Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

25 de juliol de 2007
4 comentaris

Contra Josep Antoni Duran Lleida

Josep Antoni Duran Lleida va publicar a la Vanguardia d’ahir un article titulat “En torno a la Corona”.

 

Duran Lleida reitera, (un cop més per si feia falta), en aquest text aparegut en el diari predilecte de la borbonalla que és el prototipus de polític d’ordre. És a dir, aquells que no tenen altre missió real a complir que la preservació de la dependència política i econòmica del nostre país respecte l’Estat espanyol. En un moment en que es fa evident el desprestigi de la monarquia arran del cas “El Jueves”, ell acudeix en defensa del poder.

Duran, i els que són com ell, no tenen cap intenció d’alterar les bases de la dominació i es limiten a aparèixer com a intermediaris entre la població i el poder per dissoldre, (que no resoldre), les contradiccions que inevitablement sorgeixen fruit de l’inestabilitat que genera la perpetuació de situacions injustes (mal funcionament dels serveis públics, espoli fiscal…).

Els polítics d’ordre es caracteritzen per cercar l’ascens en l’escala social a través dels càrrecs que ocupen, per prioritzar les seus interessos personals per sobre dels col·lectius i per emprar un llenguatge innocu (ara se’n diu políticament correcte). Són ben tractats pel poder mediàtic, menyspreen les aspiracions de la base electoral que els sustenta i posposen reiteradament els objectius estratègics de la seva formació. Aquesta mena de polítics són una espècie transversal en el panorama polític català però Duran n’és un dels referents més eminents.

En particular aquest individu compleix conscientment una funció de tap a una eventual evolució en clau sobiranista de part de la militància i l’electorat autonomista. Amb ell mai hi haurà possibilitat d’entesa entre ERC i CIU. Les seves declaracions de fa uns dies oposant-se a la independència en són una mostra. També posen en evidència que, malgrat la falta de coherència estratègica dels independentistes, aquesta és una opció real a mig termini. Per això Duran, i la resta dels polítics d’ordre, alcen cada cop més al veu.

 

 

Post Scriptum, 7 d’abril del 2013.

Avui, Òmnium Cultural ha commemorat a Burgos el setanta-cinquè aniversari de l’afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera, fundador d’UDC. Duran Lleida ni hi ha anat ni se l’esperava.

  1. I aquets politics són els de la transició permanent. I mentre hi haja transferències i transició per davant amb infraestructures e Hisenda, els dirigents politics què provenen del món catalanista com Duran i Lleida a UD o Artur Mas a CDC i Joan Ridao, Carod Rovira, Joan Puigcercós i Ernest Benacht a ERC és tenen semblar i ser ‘politics correctes’ per què el govern de torn a Madrid siga condescendents amb les seves demandes. I a Madrid saben què el temps juga sempre a favor de l’Estat espanyol, per això des de la transició sempre s’ha intentat ralentitzar el maxim el procés d’autogovern, les dependències de Madrid i alhora evitar un autofinançament com el del concert economic.

  2. La veritat, es que no entenc perquè CDC encara no l’ha engegat a pastar fang. Es evident que mentre segueixin en coalició, no aniran mes enllà. Deu ser que tenen por de trencar perquè l’electorat no ho entendrà i perdran vots, però si acaba sent ministre, llavors, si que perdran vots. Des d’ERC, hauríeu de donar-los un cop de mà i arrossegar-los cap a l’independentisme, hi ha molta gent a Convergència que ho desitja.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!