El declivi de l’estat-nació francès és patent des de fa anys, però darrerament se’n han accentuat els senyals. D’una banda, l’hostilitat anti-Israel és creixent i multidimensional, i té explicacions històriques i recents, entre les darreres aqueixa informació aportada el proppassat 1 d’aqueix mes per Tribune Juive: “Comment l’argent qatari influence la politique anti-israélienne de la France. En 2022, la France est devenue la deuxième destination européenne des investissements qataris après le Royaume-Uni, avec des actifs de plus de 25 milliards d’euros”. Una mostra n’és el desplegament d’una gran banderola “Free Palestine” al partit de la Champions League d’ahir per part dels suportters del París Saint Germain (club propietat quatarí). L’emirat de Qatar és un dels puntals econòmic, mediàtic i diplomàtic del gihadisme palestí.
Un segon aspecte de la submissió de la República Francesa davant el món islamo-musulmà és aqueixa declaració del president Macron durant la seva recent estada al Marroc reproduïda abans d’ahir per Le Figaro: “Mardi dernier, Emmanuel Macron a évoqué devant le Parlement marocain les «années d’Al Andalus». Una afirmació que valora d’aqueixa manera tan punyent com certa: «En exaltant le mythe d’Al-Andalus, Macron pense gagner le respect des musulmans mais ne suscite que leur mépris».
El retorn d’Al-Andalus és un dels mites de l’expansionisme islàmic, que posa en qüestió els fonaments mateixos del Regne d’Espanya (raó per la qual la diplomàcia espanyola malda per apaivagar-lo a base d’un comportament mesell). I ara resulta que França. aliena a aqueixa cabòria la introdueix al seu propi espai públic en plena confrontació de l’islamisme emergent al seu si amb l’ordre republicà que és el fonament de l’actual estat. Una altra jugada mestra d’Emmanuel Macron.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!