El NPD no té representació al Parlament federal, només suma tretze electes a dos landers (Saxònia i Mecklembug), ja que a les darreres eleccions generals celebrades el 22 de setembre proppassat només va obtenir el 1,3 per cent dels vots. Ara ha superat el llistó per accedir al Parlament europeu ampliant la base electoral que fins al moment es limitava als antics landers de la RDA, on no hi ha haver la regeneració ètica i democràtica que es va donar a la RFA a partir del 1945.
El règim comunista alemany va ser en molts aspectes una continuació de les conductes totalitàries del nazisme, la judeofòbia va subsistir socialment mentre era encoberta institucionalment fins al mateix dia de la caiguda del mur de Berlín. Entre la població germano-oriental més endarrerida, culturalment i econòmicament, (i també entre els sectors empobrits per la crisi als landers occidentals), ha reprès el nacional-socialisme primari que simbolitza el NPD.
Aqueix partit va ser sotmès l’any 2003 a un procés d’il·legalització davant el Tribunal Constitucional promogut pels setze landers de comú acord, però una decisió del mateix tribunal va aturar el procediment: tres dels set magistrats van considerar un obstacle que impedia la seva continuació el fet que la demanda estigués fonamentada en declaracions de confidents i policies infiltrats a la direcció del NPD.
Era necessària una majoria de dues terceres parts per arribar a dictar sentència i en no assolir-se aqueix quòrum la demanda d’il·legalització no va prosperar. Un detall significatiu de la confluència entre totalitarismes aparentment contraposats és el fet que l’advocat defensor del NPD fou Horst Mahler, un antic convicte de l’organització marxista-leninista Fracció de l’Exèrcit Roig (coneguda mediàticament com a banda Baader-Meinhof) esdevingut actiu propagandista neo-nazi, essent el punt de connexió l’antisionisme militant que comparteixen tots plegats.
Al setembre de l’any passat, els landers han tornat a iniciar un nou procediment per prohibir la presència del NPD -i l’ideari que representa- en la vida política alemanya sense que, de moment, el Tribunal Constitucional s’hagi pronunciat sobre el fons de la qüestió. Hores d’ara, amb el NPD representat al Parlament europeu, on també hi ha altres formacions de caire similar com els grecs d’Alba Daurada,-amb processos judicials oberts a Grècia- la problemàtica jurídica i política dels límits de la democràcia es projecta a escala de la UE.
Fins a on es pot permetre als enemics declarats dels sistema democràtic europeu utilitzar les garanties constitucionals i els procediments electorals que el caracteritzen amb el propòsit d’enderrocar-lo ? Quins criteris comuns a escala de tota la UE cal adoptar davant els partits que propugnen l’establiment de règims totalitaris diversos (de base racial, religiosa o ideològica) ? És vàlida encara la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans sobre il·legalització de partits?
Post Scriptum, 1 de març del 2016.
Avui el Tribunal Constitucional alemany ha reprès les deliberacions sobre la possible il·legalització del partit neonazi NPD, segons informa The Times of Israel.
Post Scriptum, 17 de gener del 2017.
Segons informa Vilaweb avui el “Tribunal Constitucional d’Alemanya ha rebutjat avui l’intent per part dels setze estats federats del país d’il·legalitzar al Partit Nacional Democràtic (NPD), d’ideologia neonazi i descrit per l’agència d’Intel·ligència com racista i antisemita, argumentant que és massa feble per suposar una amenaça.
En la seva sentència, que es produeix al mig de la preocupació pel creixent suport als grups d’extrema dreta a Alemanya a causa del ressentiment provocat per l’arribada massiva de refugiats, el president del constitucional, Andreas Vosskuhle, ha dit tot i això que la formació és inconstitucional en la seva naturalesa.
‘L’NPD persegueix objectius inconstitucionals però ara mateix hi ha proves insuficients perquè sembli possible que la seva conducta tingui èxit’, ha assenyalat Vosskuhle.”
The Times of israel també dedica la portada a aqueixa notícia amb evident preocupació atesos els arguments exhibits, més polítics que jurídics, per rebutjar la interdicció del partit neo-nazi alemany.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!