Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

22 de juliol de 2007
Sense categoria
6 comentaris

“Idees”, final d’etapa

Acaba de veure la llum el darrer número de la revista “Idees”, concretament el que fa trenta, corresponent al darrer semestre de l’any passat.

Aquesta és una revista de pensament polític editada pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya. N’he estat el director entre finals del 2004 i el 2006, un període agitat pel Govern de la Generalitat que és de qui depèn el Centre. Hi vaig anar a raure de manera atípica. Uns mesos abans havia perdut la condició de membre del Consell Consultiu arran de la meva participació a la cèlebre reunió de Perpinyà i frisava per remuntar aquest fet advers amb un nou repte. Ultra la meva condició de jurista, el món de les idees polítiques sempre ha estat un terreny predilecte per a mi, un ingredient imprescindible per a tot militant, (segons la meva concepció del compromís patriòtic). Hi he après molt, en tots els sentits, personal, polític i intel·lectual. Hi deixo set números publicats, l’empremta en les editorials i un únic article signat per mi: “Autodeterminació: la via catalana”, aparegut en aquest darrer període. No he volgut aprofitar el càrrec per promocionar-me sinó que he intentat que els valors de la tradició jurídica i política catalana, (la laïcitat, la solidaritat, el treball en tant que esforç personal) afloressin en un món que ens és advers. D’aquí uns mesos apareixeran les actes del primer congrès de pensament polític dels Països Catalans (1714-2014), celebrat a Lleida el setembre de l’any passat, que donen testimoni d’aquesta línia. Enric Pujol i Joaquim Albareda, que em succeïren com a directors del CETC, han compartit aquests anhels i els han fet possibles.   

M’enduc la convicció que la nostra esfera pública necessita, més que mai, referents dels quals emanin anàlisis i propostes sobre la nostra realitat nacional i el nostre entorn més immediat. Les publicacions d’aquesta mena tenen un públic limitat, en totes les cultures, però en la nostra la manca d’eines d’aquesta mena fa més evident les deficiències del país. En el món anglosaxó els centres de pensament són promocionats per entitats privades, universitats i agències governamentals, en la nostra pàtria catalana aquesta influència encara no ha arrelat prou però resulta imprescindible per desenvolupar una mentalitat desalienada. Els continuadors de la revista i dels CETC comptaran sempre amb la meva col·laboració.  

  1. I amb la meva si no fos que les meves IDEES no s’adeqüen a les seves i voltants, que són les que surten a la revista. Per cert, podríeu rebaixar el preu una miqueta…

  2. Jaume,

    I el premi d’assaig breu, continuarà? Tot i que sempre es diu que a Catalunya hi ha més premis que escriptors, el cert és que l’assaig va curt d’armilla, fins i tot per darrera la poesia.

    Fins aviat,
    Marc Arza

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!