Declaració del Consell Nacional d’Independentistes d’Esquerres feta pública ahir:
1.- Estem immersos com a poble en una lluita d’alliberament nacional i social del conjunt dels Països Catalans contra l’imperialisme espanyol, que abasta tots els àmbits de la vida pública. Tanmateix, no l’encarem amb la necessària direcció unitària, entre els partits i els moviments independentistes. Aquesta mancança, perceptible al llarg del procés de masses encetat el 2010, es fa encara més punyent a l’hora de formar govern a la Generalitat de Catalunya.
2.- Tot i la majoria independentista del 52% de vots i del 54,8% d’escons, en les eleccions al Parlament del 14F, encara no hi ha acord per formar un govern ERC+JUNTS+CUP sobre la base d’una estratègia per fer avançar la causa independentista. Per bé que, conjunturalment, sembla descartada la voluntat d’ERC de prioritzar l’entesa amb els Comuns, cal insistir que l’independentisme ha de ser fidel a la voluntat del poble català sense sotmetre-la a les hipotètiques oportunitats de reformar el sistema constitucional espanyol. El nou Govern de la Generalitat ha d’emetre al món un missatge clar i valent com el de la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs.
3.- Hem donat suport electoral a Junts per Catalunya i demanem a aquesta formació que sigui coherent amb la proposta d’unitat independentista a tots els nivells de representació institucional, acordant un full de ruta clar i decidit per fer efectiva la independència i, amb ella, totes les reivindicacions de progrés social. Altrament, més valdrà no participar en el Govern d’una autonomia tutelada, mancada de recursos i de perspectiva nacional.
Post Scriptum, 19 de març del 2021.
La bifurcació de l’independentisme entre reformistes i rupturistes, com la defineix encertadament Vicent Partal en les editorials de Vilaweb, dificulta trobar un mínim comú denominador a l’hora de formar govern, però tohom hauria de ser conscient que la suma dels rupturistes (Junts per Catalunya i CUP, malgrat no tinguin consciència de la seva hegemonia) supera el pes dels reformistes d’ERC, que tot i tenir preferència per assolir la presidència de la Generalitat no haurien de poder imposar les seves actituds claudicants davant el poder espanyol. Citant una altra vegada Partal, “ens trobarem que al capdavant del govern de la Generalitat hi haurà precisament les persones que van merèixer els elogis públics del secretari d’estat per a les Administracions Territorials, del PP, Roberto Bermúdez de Castro, per “haver col·laborat activament” en la implantació del 155 als departaments de la Generalitat “sense tenir l’obligació de fer-ho”. Segons com es resolgui la divergència sobre el paper del Consell per la República hi haurà govern tripartit independentista o noves eleccions, atesa l’actitud sectària d’ERC de minar aqueixa institució nacional per interès partidista i rancúnia envers el lidertage del president Puigdemont.
Post Scriptum, 22 de març del 2021.
El preacord entre ERC i CUP fa majoritària la tendència reformista al si de l’independentisme i deixa Junts per Catalunya en la posició solitària d’haver de persistir en el conflicte amb el poder espanyol que avui mateix ja ha reiterat que no negociarà mai el referèndum pactat que demanen Esquerra i els anticapitalistes nostrats. L’editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb és clarificadora sobre la disjuntiva estratègica a la qual està confrontat l’independentisme català: L’engany del procés. La catxa del Consell per la República.
Post Scriptum, 31 de març del 2021.
Personalment proposaré que Independentistes d’Esquerres faci arribar a la direcció de Junts per Catalunya la proposta de votar Pere Aragonès com a president d’un govern d’ERC i CUP abans que no pas repetir eleccions. Les divergències estratègiques entre el retro-autonomistes i independentistes persistents són profundes i evidents en temes clau com el paper del Consell per la República, prescindible pels primers i essencial pels segons.
Però, a més, bona part de les mesures pactades entre Esquerra i CUP són insostenibles econòmicament i socialment, basades en un progressisme abstracte i banal que s’encobreix amb la incompetència demostrada per Aragonès, Vergès, Homrani durant el mandat del president Torra. Si no s’avenen a un programa de govern creïble i realment constructiu no resta altra solució que deixar-los governar fins que se n’adonin i rectifiquin.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!