Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

16 de juny de 2008
12 comentaris

Congrés ERC: valoracions addicionals 14 de juny

La  recomposició de la direcció d’Esquerra no es resoldrà abans d’un any, així doncs, mentrestant cal  estalviar-se les autocrítiques sense assumpció de responsabilitats i afrontar a tots nivells del partit dos reptes immediats.

El primer, fa referència a la necessitat de connectar el partit amb el sobiranisme cívic que ha aflorat arreu del país a través de plataformes locals o nacionals en els darrers dos anys, precisament pel la manca de lidertage d’ERC. L’assemblea de la Plataforma pel Dret de Decidir celebrada ahir a Girona ha acabat amb la sortida d’una part dels col·lectius fundacionals i una nova junta qüestionada. Hi ha militants d’Esquerra tant entre els dissidents com entre els nous responsables de la PDD. Com és possible que una entitat nascuda de la societat civil i destinada a complementar el treball institucional del sobiranisme parlamentari, que ha estat sostinguda per Esquerra en moments clau, evolucioni desconnectada del partit que a priori hauria de ser el seu principal valedor ? No estic proposant convertir la PDD en una corretja de transmissió d’Esquerra, (com feia el PSUC amb moltes entitats a la seva època), sinó en enfortir el moviment socio-polític per l’autodeterminació capaç concretar el sobiranisme pràctic que ERC predica però no materialitza.    

En segon lloc, la crisi econòmica és una realitat al nostre país i ha de tenir una resposta en calu nacional que posi en evidència els efectes de la dependència política i financera que el nostre poble viu en un estat d’indefensió i amb el perill de pèrdua de la cohesió social. Potenciar els sindicats nacionals, l’entesa amb les associacions empresarials i la denúncia de l’arbitrarietat estatal són mesures imprescindibles per relligar la lluita nacional amb la social. Refer a nivell local i nacional la connexió entre ERC i el seu entorn socio-cultural i polític són imprescindibles per poder refer una organització, i uns quadres dirigents, capaços de revitalitzar el nostre projecte d’alliberament nacional.

  1. Jaume, tens més raó que un sant. Aquest ha estat el mandat del congrés. Hem d’estar amatents perquè aquesta executiva provisional tingui la fermesa de tirar endavant el front social i el front nacional. És evident que ara ja no valdran més dilacions i si això no és així, després d’aquesta nova oportunitat i amb la lletra ben clara que s’ha aprovat, caldrà des de la base recompondre el partit.

  2. però per als militants de base del partit, els que no formem part de cap família i ens havíem cregut que estàveu per la feina, us vau cobrir de glòria tots plegats.
    Els uns i els altres.
    Va ser un lamentable espectacle.

  3. Benvolgut Jaume, planteges un seguit de qüestions que son més importants del que pot semblar, ens cal com a nació, tenir una societat sobiranista activament vertebrada, activa, participativa, és una necessitat de pais. Un espai social/ societat nacional i de progrés, que creii espais de llibertat o contrpoder a l’estat (i al neoliberalisme) que posi en qüestió la via estatutaria, via morta i opti per superar la cotilla de l’article 12 de la C. española, cap a la sobirania. Cal fer-ho, però sense caure en comportaments de tutelatge, de corretgues de trasmissió, que tan sols castren la iniciativa de les organitzacions socials, amb una visió no sectaria, reconeixent la necessitat de pluralisme d’opcions, amb una mirada llarga, d’estructurar societat nacional i de progrés. Obrir el tema ja és un bon inici, potser caldrà muntar forums d’intercanvi de propostes. Pel que fa al tema sindical, aquest és un important deficit del món nacional català, en el seu sentit més ampli, ens calen organismes socials, de societat nacional i no de partits (sindicats, civics, veïns, consum, ecologistes, …….), primera condició: d’obediència catalana, sense sucursalismes a estructures de l’estat, no és pot plantejar la conforntació democràtica a l’estat, sense estructures socials pròpies. Aquest és un enorme deficit del moviment nacional, que supera l’àmbit estricte i reduït dels partits. Fins la propera, i gràcies per generar debat, falta ens fa.

  4. Mentre vosaltres esteu en un núvol pendents de les vostres capelletes i de les vostres intrigues, no teniu ni punyetera idea del que passa al país real.

    Trepitgeu el país parleu amb la gent i us adonareu del que passa i el  que realment vol el poble.

    La gent està preocupada per la crisi econòmica, l’increment de les hipoteques, la cistella de la compra que s’està posant pels núvols, els sous que no augmenten, les pensions que estan quedant totalment desfassades davant l’augment salvatge dels preus, etc.

    A tota aquesta gent, que es la base del país aneu a predicar-los la bona nova de la independència i del seu profeta i us fotrà escales avall i amb tota la raó.

    Els problemes d’ERC a les urnes, venen de tota aquesta falta de maduresa i de la seva entelèquia política desconnectada totalment de la realitat social més palpable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!