Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

26 d'abril de 2016
0 comentaris

Espanya és incapaç de gestionar una democràcia pluralista

Hèctor López Bofill ha resumit en aqueixa frase (un twitt d’aqueixa tarda) l’actual moment polític espanyol: la incapacitat dels partits espanyols per formar govern cinc mesos després de les eleccions evidencien el bloqueig d’un sistema nascut amb la Constitució del 1978 que presenta un balanç negatiu en tots els àmbits.

Des de la corrupció estructural a la ineficiència del model econòmic radial amb Madrid com a megalòpolis passant la involució cap a l’integrisme espanyol, tots els indicadors assenyalen una eventual crisi d’estat si emergeix un factor (o més d’un) que en sigui el detonant. Cal descartar un impuls renovador sorgit del mateix si de les forces polítiques i socials espanyoles: malgrat el fracàs de Rajoy com a governant continuarà essent el líder de la dreta centralista, i Podemos és només una versió actualitzada del tardocomunisme cabdillista de Julio Anguita.

PSOE i Ciudadanos són forces complementàries però insuficients per fer majoria de govern a Madrid, però sí per articular amb Catalunya Sí que es pot i la colla d’Ada Colau un bloc contra-independentista a Catalunya prou nombrós com per bloquejar el procés sobiranista encetat al 2010. Dissortadament, no hi ha per regenerar el sistema des d’Espanya propostes innovadores atès que són inexistents els partits liberals, republicans, demòcrata-cristians que podrien assumir aqueixa responsabilitat. Només des de les nacions perifèriques es formulen plantejaments d’aqueixa mena, sense interlocutors d’àmbit espanyol. Ans al contrari, PP, PSOE, Ciudadanos i Podemos només coincideixen en negar el dret d’autodeterminació a les “nacionalitats” innominades esmentades a l’article 2 de la CE 1978.

Post Scriptum, 16 de setembre del 2017.

El comunicat conjunt de les quatre associacions de jutges espanyols sobre “la situación en Cataluña” és un compendi precís de la mentalitat integrista i abstracta dels juristes castellans que ja he contraposat a la tradició jurídica catalana en l’apunt “Espanya contra Catalunya: legalitat contra equitat”.

Post Scriptum, 26 d’octubre del 2017.

Reprodueixo un article punyent del politòleg extremeny Fernando Llorente Arrebola, publicat avui mateix al digital El Salto, relatiu a la independència de Catalunya i els seus efectes en la política espanyola titulat: “Al sur del Ebro, división y derrota“on afirma que: “Hemos pasado de un régimen de democracia otorgada posfranquista a un intento muy contundente de resolver esta crisis imponiendo un modelo liberal-autoritario de Estado.”

Post Scriptum, 26 d’abril del 2018.

Avui, l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb duu per títol, “Aznar mou els fils que soterraran el PP” i encerta de ple en la descripció del caràcter destructiu del supremacisme espanyol que esta desintegrant el sistema constitucional del 1978 des de dins i, també, les conseqüències autodestructives per a les elits castellanes de la corrupció estructural que està corsecant la seva hegemonia.

L’actitud dels espanyolistes arrencant tota mena de símbols grocs sense tenir la capacitat de divulgar els propis expressen el seu caràcter negacionista i mancat d’altres arguments que els de la força per imposar-se als altres pobles peninsulars. “Eres español, jodete !!”, “Que pone en tu DNI ?”, són formes d’assimilació envers els catalans que contradiuen el crit “A por ellos !!” que ens reconeix com a estranys i enemics.

Post Scriptum, 23 de juliol del 2019.

L’estranya manera de negociar de Pedro Sánchez reflecteix la incapacitat de la classe política espanyola per gestionar una democràcia pluralista, com avui exposa Vicent Partal al seu editorial a Vilaweb. Es tracta d’una mentalitat que cerca permanentment la unanimitat i les adhesions “inquebrantables” (un mot sense equivalent exacte en català) com ho feia el franquisme, per tant, no hi ha negociació possible sense persistència a llarg termini en el conflicte català contra el poder espanyol.

Post Scriptum, 26 d’abril del 2022.

L’escàndol del Catalangate demostra, un cop més, com diu Vicent Partal a Vilaweb que: “Espanya en el triangle il·liberal europeu”. La premsa i els polítics espanyols i catalans (ERC, especialment, i Jordi Sánchez de Junts) han mirat de llevar importància a l’afer per no desastabilitzar l’ordre estatal. És una vergonya l’actitud col·laboracionista del Govern de la Generalitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!