Turquia sota el comandament d’Erdogan ha passat d’un estat no-hostil a Israel a ser-ne un dels més punyents enemics en nom del neo-otomanisme que malda per recuperar el rol hegemònic d’antany a l’Orient Mitjà. Amb aqueixa finalitat dona suport al gihadisme palestí, entorpeix l’aproximació entre el Líban i Israel, pugna per situar la Síria post-Assad sota el seu protectorat, s’implanta a Líbia i a Somàlia. Per això darrer s’ha manifestat frontalment contra la independència de Somalilàndia per part d’Israel.
Israel ha trellat una aliança estratègica amb Grècia i Xipre per contenir l’expansionisme turc i fa costat a les minories alauita, drusa i kurda front a l’islamisme sunnita que és al poder a Síria, alhora que n’atura les pretensions intervencionistes pro palestines. Israel fins i tot afavoreix el manteniment de la influència russa en detriment de la de Turquia a Síria. Qatar és el finançador del règim d’Erdogan en ple declivi econòmic mentre que Israel, malgrat l’estat de guerra permanent en el qual ha de viure, creix econòmicament i guanya influència regional. Turquia mira d’evitar la derrota total d’Iran alhora que malda per ocupar el seu lloc al capdavant de l’islamisme contra Israel amb la complicitat d’estats com el Regne d’Espanya.
Post Scriptum, 15 de gener del 2026.
Ahir Veysi Dag al Jerusalem Post: “How Turkey’s dangerous course in the Middle East fuels massacres. Ankara has created, sustained, and directed a well-established network of Islamist proxies”.
Avui La Turquie, l’autre pieuvre de plus en plus difficile à contourner pour Israël. Alors qu’Ankara défend petit à petit ses intérêts au sein de la région, Jérusalem tente de contre-attaquer.
Post Scriptum, 18 de gener del 2026.
Erdogan avança posicions en detriment d’Israel a Gaza (convidat pel president Trump), a Síria (ocupant el territori kurd autònom des del 2011) i al Líban (esdevenint el nou padrí d’Hesbol·là). Alhora que basteix una mena d’OTAN islàmica amb Aràbia Saudita i Paquistan.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!