Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

6 de setembre de 2007
6 comentaris

Full de ruta: debat sense exclusions

Aquest vespre a les 7, a la sala Abat Escarré, (Rocafort 242, Barcelona), el Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació ha convocat una taula rodona amb el lema: “Autodeterminació: quin full de ruta?”. És un debat obert, sense voluntat d’excloure ningú.

En el post d’ahir ja anunciava l’acte i en aquest d’avui volia fer algunes puntualitzacions. La primera, relativa als criteris de selecció dels ponents. Hem optat per convidar a les formacions que varen votar a favor de la resolució del Parlament de Catalunya de novembre del 1989 segons la qual el poble Catalunya no renunciava a exercir, en el futur, el dret d’autodeterminació. Per tant, hem convidat CIU, (havíem de triar entre algú de Convergència i algú d’Unió i hem apostat per la formació més oberta en aquest tema, CDC), ERC i ICV. Hem afegit les noves realitats organitzatives de l’independentisme actual: CUP, PDD i Sobirania i Progrès.

Hem exclós el PP per la seva posició radicalment contraria al reconeixement d’aquest dret. Criteri que no hem aplicat al PSC, que només ha estat exclós en funció del criteri anterior, però que en el futur, si els militants socialistes que s’han manifestat públicament a favor del dret a decidir (cas de Sixte Moral, l’anterior batlle de Vilanova) s’organitzen en aquesta línia, evidentment seran convidats. Pel que fa a Unió, la seva direcció és obertament contraria al dret d’autodeterminació tot i les resolucions dels congressos del partit que hi estan a favor, però hi ha un corrent crític, “Col.lectiu El Matí” i les Joventuts que en son decididament partidaris. Comptem amb ells cara al futur.

El FOCDA pretén amb aquest acte, programat des de finals de juny, mostrar-se com una eina útil per al debat sobre el dret d’autodeterminació com ho demostra la nostra trajectòria des del 2001 ençà i les nostres publicacions. Som oberts com a entitat a col.laborar amb totes les iniciatives que s’estan configurant en la línia de fer efectiu el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur. 

 

  1. Comença a ser hora que des de les diferents sensibilitats polítiques del catalanisme, s’entengui que a part dels enfrontaments estratègics pel pastís electoral a casa nostra (municipals i autonòmiques), cal una política unitària enfront Madrid o enfront el poder de l’estat. La transició política va servir per a fer el traspàs de la dictadura a la democràcia, però llevat d’aquest servei, no ha contribuït a fer més atractiva la idea d’Espanya per als catalans. L’experiència ens està demostrant que els instruments polítics actuals de Catalunya són caducs i no s’hi veu possibilitat de renovació en el marc espanyol. Cal doncs, que d’una vegada i per totes, quan es tracti de qüestions essencials per al país, tinguem una sola veu. Cal una nova Assemblea de Catalunya.

  2. L’intent de no excloure ningú és lloable però la llibertat del país exigeix fer un pas més: incloure tothom (tothom que es deixi, és clar). En contra del que pugui semblar no és ben bé el mateix.

    Si el Sixte Moral, agitador cultural i exalcalde de Vilanova (mai de Sitges!) es manifesta públicament pel dret a l’autodterminació no sols no se l’ha d’excloure sinó que se l’ha d’incloure. És a dir, s’ha de fer mans i mànigues perquè hi sigui, perquè hi siguin.

Respon a JMF Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!