Jordi Sànchez ha fet públic avui un comunicat denunciant l’actuació discriminatòria del Departament de Justícia dirigit per la consellera Capella, d’ERC, que mereix solidaritat i reflexió.
“Dijous a la nit la Secretaria de Mesures Penals informava els mitjans de comunicació que la Junta de Tractament de Lledoners havia acordat elevar al jutge la proposta favorable de modificació del 100.2 que m’havia aprovat abans de la pandèmia i l’ampliava amb una oferta laboral. L’acord de la Junta de Tractament divulgada pel Departament de Justícia avalava la meva sortida de presó 5 dies a la setmana 12 hores diàries per fer una activitat laboral i de voluntariat. La majoria de mitjans de comunicació va recollir la nota en les seves edicions.
Fins al divendres 22 de maig a les 17.30 h no vaig rebre la comunicació de la Junta, malgrat estar localitzable les 24 hores al mòdul 2 de Lledoners. La sorpresa va ser veure que la decisió de la Junta de Tractament era totalment diferent de la que s’havia publicitat la nit anterior: s’acordava no tramitar la sol·licitud d’oferta laboral i donar tràmit a la possibilitat de 3 hores diàries tres dies a la setmana per fer voluntariat.
La primera conclusió és que la nota del Departament de Justícia és l’exemple d’una mala praxi i una manca de respecte cap als meus drets. Tinc dret a rebre primer que ningú la comunicació d’allò que m’afecta personalment. I a més, tinc dret que la Informació que es difongui des d’organismes públics sobre la meva situació sigui veraç i eviti danys a persones del meu entorn, que van viure amb esperança i il·lusió la concessió del 100.2 laboral. Demano públicament que no es torni a repetir aquesta mala praxi, que només interessos espuris poden explicar. En el cas que ens ocupa, s’ha trigat més de 20 hores a comunicar-me la decisió de la Junta després de fer-se pública.
Més enllà de les deplorables formes, hi ha dues qüestions rellevants que esperen resposta: 1) on han quedat les 12 hores diàries de dilluns a divendres, per sortir a treballar, que s’havien avalat des de la Junta de Tractament per posar a consideració de la magistrada?; 2) quins són els motius d’aquest canvi tan sobtat? A hores d’ara no hi ha resposta. Ningú ha explicat res i el Departament de Justícia, 48 hores després, mantenia la nota en què informava que podria gaudir de 12 hores diàries per anar a treballar fora de la presó.
La situació més desagradable que he viscut des de la notificació de la condemna, el 14 d’octubre passat, va ser la de divendres al vespre, quan vaig haver de dir a la meva mare i al meu pare i a la meva parella i fills que, contràriament al que el Departament de Justícia havia informat, jo no sortiria a treballar 12 hores diàries. Crec que cap pres es mereix aquest tracte dels responsables penitenciaris. Jo tampoc. Demano que es revisin tots els mecanismes, perquè mai més es produeixin situacions com les que ens ha tocat viure a mi i la meva família.
Legitimitat i legalitat de la proposta laboral del 100.2
La proposta laboral que vaig presentar a l’equip de tractament era respectuosa amb la Sentència del Suprem i en cap cas col·lisionava amb la inhabilitació imposada per aquest tribunal. El Suprem és inequívoc: “El presente proceso penal no puede ser presentado como un instrumento al servicio de la criminalización de un proyecto político. No existe persecución ideológica. De hecho, la ideología exteriorizada por la práctica totalidad de los procesados, sus ideales y los objetivos políticos a los que fue subordinada la celebración del referéndum del 1 de octubre, son defendidos por otros representantes políticos con presencia en los Parlamentos nacional, europeo y en la cámara autonómica. La acción penal, como es lógico, no se dirige contra quienes se limitan a difundir y la luchar por la transformación de la sociedad catalana conforme a su ideario político.”
Malgrat això, l’acord de la Junta de Tractament, comunicat divendres a la tarda, es limita a dir: “s’acorda, per unanimitat, no tramitar la seva sol·licitud de 100.2 RP laboral a l’associació Crida Nacional per la República”. La naturalesa sociopolítica de la Crida no pot ser la causa de la negativa de la Junta de Tractament a tramitar el 100.2. Ni tampoc ho pot ser la defensa de la independència que dona personalitat a l’entitat. Si fossin aquestes les motivacions, s’estaria imposant una inhabilitació extrajudicial i una condemna complementària. He sol·licitat l’accés a l’expedient per conèixer els motius d’aquesta decisió inesperada, que representa un canvi d’opinió sobtat del criteri expressat per l’equip de tractament. Aquest, integrat per jurista, educadora, psicòloga i treballadora social, era favorable al 100.2 laboral que havia presentat. De fet, és l’equip de tractament qui va elevar la proposta a la Junta de Tractament per a la seva aprovació. És important recordar que la Junta només avalua les propostes que són enviades i per tant avalades pels equips de tractament.
En aquests moments, i amb la decisió de la Junta comunicada, ratifico que la meva voluntat és sortir a fer tasques de voluntariat a la Fundació Canpedró. Això, però, no serà de manera immediata. A causa de la pandèmia i per disminuir riscos de contagi a la resta d’interns, qualsevol pres que surt en 100.2, quan torna a la presó, queda confinat a la cel·la. No puc assumir els costos personals d’estar confinat a la cel·la tota la setmana a excepció de les 9 hores autoritzades per fer voluntariat. Per aquest motiu, sol·licitaré la modificació horària del voluntariat i, quan es concedeixi, recuperaré el 100.2.
Presó de Lledoners, 24 de maig 2020”
Altres presos independentistes durant aqueixa pandèmia del coronavirus ja havien criticat frontalment l’actuació driscriminatòria d’aqueix amateix Departament cedint al xantage del Tribunal Supremo per tal que no poguessin passar el confinament a casa com altres presos del seu mateix grau. Adoptar l’actitud del vigilant del ghetto (hom es refereix als jueus que hi eren internats que col·laboraven amb els seus carcellers) és relativament extrapolable a la que adopten els independentistes que creuen que amollant-se davant la repressió espanyola poden alleugerir el mal que aqueixa causa, als afectats i a la causa independentista. Capella no és l’únic cas d’excés de zel en aplicar l’ordre estatal contra l’independentisme, el conseller Buch ha fet el mateix contra les mobilitzacions posteriors a la sentència del Tribunal Supremo contra els dirigents del procés. El mateix raonament es pot aplicar als lletrats del Parlament que reiteradament són agents executors (amb la complicitat del president Torrent) de les arbitrarietats de la judicatura espanyola. Obsedits a no desobeir acaben esdevenint còmplices de la repressió. Certament, mantenir un govern autonòmic sota assetjament constant i multidimensional per part del poder espanyol, (l’institucional i el fàctic), comporta contradiccions, però hi ha un límit, saber sempre que en aqueix conflicte cal estar tothora a favor de nosaltres mateixos, sobretot quan hi ha marge de discrecionalitat com és en el cas de Jordi Sànchez.
Post Scriptum, 28 d’agost del 2020.
Jordi Sànchez ha desautoritzat la petició d’indult que el partit espanyolista Lliga Democràtica ha fet al govern espanyol per tots els presos polítics catalans sense el seu consentiment. Aqueixa iniciativa, com anteriorment la de la UGT en favor de Dolors Bassa i la tres antics presidents del Parlament en nom de Carme Forcadell, són solucions personals i puntuals a un conflicte polític entre l’ordre estatal espanyol i l’independentisme català que només pot tenir una sortida política global, com va escriure fa quatre dies Vicent Partal a Vilaweb.
Post Scriptum, 30 de maig del 2021.
Em vaig precipitar (conexent la seva trajectòria a la Crida, a ICV i a l’ANC) elogiant en aqueix apunt l’actitud de Jordi Sànchez en un cas puntual de repressió: la seva actitud esportivament amical amb els agents de l’ocupació espanyola (PSC i Comuns) als darrers dies (compartida per Cuixart i Junqueras) demostra que no té ni voluntat ni capacitat per liderar un conflicte real amb el poder dominant, és un poducte de la factoria Crida, (com Colom, com Riera). Amb ell al capdavant, Junts mai serà alternativa als retroautonomistes d’ERC+CUP.
Post Scriptum, 27 d’octubre del 2021.
Magnífic retrat d’Ot Bou, avui a Vilaweb, de Jordi Sànchez, amb politicastres com ell -que diuen el contrari del que- fan Junts per Catalunya no anirà enlloc: “Se li escapa el riure. A Jordi Sànchez cal llegir-lo sempre a l’inrevés perquè és així com s’entén què vol dir de debò”.
Post Scriptum, 4 de desembre del 2021.
Un altre retrat imprescindible d’Ot Bou, ahir a Vilaweb: “El no-camí de Jordi Sànchez“. Els qui el van anar a buscar per dirigir l’ANC (amb sou encobert a la UPF, mai justificat i mai criticat per la premsa espanyolista), i després la farsa de la Crida Nacional per la República i ara Junts per Catalunya, haurien d’explicar perquè van triar un professional de la contenció de les protestes populars i que no creu en la causa que diu defensar. Mentre politicastres com ell, Junqueras o Cuixart continuïn al capdavant de les respectives organitzacions no hi haurà represa possible del procés independentista.
Post Scriptum, 30 de maig del 2023.
Ahir, a Vilaweb: “Jordi Sànchez torna a la Sindicatura de Greuges i congela la militància a Junts. Aquest serà el seu segon pas pel síndic de greuges, després d’haver estat adjunt del síndic Rafael Ribó del 2010 al 2015″. El seu pas pel lideratge de Junts ha estat nefast, si anra plega és possible que sigui un símptoma d’un canvi estratègic liderat pel president Puigdemont per retornar a l’esperit fundacional de JxCat. La maniobra de Jaume Giró, protector de Jordi Sánchez, per encapçalar la candidatura a les eleccions espanyoles del 23 de juliol vinent, vol entorpir aqueix plantejament i tronar a fer de Miquel Roca a Madrid.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!