El proper 7 de desembre hi haurà una manifestació a Brussel·les de suport al president legítim de la Generalitat de Catalunya i als consellers que l’acompanyen a l’exili per haver proclamat la República catalana. Serà una ocasió per recordar al patriota Francesc Català i Serra (1901-1928), membre d’Estat Català que hi va morir de malaltia arran de les penalitats viscudes després de la seva detenció pels Fets de Prats de Molló, l’empresonament a França i l’expulsió a Bèlgica. Encara és enterrat al cementiri d’Anderlecht malgrat que l’Ajuntament de Ripoll, la seva vila natal, va decidir al gener d’enguany iniciar els tràmits de la seva repatriació estroncats l’any 1934.
Bartomeu Mestre li va dedicar un llarg i documentat apunt al seu bloc el 16 d’agost de l’any passat titulat “De les tombes, què se n’ha fet ?” i també Jordi Miró, president actual d’Estat Català, va escriure un article al bloc de la formació el proppassat 11 de desembre amb el títol, “Francesc Català i Serra, patriota oblidat”.
La seva història personal il·lustra la continuïtat de la lluita per la independència de la nostra pàtria al llarg de les generacions de catalans que han resistit l’ocupació espanyola posterior al 1714. Hores d’ara que el president Puigdemont és a Brussel·les, com també hi va estar refugiat Francesc Macià fa noranta anys, és el moment d’honorar la memòria d’aqueix patriota oblidat i enfortir la nosra consciència com a poble que lluita per la llibertat.
Post Scriptum, 4 de març del 2023.
Intervenció de Josep Andreu, president d’Estat Català, a l’acte de record i homenatge a Francesc Català celebrat a Ripoll el proppassat 29 de febrer:
” En aquests moments de renúncies i de tribulacions, en aquestes hores d’incomprensió i confusió en el si de l’independentisme, és més que oportú honorar en Francesc Català i Serra i tants d’altres patriotes catalans que amb el seu exemple i combat ens ensenyen el camí per sortir de l’actual mísera realitat i encarar-nos cap a la plena llibertat de la pàtria.
Les renúncies i la divisió ens ha portat a una desmobilització i a una incredulitat absoluta de tot un poble que en la dècada passada protagonitzà unes mobilitzacions de milions de persones. Així com a una revolució democràtica mai vista a la Unió Europea, acompanyada d’una majoria democràtica independentista.
Més avui, del procés català no en queda res, si més no en les institucions com la Generalitat o els ajuntaments. El camí que tenim per davant és una repressió generalitzada de tots els poders fàctics de l’estat espanyol, començant per l’escarni i la befa d’aquells que fa pocs dies es ventaven de grans acords i consensos per normalitzar la política catalana i desjudicialitzar-la. Que il·lusos tots plegats ! Només fa falta copsar que el camí d’Espanya cap a l’autoritarisme feixistoide i anticatalà ja fa mesos i anys que ha començat.
Ara i avui, en el regne d’Espanya, manen aquells aparells de l’estat començant pel CESID, la Policia Nacional, la Guardia Civil i tot l’aparell judicial amb els incontrolats fiscals de l’Estat, els lletrats i advocats de l’Estat, els cossos d’habilitats nacionals, i a la recambra, per si fos necessari, l’exèrcit nacional. Avui i ara, aquí, manen els Llarena, Marchena, Barrientos. Ni Pedro Sánchez, ni Pere Aragonès.
Amb el rerefons d’una monarquia corrupta i facciosa, que com Alfons XIII donarà suport, sense rubor, a aquest conglonerat protofeixista i anticatalà que resta a l’aguait de prendre el poder a l’estat espanyol, com ho feren ara fa 100 anys amb la dictadura de Primo de Rivera. I que tindrà molts més suports dels que esperem i creiem.
Abans d’un any hi haurà eleccions a Espanya en què veurem la victòria de la dreta autoritària i del centralisme anticatalà en tots els territoris, excepte els que no som Espanya: Euskal Herria i Catalunya. I els catalans no podrem fer res per aturar aquesta avatar històric. És igual que resistim, que ens hi posem de cantó o que negociem.
Quan això passi, la repressió continuarà,es generalitzarà i s’intensificarà, fins a fites avui inimaginables. La llengua catalana es foragitarà i les institucions trontollaran i, esperem, que no acabin com la Mancomunitat o amb un nou 155. Amb el suport del govern i, també del PSOE, i ja veurem quines complicitats trobaran a Catalunya. Recordem qui donà suport a Primo de Rivera, entre d’altres, foren Largo Caballero i Francesc Cambó. Aleshores necessitarem gent i lideratges com el del president Macià i com Francesc Català Serra i els seus companys dels escamots de Prats de Molló. Necessitarem els joves del nostre país forjats en la lluita i el compromís, caldrà una nova fornada de polítics compromesos i conseqüents amb la independència i la justícia social-
Per més repressió que ens apliquin, Catalunya no serà derrotada i, igial que al 1923 s’imposà la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1931 Macià proclamà la República Catalana. Llavors, comprendrem com de necessària i de realista ha estat el sacrifici i la dignitat de l’exili i la fermesa encapçalada pel president Puigdemont. I, per contra, evidenciarem la nefasta i irreal negociació que ha esdevingut esperpèntica entre governs i que ara ja no se la creu, ni tan sols, els qui la prediquen.
Honorem a tots els que, com Francesc Català i Serra, es sacrificaren per les llibertats catalanes i comencem a forjar, de nou, amb el seu exemple, el camí cap a una república catalana justa i lliure.
Amb Prats de Molló, els escamots i el president Macià sempre en la memòria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!