Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

14 de juny de 2018
0 comentaris

Corea, nació emergent, vista de Catalunya estant

Abans d’ahir va ser una jornada històrica per la nació coreana en el seu conjunt ja que la cimera de Singapur entre el president de la RPDK i el dels EUA és l’inici del final de la guerra de Corea i la desnuclearització del règim comunista. He pogut seguir els prolegòmens de Corea estant, un país on hi faig estada sovint des de fa vuit anys per raons familiars, i he anat observant els canvis de tota mena mitjançant les opinions del meu entorn d’amistats (sense pretendre de cap manera passar per expert en qüestions coreanes).

La meva percepció és que Corea del Sud és a les portes d’un nou salt endavant multidimensional que esdevindrà un actor polític emergent en l’extrem orient i amb una projecció global. En primer lloc perquè les eleccions regionals d’ahir han atorgat una victòria espectacular al Partit Demòcrata de l’actual president (14 sobre 17) i han ensorrat l’oposició conservadora del Partit Llibertat Corea (només amb 2 governadors regionals). El resultat s’ha d’entendre com el final d’una generació política i un canvi de mentalitat de l’electorat, tal com resumeix avui l’editorial de The Korea Times.

La República de Corea aprofundirà la democratització dels seu sistema polític fent un salt endavant respecte el donat fa trenta anys. El 10 de juny del 1987 moria a causa de tortures policials l’estudiant de la Universitat de Seül Park Jong-chul, un dels dirigents de la revolta del jovent contra el govern autoritari del president Chun Doo-hwan. Arran d’aqueix acte criminal la resposta política fou la reforma constitucional que va democratitzar plenament la República de Corea. Així ho recordava avui l’editorial de The Korea Times. Hores d’ara, quan el règim comunista xinès perfecciona mètodes de control de la població no assolits per cap altre estat del món i projecta el seu poder de manera amenaçant envers els estats veïns, la República de Corea pot ser un revulsiu per altres estats en vies de democratització, Vietnam o Filipines.

Pel que fa a Corea del Nord, d’entrada el pacte amb els Estats Units garanteix la continuïtat de la dinastia comunista dels Kim, però la liberalització econòmica comportarà a mig termini també un canvi de formes de vida pels ciutadans nord-coreans i progressivament una nova mentalitat també política. La RDPK vol imitar el capitalisme d’estat de la República Popular Xina, està per veure si ho aconseguiran frenant la tendència natural a la reunificació nacional que inevitablement aflorarà arreu. De moment, la gran campana del temple budista de Seokquram repica per la reunificació del país cada cop que els visitants fan batre el tronc de fusta amb aqueixa voluntat.

A diferència del gegant xinès que no ha aconseguit radiar culturalment la seva modernització econòmica, la música i la cinematografia coreana està assolint èxits mundials. I alhora és un exemple de tolerància religiosa, quan al costat de les genuïnes creences (xamanisme, budisme) floreixen sense conflicte totes les variants del cristianisme i inclús hi arriba l’islam aportat per les comunitats de nouvinguts provinents de països musulmans propers. La Xina, al contrari, aposta per una política d’estat repressiva contra tota les confessions per evitar que puguin arribar a esser socialment influents i disputar el monopoli ideològic que manté de manera autoritària el PCX. Aqueix capteniment a la llarga no reeixirà i en els propers anys provocarà que els conflictes interns amb els moviments civils democràtics i amb tibetans, hongkongnesos i uigurs s’aguditzin encara més.

Malgrat l’atractiu turístic de Catalunya entre la població coreana no existeixen vincles associatius entre Corea i Catalunya que permetin una interrelació regular a tots nivells. Només alguns intel·lectuals com Hèctor López Bofill (traductor de l’obra del dissident nord-coreà Bandi) o Jaume Giné, professor associat d’Economia Aplicada a la UAB, que va publicar l’article “Societat i valors a Corea del Sud”, a la revista VIA, número 12 (2008), editada pel Centre d’estudis Jordi Pujol divulguen l’actualitat coreana entre nosaltres. Políticament, Corea hauria de ser un referent de futur per a la Catalunya lliure que ha d’emergir del conflicte en curs amb el poder espanyol.

Post Scriptum, 15 d’agost del 2023.

La República de Corea celebra aqueixa setmana el 78è aniversari de l’alliberament de l’ocupació japonesa i el 70è de la seva constitució en estat arran de l’armistici amb el règim comunista del Nord. Avui The Korea  Times dedica aqueixa editorial a la refllexió a causa del fet que una quarta part del jovent ignora el significat històric d’aqueixos esdeveniments, “Historical amnesia“: Looking back on past is vital to avoid repeating mistakes

Korea celebrated the 78th National Liberation Day Tuesday. It was good to see President Yoon Suk Yeol and his wife follow Oh Seong-gyu, a wheelchair-bound Independence Army veteran, into the ceremony. Kim Young-gwan, another former independence fighter, was also beside the first couple.

However, Yoon’s speech made many people wonder why he invited the two centenarians to the event. After giving formal praises and thanks to patriotic martyrs, he made no mention of why they had to sacrifice their youthful years, or their entire lives, and what the nation should do so it will not repeat the unfortunate past.

“Korea and Japan are partners who share universal values and pursue common interests,” Yoon said. “As partners that cooperate on security and the economy, Korea and Japan will be able to jointly contribute to peace and prosperity across the globe, collaborating and exchanging in a future-oriented manner.”

The president then reiterated how the free and democratic South has emerged victorious over the totalitarian and communist North in every way. He also attacked “blind followers of Pyongyang disguised as progressives and democracy and human rights activists.” The conservative president targeted civic groups, labor activists and political opponents. It was a far cry from his predecessors, right or left, who reflected on the past and stressed unity.

Unlike in the past, there was no mention of national reunification, even as a fleeting remark. What would patriotic martyrs say if they saw their divided fatherland, with the two split halves accelerating their confrontation instead of seeking reconciliation? One could not help but wonder what Oh, the former independence fighter, must have thought when he heard those words. He lived in his “former enemy country” until recently after leaving Korea amid the left-right fight in the aftermath of national liberation.

True, one cannot live in the past. The future should be more important than the past. There are also times when you must sacrifice the lesser for the greater. However, burying the past and moving to the future is difficult when perpetrators and victims do not share historical viewpoints.

While Koreans celebrated their liberation, some Japanese politicians and cabinet ministers paid homage to Yasukuni Shrine, where 14 Class-A war criminals are enshrined. Side by side them are tens of thousands of Korean soldiers and laborers forced to serve Japanese colonialists and memorized there against their will. Liberation will not come for these victims until Tokyo separates them from the shrine.

Some surviving former sexual slaves and forced laborers have yet to receive the Japanese government’s apologies and formal compensation. They refuse to accept comforting words and money from the Korean government. All Tokyo has to do is say sorry and pay token money. But Japan would never do so, implying much regarding their future moves.

According to a survey, about a quarter of Gen Z in Korea do not know the exact meaning of National Liberation Day. Nearly one-third of them also see no problems touring Japan on this day. Millennials are a little better. The situation may be similar among Japanese youngsters. A nation can forgive historical adversaries but must not forget it, especially when some of the former perpetrators don’t reflect on the past and would even return to it. The survey shows many younger Koreans do not know historical facts or know them incorrectly. Such historical amnesia is harmful to Japanese youngsters, too.

Former President Kim Dae-jung was right when he sought reconciliation with Japan. He noted that the unhappy history was only during some 35 years of the 1,500-year history of exchanges. Likewise, the division of Korea must be less than a century in the nation’s 5,000-year history.

The right path is to prevent effective subordination to former occupiers and rectify the wrong by reunifying this divided peninsula in peaceful and democratic ways. President Yoon might have the three-nation summit with the U.S. later this week in mind when he refrained from saying what he thought was uncomfortable about Japan in his speech. Koreans will closely watch how his one-sided moves work in the next four years.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!