Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

23 d'agost de 2007
9 comentaris

Desfederem-nos

Les primeres actuacions d’aquesta plataforma de militants convergents que proposen la desvinculació del seu partit respecte d’UDC són esperançadores.

El subsistema polític català es basa en l’estratificació de cinc partits (mes l’afegit circumstancial dels “Ciudadanos”) que ocupen espais ideològics i de poder molt consolidats. Els aparells i les nomenclatures que els dirigeixen dificulten els canvis al seu si, quan no marginen i denigren directament als dissidents sense manies.

Convergència Democràtica no ha estat pas una excepció en aquest panorama esclerotitzat. Per si mateix, el fet que apareixi una plataforma renovadora, crítica, amb una proposta estratègica engrescadora ja es un pas endavant que cal saludar des dels que tenim altres opcions partidistes amb sincera solidaritat. Però, a més, si prospera la iniciativa d’aquests militants convergents, s’haurà donat un pas endavant imprescindible per poder constituir a mig termini un pacte estratègic, i de govern, entre partits que apostin per fer efectiu el dret d’autodeterminació.

UDC és irreformable mentre sigui un instrument al servei de les ambicions personals de Duran Lleida. Un partit social cristià seria un ingredient substancial d’una coalició de partits autodeterministes ja que cobriria l’espectre de centre-dreta tan important en el conjunt social català actual.

És de suposar que, tard o d’hora, ERC comprovara que amb el PSC el trajecte en comú es molt curt i la coartada de les polítiques socials no donarà per allargar gaires anys l’aliança actual. Els canvis estratègics triguen anys a gestar-se, tant de bo siguem a l’inici del pas definitiu de Convergència Democràtica cap al sobiranisme i les contradiccions del pujolisme comencin a ser només rèmores del passat.   

Post Scriptum, 23 d’agost del 2018.

Víctor Tarradellas i Maré va ser l’impulsor d’aqueixa plataforma de vida efímera però resultats efectius al cap dels anys i en profit de la causa independentista. Víctor i la seva companya Judit Aixalà van ser detinguts i escarnis en públic el maig passat en una operació policial i judicial destinada a ocultar casos de corrupció de les elits espanyoles. Es mereix la nostra solidaritat i homenatge i més quan el mateix Vicent Partal parla d’ell a “Nou homenatge a Catalunya” (Ara Llibres, 2018) elogiant-lo com el “sempre discret però molt influent Víctor Tarradellas” (pàgina 73).

  1. O n’hi haurà que crear-ne un de propi amb la suma d’un moviment independentista com a prioritat.

  2. Jo vaig ser una de les persones que va forma part del projecte de Catalunya 2003.I el que li van fer al proposar, deixa de banda d´una vegada en el PP i apostar fort pel sobiranisme,no te nom.En primer lloc el van foragitar de la secretaria general,després al van envia a l´exili a Brusseles per acabar presidint la Fundació Trias Fargas.O sigui el van fer fora a ell i en els seus seguidors per fases,i cap veu es va aixecar per defensar-lo, es mes el seu "amic" Felip Puig es va alienar ràpidament amb la linea pujolista del partit.Per acabar, dir que el dia del seu enterrament no es van deixar veure pel tanatori, i l´únic que va rebre la seva família es una nota de condol d´en Pujol.
    Que vagin en compte aquest corrent de Desfederem-nos, i no acabin com ell fora del partit per la porta petita.

  3. Des d’un punt de vista dels forts interesos empresarials catalans a l’Estat espanyol, les influències polítiques de la Generalitat de d’alt arribin des de els regionalistes del centre-dreta de CiU i el centre-esquerra del PSC fins els partits satelits d’ERC i IC-Verds.

    I de llurs divisions internes en tots els ambits en favor dels interesos d’Estat espanyols i per això ens llueix el pèl com ens llueix.

  4. … i és que no serà fins que tots i totes plegades no fem aquest pas en ferm definitiu, que podrem començar a imaginar com el somni comença a fer-se realitat.

    Tanmateix, ho veig molt lluny, des de la meva perspectiva, des de la meva curta edat, no veig que les coses hagin de canviar massa, si hem de quedar a l’empar dels partits polítics tradicionals…. tant de bó algun dia sapiguem fer aquest pas endavant!!!

    Una abraçada Jaume!

  5. "tard o d’hora, ERC comprovara que amb el PSC el trajecte en comú es molt curt i la coartada de les polítiques socials no donarà per allargar gaires anys l’aliança actual."

    Pregunta a l’aire… estem fent tard a adonar-nos-en?

    Espero que ens escoltin els que deiem que estavem ensopegant amb la mateixa pedra.

    Salut!

Respon a Dani Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!