Finalment, s’ha consumat el daltabaix a la lehendakaritza (la presidència del govern basc) i Juan José Ibarretxe ha hagut de cedir el lloc a Patxi López: un governant amarat de dignitat ha estat substituït per un delegat que hi arriba a través de procediments indignes, tot i que legals des del punt de vista del nacionalisme espanyol.
Patxi López ocupa la lehendakaritza amb el suport del PP, assolint l’objectiu que no va poder aconseguir Mayor Oreja amb el suport del PSOE fa dues legislatures. Aquest cop, amb l’esquerra independentista (llevat d’Aralar) il·legalitzada, per fi ho han aconseguit. La transició post-franquista està ja liquidada, ara som en una nova època: el front nacional espanyol PSOE-PP s’activa per liquidar els espais de govern autonòmic en mans de partits representatius de les minories nacionals.
A Galícia el BNG es prepara per a una llarga travessia del desert després de ser culpabilitzat pel PSOE (cada cop més espanyolista) del fracàs electoral compartit, a Euskal Herria els partits espanyols han pactat entre ells tant a Navarra (UPN-PSOE, en detriment de Nafarroa Bai), com a la Comunitat Autònoma Basca, en detriment del PNB. A Catalunya, la pressió espanyolista es concentra sobre CIU i l’anunciada creació d’una candidatura independentista a partir de Reagrupament.
La presència d’ERC al Govern de la Generalitat en res altera l’hegemonia del PSC que pot aplicar, sense resistències significatives, les determinacions del PSOE en matèria de finançament i d’acatament a la imminent sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Només excepcionalment els cal exterioritzar la confluència PP-PSOE, com en el cas de l’acord a l’Ajuntament de Barcelona per mantenir la presència de l’exèrcit espanyol al castell de Montjuïc.
Patxi López no està tan lluny de José Montilla, ambdós assumeixen els respectius càrrecs com a subalterns d’una autoritat superior (espanyola, per suposat), no com a màxims representants d’uns pobles al si dels quals subsisteixen les aspiracions sobiranes de bona part dels seus ciutadans. Ibarretxe exercia, amb austera dignitat, aquest paper simbòlic de màxim representant del seu poble: li ha fallat el seu partit, no pas el país, la part més conscient del qual -amb l’esquerra abertzale al capdavant- representa hores d’ara la sola esperança de futur – a mig termini- per la nació basca lliure.
Des dels Països Catalans, els independentistes observem corpresos l’adversa situació que passen les aspiracions nacionals basques -i les catalanes- amb un camí pel davant ple de dificultats, però amb la ferma determinació de que no hi ha altra via -ni altra esperança- que l’afirmació nacional front a l’ordre dominant espanyol. A uns i altres ens esperen temps de recomposició organitzativa, política i social, per afrontar els reptes immediats amb noves eines i nous dirigents.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La majoria PSOE-PP-UPyD ha sigut possible pel vot nul del partit d’Eta. També es doncs un govern rebentador d’Eta ? Per part d’Eta si.
Eta va trair el PNB i EA als pactes de Lizarra Estella.
En aquestes eleccions els seguidors d’ETA en votar nul ha fet Zapatero president. Podien desobeït Eta i haver votat PNB o Aralar …. i el resultat hauria sigut diferent.
Alguna cosa ha fet malament el nacionalisme basc democràtic, contrari a Eta, per haver arribat a aquesta situació.
El PSE/psoe – Pp una raó molt grossa tenen i han aprofitat: calia derrotar Eta per terrorista o aconseguir que pleguin. Una altra cosa es que ho emboliquen i aprofiten per fer la guerra nacional espanyola ( castellana ).
Adeu Jaume, et segeuixo i en coses pemsem diferentment
“Patxi” no està legitimat, i menysprea el poble basc. Pot haver nascut
al país basc , però és de cultura imperialista espanyola.
basc i a l’Estat espanyol, la democràcia, és una dama segrestada en estat de
setge permanent, és un frau.
trobo antinatural que dretes i esquerres que es menyspreen siguin capaçes d’ajuntar-se per tal de guanyar el govern, però és democràtic.
si hi ha 10 persones i 4 són PNB 3 PP i 3 PSOE, el pnb no ha guanyat, és només el que ha tret més vots en solitari…però no els suficients…sempre pensem que només per guanyar ja està, ja ho tenim tot, com si fos una cursa de 100 metres.
oblidem el que sabem a ciència certa, per manar cal com a mínim un 51%, si no pot passar que no manis….això a les societats anònimes ho tenen molt clar.
a vegades oblidem això i també que hem de convèncer a la gent per què ens voti.
i sobretot hem de fer bé la feina quan ho aconseguim.
els casos del BNG, d’ERC… són exemplars, anys picant pedra per arribar i quan arribes et mig dilueixes….no sé còm es pot fer tant malament, només ho entenc per què no hi ha professionalitat, no s’enfoca des de la raó, hi ha massa passió i massa estratega que només és un pobre aprenent de maquiavel….
no sé còm us anirà (crec que tu també hi participes, si no és així, disculpa’m) amb el nou partit, però si us plau tingueu-ho en compte, portem dècades de partits, partidets, moviments i movimentets….
una abraçada
em sap greu que no hi hagi un polític
Sóc independentista, i no m’agrada el nou lehendakari. Ara bé, ho ha aconseguit de manera totalment legal i totalment legítima.
Mentre els grups de l’esquerra abertzale segueixin donant suport a ETA, estaran totalment en contraposició amb la llei democràtica.
És a dir, s’ha de culpar a l’esquerra abertzale i no al PSOE o al PP. És a les seves mans poder canviar aquesta dinàmica
I també vull afegir que qui defensa la violència no està legitimat per fer un judici de valor sobre uns resultats electorals.