Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

7 de setembre de 2007
6 comentaris

Full de ruta : punt de partida

Ahir va tenir lloc la taula rodona organitzada pel Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació sota l’enunciat : “Autodeterminació: quin full de ruta?”. A més del relatiu èxit de públic (cent assistents) i el puntual ressò mediàtic, (a Vilaweb i l’Avui), podem extreure’n unes primeres valoracions positives. 

La primera és que la creació de consensos al voltant de qüestions estratègiques requereix voluntat constructiva entre els interlocutors, idees sòlidament fonamentades i un procés de debat obert i rigorós. Ahir, tots els intervinents – que parlaven a títol personal- van mostrar predisposició a assumir aquestes regles bàsiques tot i els punts de vista tan diferents que van demostrar sobre la qüestió central que se’ls demanava. L’experiència del llarg procés estatutàri, un debat patrimonialitzat per les elits partidistes sense participació social, es va tancar amb un pacte d’última hora i conjuntural, (el del 30 de setembre), que ja hem vist quina durada i consistència va tenir. Les bases sobre les quals bastir un projecte d’autodeterminació han de seguir un mètode totalment diferent: enlloc de dalt a baix, de baix a dalt.

La segona conclusió compartida és que ningú té hores d’ara un full de ruta prefigurat. És bo que així és reconegui i que tothom s’avingui a confeccionar-lo entre tots els participants a mesura que el procés avanci. Els motors de la via autodeterminista no han de ser exclusivament el partits polítics (força devaluats als ulls dels assistents, gent militant i compromesa, i per tant molt més crítics que la mitjana dels ciutadans). Els agents socials, les entitats econòmiques i culturals amb compomís de país i els partits, n’han de ser els tres puntals.

Finalment, la tercera conclusió no fa referència a continguts sinó a la necessitat de trobar els punts de partida, els acords mínims que els facin possible: àmbit nacional de la reivindicació, projecció internacional del cas català, fonamentació en la legitimitat democràtica i no en la legalitat constitucional espanyola. L’objectiu d’aquest col.loqui, i dels que vindran, es afavorir les aproximacions necessàries per a que dins dels diversos partits i entitats que teòricament propugnen l’exercici del dret d’autodeterminació es pugui plantejar, amb garanties de continuïtat, l’inici d’un procés orientat a fer-lo viable a mig termini. 

  1. Felicitats per el desenvolupament de l’acte d’ahir ja que va ser un bon un punt de trobada de diferents sensibilitats del sobiranisme. Ara cal que posem fil a l’agulla per assolir el dret de decidir

  2. un tema important, des de la meua opinió, és còm enfocar la relació amb el govern español. tinguem en compte que en el futur més o menys proper hi haurà partits catalans col.laborant (fins i tot potser amb ministres) amb psoe i/o pp…. cal que no ens "cremem" amb debats interns i traicions llegendàries….

    marquem un punt de sortida i un punt d’arribada, i aquest camí ha de ser cohesionat.

    no fixem mínims irrenunciables per què al final tot és negociable, i més, si a sobre l’objectiu és tan gegantí com assolir la independència d’un país com el nostre, petit i amb unes taxes d’immigració molt potents.

    tots els col.lectius que existeixen a catalunya, hem de ser independentistes. empresaris, treballadors, entitats culturals…i això ho assolirem fent les coses bé, consensuades, i sobretot sense "esgarrapar-nos" entre naltros…

  3. Benvolgut Jaume,
    És obvi que el millor dels treballs per exercir un dels drets que marca la carta de les Nacions Unides pot, simplement, esfondrar-se per una hàbil política estatal per fer fracassar el procés. És evident que els serveis d’intel·ligència de l’estat deuen tenir, a hores d’ara, uns quants agents que vigilen de prop processos com el vostre, i que com a bon equip de guionistes, proposaran un segui de mesures per fer avortar iniciatives com aquesta. No cal una gran imaginació per entendre que alts funcionaris de l’estat, abans que aquest malestar generalitzat es catalitzi al marge dels partits, tractarn de captar alguns dels més destacats líders o referents de l’autodeterminisme -un clàssic- generar contrapropaganda, o simplement, atorgar nacionalitat a uns quants centenars de milers de llatinoamericans que, per si de cas, puguin fer fracassar un rèferendum d’autodeterminació. Caldria preveure tots els escenaris possibles per prevenir totes les accions deslleials de l’estat per fer fracassar tot plegat. L’estat no es mama el dit.

Respon a Ricardo Santiago Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!