Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

28 de novembre de 2010
1 comentari

Corea del Nord, seixanta-cinc anys de Socialisme i Revolució ?

Amb el mateix encapçalament d’aquest apunt (però sense interrogant), l’Ateneu Popular L’Espina,  de Tarragona, anuncia pel proper dissabte 4 de desembre una xerrada a càrrec d’Alejandro Cao de Benós de Les y Pérez, delegat espacial del Govern de Corea del Nord per a les relacions culturals amb l’estranger.

Alejandro Cao, nascut a Tarragona el 1974, apareix sovint als mitjans de comunicació catalans (amb Mikimoto a TV3, a l’Avui del 28 de maig d’enguany, entre d’altres), per l’excentricitat que suposa defensar impunement un règim totalitari com el nordcoreà.  La República Popular Democràtica de Corea és una dictadura comunista hereditària, que manté subjugats per la fam, la ignorància i el terror els habitants que malviuen dins el camp de concentració que és tot el territori estatal.

Les delirants manipulacions de la realitat del règim a qui serveix aquest individu haurien de merèixer la repulsa moral i política dels catalans demòcrates, però en un país ideològicament desorientat com el nostre (on impera un progressisme banal i anacional que es complau en l’afalac a règims totalitaris), tot és possible. Fins i tot, que un “espai de llibertat” -com s’autodefineix aquest ateneu- es presti a fer d’altaveu dels que neguen la democràcia. Però, a més, Cao és un espanyolista integral. Només cal llegir les seves opinions contra l’independentisme català publicades en el digital  “Causa Revolucionaria”, on convergeixen filonazis, tardocomunistes i  islamistes.

Enguany he estat unes quantes setmanes a Corea, del Sud evidentment, i m’he fet una idea de la situació que es viu al Nord a través de persones que hi fan arribar ajuda humanitària. Com a català, vull la independència del meu país i com a demòcrata, un règim de llibertat per tots els pobles del món i faré tot el possible per evitar que les ideologies totalitàries i els seus còmplices internacionalistes locals boicotegin aquestes aspiracions.

Post Scriptum, 30 de novembre del 2010.

Amb un parell de dies de retard llegeixo les declaracions d’Alejandro Cao a l’Avui de diumenge: “Que hi hagi guerra depèn dels EUA”, on aquest farsant reitera la versió oficial nord-coreana sense que la premsa catalana trobi cap font sud-coreana per contrastar-ho.

Post Scriptum, 22 de desembre del 2011.

La mort del dictador nord-coreà coneguda el proppassat dilluns ha centrat els focus informatius en aquest règim totalitari que comet genocidi -per la fam- contra el seu propi poble. Al costat d’informacions més o menys documentades sobre aquesta satrapia hereditària apareix constantment als mitjans catalans el seu gregari local: Alejandro Cao de Benós. Així, el Diari de Tarragona del dimarts dia 20 reprodueix a l’última pàgina una entrevista delirant amb aquest impostor on declara: “Kim Jong-il era un padre para los norcoreanos”. Avui mateix La Vanguardia titula l’entrevista a Cao -un espanyolista militant contra l’ndependentisme català- d’aquesta manera “un catalán al servicio de Pyongyang”.

Post Scriptum, 8 de juny del 2015.

Per tal d’obtenir informació sobre la realitat nord-coreana, resulta imprescindible acudir a aqueixes dugues institucions: The Korea Institute for National Unification, i The Institute For Far Eastern Studies.

Post Scriptum, 6 de març del 2017.

El bar d’ambientació comunista nord-coreana obert fa pocs mesos a Tarragona per l’infame Cao de Benós ha hagut de tancar per falta de clients. Certament es confirma la perversitat del capitalisme.

Post Scriptum, 8 d’agost del 2017.

Recomano la lectura del recull de contes escrits clandestinament per un escriptor nord-coreà que es fa dir “Bandi” (cuca de llum) per ser lliurats al públic internacional relatant les denigrants condicions de vida sota el règim comunista, traduïts al català per Hèctor López Bofill i Hye Young Yu amb el títol “L’acusació. Relats prohibits de Corea del Nord” (Edicions del periscopi, 2017).

Post Scriptum, 1 de novembre del 2020.

Exhaustiu i irònic report d’Uzi Rubin avui als Perspectives Papers número 1794 del BESA Center: The 75th Anniversary of North Korea’s Kim Dynasty: A Striking and Strange Spectacle, sobre la parada militar commemorativa del setanta-cinquè aniversari de la dinastia Kim.

  1. Corees


    Són
    pocs els reactors nuclears que s’estan construint al món i
    la majoria a l’Àsia. A Occident es pot dir que la
    energia nuclear duu dècades semiaturada.

    Destaquen al mapa els 6 reactors que s’estan construint a la petita Corea
    del Sud, la pacífica, que s’afegeixen als 20 que ja estan operatius al país. No s’indica al mapa, basat en les dades de la Agència
    Internacional de la Energia Atòmica, els que s’estaran construint a
    Corea del Nord, la guerrera.
    Tant del
    plutoni residual de les operacions civils, com de l’enriquiment
    abusiu de l’urani, se’n poden derivar materials per a la construcció de
    bombes. Utilitzar la por al CO2 per a promocionar les virtuts de l’urani és una indecent incongruència.

Respon a josep m. bru Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!