dins l’obra col·lectiva “Exilis. Del nord al sud. IV Jornades d’Història Nacional”, Prats de Molló, 18 i 19 d’octubre de 2025, Lluís Puig i Gordi (ccordinador), (Editorial Afers, 2026), ja que a la pàgina 182 esmento erròniament Jordi Soriano Vives, quan el seu segon cognom era Rubio. En el moment de redactar aquell text no vaig trobar prou dades sobre ell i només el vaig citar de passada. Serveixi doncs la present ressenya biogràfica per ubicar-lo en el temps i en el context dels exiliats de la seva generació.
Jordi Soriano i Rubio neix l’any 1950 al barri de Sants, a Barcelona, fill d’una família valenciana de classe obrera. De complexió menuda era extraordinàriament fort. De ben jove es va afegir a la colla d’excursionistes del barri on va coincidir amb els germans Garcia Solé fent escalada i espeleologia. Aqueix ambient va afavorir la seva presa de consciència política, de lluita contra la dictadura franquista i per la independència de la nació catalana. Va participar activament en la creació del Front d’Alliberament de Catalunya l’any 1969. De caràcter valent i decidit, era un home amb el qual s’hi podia confiar. Segons testimoni de Carles Garcia Solé, en una de les accions consistent en col·locar un explosiu a una caseta d’informació turística instal·lada l’estiu del 1971 al centre de la plaça de les Glòries catalanes de Barcelona, l’escamot (Carles Garcia, Josep Maria Garcia, Ramon Llorca i Jordi Soriano) se’n va adonar que dues dones del servei de neteja municipal van entrar a la caseta per fer la seva feina. El “Sori” va sortir del cotxe des del qual observava els esdeveniments i va còrrer per desconnectar el fulminant i evitar l’explosió, salvant la vida de les dues empleades tot arriscant la seva pròpia.
Va participar en la majoria de les accions dutes a terme pel FAC fins a l’any 1972, quan arran de la caiguda del maig són detinguts Carles Garcia Solé, Ramon Llorca López i set patriotes més, una mitja dotzena d’altres poden fugir cap a la Catalunya Nord. Jordi Soriano entre ells.
Atesa la pressió policial francesa sobre els independentistes escápols, amb l’ajuda de Jaume Cornudella, són acollits a París per la família de Manuel Viusà. Al cap de poc temps passen a Bèlgica Elisenda Romeu, Alfons Cervera, Josep Maria Garcia Solé i Jordi Soriano, on mantenen la militància activa al FAC. Jordi Soriano s’acull a l’amnistia del 1977 i torna a Catalunya on participa en l’assemblea de militants que autodissol l’organització armada per passar a l’activitat política sempre de caire independentista. En “Sori” no es va afiliar a cap partit però mantingué el seu compromís per la independència de Catalunya tota la seva vida. Professionalment va treballar al servei de publicacions de la Generalitat essent-ne el cap de magatzem fins a la seva jubilació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!