Els mitjans nostrats amarats d’antisemitisme i propalestinisme (amb l’excepció parcial del Nacional.cat) prenen per referència les opinions dels jueus que reneguen del seu propi poble i menyspreen les dels que s’hi mantenen fidels, i alhora s’empasen les rodes de molí de la propaganda gihadista (per cert, ara que l’ANP ha clausurat Al Jazeera a Cisjordània, com ho explicaran ?).
Haaretz (La Terra, en el sentit de pàtria), diari fundat l’any 1919 a Jerusalem per un grup de sionistes de tendència socialista procedents d’Alemanya i Rússia, ha anat evolucionant cap als postulats de l’esquerra dita post-sionista, assumint els plantejaments del palestinisme i la deslegitimació de l’estat d’Israel. Així, validen les acusacions de “genocidi” i “apartheid” malgrat veure amb els seus propis ulls els atacs i els propòsits genocides de tots els components de l’eix iranià.
Aqueix encegament és el dels hereus de les elits sionistes que van fundar l’Estat d’Israel que es regiren contra una nació que ja no dirigeixen i ho fan emparant-se en la ideologia post-nacional comuna a les esquerres occidentals. Un exemple n’és l’entrevista publicada per L’Humanité a Avraham B. Yehoshua: “En Israël, l’apartheid est devenu comme un cancer“, (L’Humanité, 1 de març del 2019), on abandona la solució de dos estats i aposta per un estat binacional. Les arrels d’aqueix capgirament les explicà Léon Rozenbaum en aqueix article titulat “Les manoeuvres des post-modernes en Israël”, publicat al digital Source d’Israël el mateix dia.
El 5 de març del 2020 el diari israelià Haaretz estimà que vint mil jueus antisionistes d’esquerres van votar per la Llista Àrab Unida on figurava com a número tres el Dr. Ofer Kassif, qui segons Léon Rozenbaum: “professeur en Sciences politiques à l’Université hébraïque de Jérusalem qui aime a comparer le gouvernement Netanyahou au régime nazi et a déjà qualifié la ministre de la Justice Ayelet Shaked “d’ordure néonazie”! Lorsqu’il occupait un poste précédent à l’Institut académique Tel Aviv-Yaffo, le Dr. Kassif avait qualifié le ministre de l’Education Naftali Benett de “fasciste”, et le jour de Yom Hashoah 2018, il avait commenté les événements le long de la clôture de sécurité en comparant les soldats de Tsahal aux soldats nazis.”
Els mitjans europeus sistemàticament hostils a Israel van gaudir divulgant el gest d’Avraham Burg, que fou president dela Knesset i fill d’un dels fundadors de l’Estat d’Israel renunciant a la nacionalitat jueva, com titulava Le Figaro l’11 de febrer del 2021.
En aqueixa línia s’inscriuen els propòsits d’Amos Schocken, membre de la família propietària del diari, en una conferència a Londres l’octubre passat que “Israel is imposing an “apartheid regime” on the Palestinians and referred to “Palestinian freedom fighters that Israel calls terrorists.“The Netanyahu government doesn’t care about imposing a cruel apartheid regime on the Palestinian population. It dismisses the costs to both sides for defending the [West Bank] settlements while fighting the Palestinian freedom fighters that Israel calls terrorists.”“In a sense, what is taking place in the occupied territories and parts of Gaza is a second Nakba,” Schocken said, invoking a term describing the displacement of Palestinians during Israel’s War of Independence in 1948. He said the only way to establish a necessary Palestinian state is “to apply sanctions against Israel, against the leaders who oppose it, and against the settlers.” Una línia vermella que el govern presidit per Benyamin Netanyahu ha rebatut: “Haaretz in government crosshairs after publisher calls terrorists ‘freedom fighters’.
Una altra mostra de l’accentuada deriva d’Haaretz és de fa només una setmana, quan l’analista Ben-Dror Yemini escrigué al Yedioth Aharonoth aqueix article titulat: “Yes, it’s an antisemitic report”, a propòsit d’un report escrit pel Dr. Lee Mordechai acusant Israel de perpetrar un genocidi a Gaza.
Haartez no és pas el diari de referència dels lectors israelians (Jerusalem Post, Yedioth Aharonoth, The Times of Israel el superen entots els sentits) però si que ho és de Vilaweb que en reprodueix les informacions acusatòries envers les empreses israelianes de ciberseguretat per presentar-les com una amenaça directa a casa nostra. El proppassat 28 de desembre, Josep Casulleras, hi publicà un “reportatge” (sense contrastar, com és habitual) manllevat del diari israelià Haaretz al qual afegeix la retorsió pròpia de l’antisionisme nostrat: “S’instal·la a Barcelona l’elit israeliana del ciberespionatge en l’inici d’una nova era més amenaçadora“. Situar Israel com a amenaça directa (obviant les realment presents a la societat catalana) i exonerar la responsabilitat del poder espanyol és una impostura perversa que contribueix a la desorientació política del nostre dissortat país.
La deslegitimació d’Israel és la norma de la casa, i la doble moral a l’hora de tractar els episodis del conflicte en curs entre Israel i el gihadisme palestí -amb el suport de tot l’eix iranià- també. Abans d’ahir, The Times of Israel informà sobre la mort d’una periodista palestina per foc dels policies de l’ANP: “Palestinian journalist shot dead in Jenin; family blames PA, which blames ‘outlaws’. Death of Shatha al-Sabbagh comes as PA security services clash with terror operatives in West Bank city; family says shooting happened with no fighting nearby”. Res diuen els periodistes nostrats d’aqueix cas, però recordem els clams indignats de fa tres dies, quan s’empassaven el guió escrit per Hamàs segons el qual cinc milicians de la Gihad Islàmica liquidats per les FDI eren periodistes, com és el cas del Nacional.cat: “Un bombardeig d’Israel mata cinc periodistes a Gaza”.Indiferents a la verificació dels fets que denuncien, els redactors de Vilaweb com Xavier Montanyà persisteixen a difamar Israel: “En homenatge dels periodistes palestins. Gaza és la zona més perillosa del món per als periodistes · L’exèrcit israelià en comet una matança: Israel encapçala enguany la xifra mundial d’assassinats, un terç del total · De l’octubre del 2023 ençà, n’han mort 145″.
L’antisionisme és l’antinacionalisme aplicat al poble jueu que Vilaweb assumeix sense demanar-se fins a quin punt compartir aqueix punt de vista amb tot el moviment post-nacionalista occidental contribueix a dificultar encara més la reconstrucció del nacionalisme català. L’estat-nació del poble jueu és l’obcecació compulsiva de tot els corrents contraris a la identitat de les persones i els pobles, com Georges-Élia Sarfati contribueix a assenyalar a l’obra col·lectiva “Les Humanités attaquées”, codirigida per Pierre-André Taguieff i Jean Szlamowicz, amb aqueix capítol: “Symbolisations moroses: note sur la subversion de l’universel” (pàgines 71-89), en el qual hi ha un paràgraf que em sembla escaient: “La veritable source du wokisme, cette symbolisation morose, c’est la judéophobie; en particulier sa dermière modalité historique, l’antisionisme. Le refus de ce qu’Éliane Amado Levi-Valensi nomme le “rocher hébraïque”, conditionne tous les mouvements radicaux qui prétendent émanciper l’humanité de ses chaînes: identité spécifique, universalisme differentialiste, autorité de la transmission, fidelité au legs des Pères .. et des Mères, voila le faisceau de propiétés culturelles dont, au premier chef, l’éveillisme académique entend affranchir les dernières générations” (pàgina 77). Aqueix pòsit identitari jueu resulta intolerable per tots aquells que aspiren a dissoldre la idea de nació al si de les societats obertes occidentals esdevingudes multiculturals pels canvis demogràfics i de mentalitat que hi són en curs.
La degradació dins el món acadèmic de l’objectivitat històrica i el saber científic a mans de la desconstrucció de la modernitat operada en el pensament polític i filosòfic d’ençà del darrer quart del segle XX ha impactat directament en el món mediàtic, com es pot observar en el tractament informatiu de televisions públiques com la BBC o la nostrada TV3 comparant fa quaranta anys i ara. En els mitjans privats sempre han primat la ideologia i els interessos dels qui en són legitimament els propietaris, però també al seu si hom pot comprovar una evolució tendent a explicar els esdeveniments a partir dels propis punts de vista prescindint de contrastar-los o contextualitzar-los sota la influència generalitza a Occident de l’autodesconstrucció civilitzacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!