Els organitzadors han tingut cura per tal que els primers participants de la cadena fossin ciutadans sense notorietat política ni mediàtica, alguns dels qual són nascuts fora d’Euskal Herria (al meu costat ni ha un home de mitjana edat originari de Nicaragua), altres llueixen samarretes reivindicatives contra les retallades o l’atur. L’únic personatge rellevant visible a la capçalera és l’escriptor Kirmen Uribe, que em dóna records per Hèctor López Bofill.
Prenent tothora com a referència el precedent de la Via Catalana, els participants volen explicitar el caràcter inclusiu i fraternal de la reivindicació nacional basca (o navarra, segons la denominació que indistintament adopten per reflectir una mateixa realitat). Entre els assistents hom pot veure-hi abertzales veterans al costat de joves escolars euskalduns. Tots traspuen una sensació d’esperança continguda desitjant que l’acte d’avui sigui el punt d’inflexió que trenqui la compartimentació partidista vigent fins fa poc i que ara volen superar amb l’emergència d’un moviment cívic independentista.
La nota catalana l’aporten la colla de castellers Carallots de Sant Vicenç dels Horts, que aixequen castells i pilars enlairant banderes basques, navarreses i estelades enmig de l’entusiasme dels presents. L’únic a quli escau literalment la condició de carallot és un dels castellers que es passeja amb l’estelada cosida a una bandera negra amb el símbol dels okupes i el nom de Can Vies. En acabat de l’acte els assistents ens agrupem per colles cercant llocs per dinar amb el sentiment compartit d’haver viscut una fita històrica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!