Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

15 de desembre de 2019
0 comentaris

Corbyn, Mélenchon, Iglesias: el socialisme dels imbècils antisionistes

August Bebel (1840-1913) fou un un socialista prussià conegut per combatre l’antisemisme entre les classes populars alemanyes de l’època afirmant que “no era més que el socialisme dels imbècils”. Una definició històricament certa però dissortadament ignorada pels nombrosos dirigents autoanomenats progressistes d’arreu d’Europa que al llarg del segle XX han practicat un antisemitisme tan foll com estèril. L’assagista francès Alexis Lacroix va publicar fa catorze anys un llibre premonitori de l’emergència actual de la judeofòbia d’esquerres, “Le Socialisme des imbéciles. Quand l’antisémitisme redevient de gauche” (Éditions de la Table Ronde, París, 2005). Els exemples contemporanis de Corbyn, Mélenchon i Iglesias així ho permeten constatar.

Jeremy Corbyn ha perdut les eleccions al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord per la seva mediocritat política (incapaç de definir una posició pròpia pel que fa al Brexit) i el sectarisme de les actituds (contra Israel, els jueus i a favor de l’islamo-gauchisme). Jean-Luc Mélenchon capitost de la France Insoumise, ha acusat als lobbys jueus de la desfeta del seu amic anglès, sense reconèixer la seva pròpia ineptitud per fer altra cosa que demagògia antialemanya, antiliberal i antisionista. Pablo Iglesias predica la deslegitimació d’Israel de manera fanàtica i persistent en contrast amb la seva submissió a l’ordre estatal espanyol del qual forma part. Tots tres dirigents tenen en comú la animadversió a la identitat nacional dels pobles, que és el factor que explica el triomf de Johnson, Netanyahu o Trump, tres exponents de la ideologia democràtica i conservadora que triomfa als respectius estats front al multiculturalisme abstracte i banal. Les esquerres occidentals, (això val també pel demòcrata nord-americà Sanders) han abandonat la nació com a base de tot projecte polític en favor d’un cosmopolitisme relativista que claudica davant els totalitarismes emergents arreu del món.

Dissortadament, la llista de polítics esquerrans catalans adeptes a les mateixes cabòries inútils de Corbyn, Mélenchon i Iglesias és llarga, incloent els que es diuen independentistes, això explica la incapacitat per cohesionar i liderar un procés d’alliberament nacional quan hom rebutja la noció mateixa d’identitat nacional com a element vertebrador de la República catalana.

Post Scriptum, 13 de gener del 2020.

Ahir, The Times of Israel es feia ressò del nomenament de Pablo Iglesias com a un dels vice-presidents del govern espanyol, alertant que es tracta d’una enemic declarat de l’Estat d’Israel.

Post Scriptum, 29 d’octubre del 2020.

The Times of Israel publica avui un extens reportatge sobre l’acord de la nova direcció del laborisme britànic de suspendre de militància l’anterior líder Jeremy Corbyn per causa de l’antisemitisme.

Post Scriptum, 2 de novembre del 2020.

Pablo Iglesias es fa solidari de la dissort de Corbyn sabent que al Regne d’Espanya això mai li passarà a ell.

Post Scriptum, 27 de novembre del 2020.

Jeremy Corbyn és membre no adscrit al Parlament britànic perquè els laboristes no han acceptat reintegrar-lo al seu grup, una decisió de profundes conseqüències polítiques, tal com analitza Manfred Gerstenfeld en aqueix report publicat avui al BESA Center: The Suspension of Labour’s Jeremy Corbyn: A “Conflict in Progress”.

Post Scriptum, 8 de juny del 2021.

Avui, François Heilbronn a Jewish Forum, Mélenchon: de l’hostilité aux juifs au complotisme:

Depuis 2014, Mélenchon (voir mon article dans la Règle du Jeu de 2017 ci-dessous) a une stratégie d’accusation permanente des Français juifs, d’admonestation. Il flirte à chaque fois avec le rejet des Juifs, il attise les haines. En bonne logique, il est passé hier sur France Inter (sans être repris !!) de la critique des Juifs à un délire complotiste :

« Vous verrez que dans la dernière semaine de la campagne présidentielle, nous aurons un grave incident; ou un meurtre», Ça a été Merah en 2012 , ça a été l’attentat la dernière semaine (de la campagne de 2017) sur les Champs Élysées. Vous vous rappelez de tout ça ? Avant on avait eu papy Voise (2002), dont plus personne n’a jamais entendu parler après. Tout ça, c’est écrit d’avance. Nous aurons le petit personnage sorti du chapeau et l’événement gravissime, qui va une fois de plus permettre de montrer du doigt les musulmans et d’inventer une guerre civile…»

Ainsi les assassinats islamistes dans une école juive et de parachutistes, des assassinats islamistes de policiers, sont des complots pour faire élire un candidat et ostraciser les musulmans. La chute de Mélenchon, il rejoint les poubelles de l’histoire, les Garaudy, Soral, Dieudonné. J’espère qu’il sera poursuivi pour ces propos qui insultent les morts et portent atteinte à notre socle républicain.

Retour sur les complaisances de Jean-Luc Mélenchon pour les manifestations antisémites de l’été 2014.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!