D’ençà l’atac genocida perpetrat pel gihadisme palestí el 7 d’octubre del 2023 contra Israel (qualificat ara per Amnesty International com un crim de guerra) les FDI lluiten en set fronts de guerra aconseguint victòries espectaculars contra tots els components de l’eix iranià, però està perdent la batalla mediàtica que menen conjuntament els mitjans occidentals autoconsiderats progressistes i els portaveus comunicacionals dels règim totalitaris.
La causa palestina no es basa en cap projecte de construcció nacional ni cerca aconseguir un estat àrab al costat d’Israel, només vol la destrucció de l’estat-nació del poble jueu. Sense fonaments, totes les proclames del palestinisme són una impostura farcida de mentides. Un exemple, la denúncia d’un habitant de Gaza, Ahmed Fouad Alkhatib, sobre la fam provocada per Hamàs i escampada per tots els mitjans per deslegitimar Israel: “During the worst of the days of the hunger crisis in Gaza in the past six months, Hamas deliberately hid literal tons of infant formula and nutritional shakes for children by storing them in clandestine warehouses belonging to the Gaza Ministry of Health.”
Com explica reiteradament l’eminent periodista francès Yves Mamou: “Les Médias Occidentaux sont un Elément Clé de la Machine de Guerre Palestinienne”, i per això encobreixen els gihadistes palestins que s’emparen sota l’aparença de periodistes com explica avui Ynet: “Une étude révèle que la majorité des « journalistes » couvrant la guerre à Gaza sont liés à des groupes terroristes”.
L’hasbarà mediàtica israeliana no ha trobat la manera de contrarrestar aqueix front de guerra, potser seria convenient fer com el president Trump que ha obert una pàgina on ressenya les mentides i quins mitjans les difonen. Els governants europeus antisemites s’estimen més la censura.
La inversió de la realitat que promou amb èxit l’islamo-wokisme (antisionisme, antiamericanisme, anticapitalisme, islamisme, racisme antiblanc) condueix les societats obertes occidentals a l’autodestrucció, com es perceptible en el cas de França, Bèlgica, el Regne Unit i el Regne d’Espanya. Cal respondre des dels pobles europeus que volen continuar existint al si de la civilització d’arrel judeo-cristiana a la guerra cultural que cerquen els totalitarismes diversos, i els idiotes útils que es creuen antifeixistes, blasmant sistemàticament Israel per defensar-se i no fer com la Catalunya autonòmica, entomar la pròpia extinció identitària. El primer pas és partir de la realitat, cercar la veritat, emprar la crítica racional i actuar en conseqüència, sense encobrir els resultats.
Post Scriptum, 12 de desembre del 2025.
Avui, a The Times of Israel Ed Weinberg publica un article recordant “Comment un vote de l’ONU, il y a 50 ans, assimilant le sionisme au racisme, a bouleversé à jamais le discours sur Israël“. El novembre del 1975, l’URSS va promoure una resolució de les Nacions Unides, la 3379, que ha sigut el naixement internacional d’un antisionisme desconnectat del seu context històric però que l’he fet respectable als ulls d’una gran part de l’opinió pública mundial. La Conferència contra el racisme de 2001 à Durban, a Àfrica du Sud ha recuperat l’assimilació entre sionisme i racisme com a element legitimador de la juedofòbia i la destrucció de l’estat-nació del poble jueu. Amb la diferència és que les acusacions estan formulades des del món universitari progressista que se’n fot de que hagi estat derogada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!