Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

19 de desembre de 2008
1 comentari

Globalitzar la laïcitat front al totalitarisme religiós

Avui mateix l’Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat, per quart any seguit, una resolució que insta als estats membres a impedir els actes de difamació de les religions.

 

La iniciativa ha partit d’Uganda, que actuava en representació dels estats membres de l’Organització de la Conferència Islàmica, i ha estat aprovada per 86 vots a favor, 53 en contra (entre els quals, el del Regne d’Espanya) i 42 abstencions.

Els promotors de la resolució parteixen del fet que les caricatures de Mahoma aparegudes a la premsa danesa fa quatre anys són un acte difamatori contra l’Islam (l’única religió mencionada en el text aprovat). La reiterada presa de posició de les Nacions Unides acceptant les pretensions dels estats islàmics són un mal presagi per a la llibertat d’expressió i una claudicació injustificable davant el totalitarisme religiós que emergeix amb més força i virulència: el fonamentalisme musulmà. Davant la perspectiva de l’increment d’aquests tipus de pronunciaments cal potenciar el valor de la laïcitat com a fonament de la llibertat de les persones i dels pobles i fer-ho també al si dels estats mahometans.

Post Scriptum, 6 de desembre del 2018.

El cas de la cristiana pakistanesa Asia Bibi que ha escapat a la pena de mort gràcies a la pressió internacional i el gest valent del nou president del país que l’ha alliberat malgrat la fúria dels partits islamistes que en demanaven l’execució ha permès que salvés la vida i empregués el camí de l’exili. Però Imran Khan s’ha vist obligat a anunciar que promourà una conferència internacional per prevenir la difamació de les religions.

Post Scriptum, 20  de desembre del 2023.

A Occident cada cop és més forta la tendència a claudicar de la laïcitat per cedir l’espai públic a l’islamisme que es presenta com a víctima de la islamofòbia. Contra aqueixa inversió de la realitat a França, no pas encara a Catalunya, lliurepensadors com “Henri Peña-Ruiz et Matthias Savignac défendent le principe de la laïcité, comme un vecteur d’émancipation. Si les terroristes islamistes s’en prennent à la France, c’est justement par haine obscurantiste de notre école laïque, plaident-ils”. El proppassat 8 d’aqueix van signar aqueix article conjunt a Le Figaro: «Défendons fermement la laïcité».

  1. Sou magnífic senyor Renyer, tot un pou de sorpreses, encara que cada dia que passa, menys. Les seues obsessions són un apreciable doll d’incongruències que ben mirades, ajuden a comprendre per què aquest món no té mesura ni solució possible si no esdevé de la força. Deu ésser això el que tant molesta d’un dels fonamentalismes més jove i virulent dels nostres dies, l’islàmic.

    Resulta ben curiosa la vostra proposta de complementar-hi la globalització de la laïcitat amb la visita i lectura d’un article d’en Samuel Habas a la web aurora-israel. Jo ho he fet com sempre, i el resultat per a mi ha estat positiu. Primer que tot, aquella publicitat que trobem on diuen “sempre somniàrem tornar-hi a Israel” i és clar, tot seguit asseguren alleujaments fiscals a tots els qui ho facin i prometen que trobaran l’èxit que tant cercaven.  Conviden a la invasió subtil, a la consolidació dels guanys i el robatori pel dret de conquesta. Així ho veig jo i així ho denuncie.

    Per altra banda de la lectura de l’article d’en Samuel he tret la sensació de que el sionisme cerca la complicitat de la resta del món contra el fonamentalisme islàmic, reconeix, això sí, tímidament,  que n’hi ha d’altres fonamentalismes, però, no són importants. Allò que neguiteja de veres, és l’amenaça de no conformar-s’hi, la pretenció de donar-hi resposta a la secular agressió.  Aquesta manera de veure les coses, aquest món tan petit dels sionistes vol veure’s confortat amb la complicitat d’una manera de veure el món, ara ja, en autèntica recesió. Ho tenen difícil i no em sap gens de greu. Per a mi el Dret, sempre valdrà més que no la força i és en aquest context que la laïcitat necessària,  haurà d’esdevenir norma internacional.

    Jo hauria afavorit l’abstenció en la proposta d’Uganda perquè la qüestió religiosa ha d’ésser despullada de l’abrigall poder-Estat i per tant, no hi ha tema en l’àmbit tan preciós dels fòrums internacionals. Una vegada més, gràcies Renyer pel teu batallar incansable per la justícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!