Joan Carretero va signar un article publicat a l’Avui del 18 d’abril del 2009 titulat “Patriotisme i dignitat” que va esdevenir la divisa d’un nou projecte polític. Reagrupament Independentista va adoptar com a propis aquests dos conceptes a l’assemblea fundacional celebrada el 3 d’octubre del mateix any. La dimissió-trampa del mateix Carretero i els seus acòlits el 30 de gener del 2010 va significar l’inici de la fi de Reagrupament, una proposta efímera que malbaratava en un moment clau les potencialitats de l’independentisme com a relleu de l’autonomisme.
L’independentisme català pateix una feblesa crònica de caràcter subjectiu que impedeix bastir una alternativa creïble i sòlida susceptible d’obtenir la confiança majoritària de la població. Esquerra, Reagrupament (Solidaritat és encara una incògnita) han esvaït en pocs anys il·lusions i lideratges que s’han demostrat inconsistents per afrontar un conflicte jurídic i polític amb l’ordre estatal establert.
Els pobles que han assolit la llibertat ho han fet per diversos mitjans, però tots amb uns ingredients comuns: patriotisme, intel·ligència i coratge. A l’independentisme català sobren les impostures en els plantejaments, els sectarismes en les actituds i les mediocritats en els llocs dirigents. Dissortadament, Carretero no és ni l’excepció, ni el més greu dels casos en què hom predica el contrari d’allò que acaba realitzant, però sí el més fulgurant dragon-kan que ha patit l’independentisme contemporani.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Jaume, crec que cal ser més honest, que Carretero ni es perfecte, ni es cap sant, segurament es una evidència, però fer d’això i de Reagrupament la diana de tots els cops, cada cop que parles de l’independentisme català, crec que ja passa de mida. Si volem ser un poble adult, hem de demostrar que som adults, i tirant pedres al nostre propi terrat, em recorda francament aquella pelicula dels Monty Python, La vida de Brian on desenes de grups diferents alliberadors no paraven de barallar-se davant la mirada divertida dels romans. Els nostres romans particulars es diuen Espanya, tenen sentit d’estat, fan la seva feina i no els importem gens ni mica. Ara be la nostra part es la que falla, ja que les mediocritats estan a tot arreu, ara be comparar les il·lusions que ha o havia de generar Esquerra amb els anys de trajectòria amb una associació de molt poc temps com Reagrupament crec que es barrejar peres amb pomes, o senzillament fer mal per fer mal com es el cas. Independència i regeneració democràtica son dos claus que crec qualsevol signaria, evidentment amb encerts i errades com tothom, o repeteixo tothom. Quan centralitzem sempre les critiques amb el mateix, alguna cosa fa pudor de sucarrim i evidentment aquestes intencionalitats per pura revenja resten credibilitat a l’autor, i de passada evidentment com els passava als romans del Mothy Pyton provoquen un somriure als que ja sabem.
Salutacions
Albert Cortés
5 Comentaris
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/01/la_nova_alianca_erc-rcat_63129.php?IDN=63129