Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

1 d'abril de 2022
0 comentaris

De l’independentisme al provincianisme

La desconstrucció de l’independentisme posterior a l’1 d’Octubre del 2017 no ha menat al retorn de l’autonomisme sinó al provincianisme, tant pel que fa a la mentalitat dels gestors com a les competències disponibles. La ficció del govern efectiu amb la infraautonomia subsistent obliga el Govern de la Generalitat a actuar al dictat de les polítiques estatals orientades a prioritats divergents respecte de les aspiracions catalanes: el dèficit fiscal continua creixent; persisteix l’incompliment sistemàtic de l’execució de les inversions estatals en infraestructures a Catalunya i s’intensifiquen les decisions judicials dirigides a convertir el català en una llengua progressivament marginal. El govern autonòmic, d’ ERC i Junts malgrat alguna discrepància circumstancial, actua amb esperit mesell, es desentén de les protestes populars i ho fa tot per tal d’oblidar el període d’excepcionalitat viscut la darrera dècada.

Esquerra és el principal responsable d’aqueix involució ja queha fet tot el possible perquè no hi hagi unitat d’acció del conjunt de l’independentisme, impossibilitant per la via de fet tot plantejament d’unilateralitat, però la CUP i Junts per Catalunya han fet seguidisme. El resultat és un govern autonòmic que es desdiu de tot rupturisme, no es defineix en contraposició de res: ni denuncia l’espoli fiscal, (Espanya ja no ens roba), ni la dominació política (el PSOE pot ser un aliat), ni la minorització del català (bilingüisme per sempre i acatament del 25% de castellà a l’escola), ni els agents socio-econòmics (connivència amb FTN i la Caixa i els sindicats espanyolistes) subalterns, abandonant la noció d’opressió/alienació nacional que ha caracteritzat l’independentisme des del 1968 ençà. Singularment, l’esquerra “nacional” cerca compartir espais amb el progressisme que no assumeix el poble català com a subjecte polític (pel PSC i els Comuns la nació és Espanya). L’eixamplament de la base sobiranista per aquesta via és una ficció, incapaç de concretar-se en un projecte de transformació social, menysté el potencial del nacionalisme com alternativa transformadora capaç d’aglutinar els interessos de la població que es veu perjudicada per la dependència econòmica i política del nostre país. L’eix Catalunya-Espanya que hauria de permetre articular blocs sociopolítics contraposats: d’una banda, els que es beneficien (de manera real o imaginada) de la dependència i d’altra banda, els que en són realment perjudicats (en tinguin consciència o no) es deliberadament desdibuixat per prioritzar el fictici dreta/esquerra, coincidint amb el PDECat que adopta la mateix actitud des de l’ideari centre-dreta.

A la Generalitat, a la Diputació de Barcelona i a l’Ajuntament de Barcelona campa la impostura, l’esperit mesell i la mediocritat pròpia dels gestors subalterns dels interessos dels poders fàctics, que imposen els seus projectes fàcilment: Jocs d’hivern al Pirineu, Copa Amèrica a Barcelona. Com ho resumia abans d’ahir Ot Bou a Vilaweb: “Si l’autonomisme ha consistit a regalar la Generalitat a Madrid, ara ve l’espoliació, que consistirà a lliurar-li Barcelona“. Som en una etapa molt més adversa que fa quarannta anys en absència de tot plantejament de cohesió social, prosperitat i reordenació territorial autocentrat en la catalanitat. I sense força per a la represa a curt termini de la lluita per la independència.

Post Scriptum, 12 d’abril del 2022.

Comparteixo plenament el sentit de l’editorial de Vicent Partal abans d’ahir a Vilaweb: “Un poc de Walter Benjamin, o per què els partits volen humiliar la gent imposant el castellà. Ja no és un debat sobre la llengua i prou i sobre si el castellà ha de ser a la llei o no. També és una prova a veure qui mana”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!