Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

8 de juny de 2008
34 comentaris

Congrés ERC: primera valoració dels resultats del 7 de juny

En primer lloc, vull agrair al meu entorn afectiu i familiar el suport constant en aquests mesos d’intensa activitat política, als companys que valoren les posicions polítiques que defenso i especialment als cinc-cents seixanta-nou militants que m’han votat i al conjunt que ha donat suport a Esquerra Independentista.

 

Sempre he procurat actuar amb sentit col·lectiu de participació política i fer-ho d’una manera permanent i amb voluntat  de col·laborar en l’evolució del partit, identificant prioritats i formulant propostes. Aquesta campanya també l’he plantejat així i malgrat que els resultats no han estat a l’alçada de l’esforç col·lectiu realitzat, obren una nova etapa en la vida del partit en la qual no serà possible desaprofitar les experiències i les capacitats que hi hem aportat. Partint de la posició minoritària obtinguda en l’escrutini electoral d’ahir trobarem un espai d’intervenció política per continuar defensant-les.

Els vots obtinguts pel meu company de candidatura, l’Uriel Bertran amb mil dos-cents noranta-quatre, marquen el sostre electoral de la proposta d’Esquerra Independentista, un divuit per cent de la militància. En el meu cas he obtingut menys vots que signatures vaig recollir per poder-me presentar: el vot útil a altres opcions a la presidència explica aquest resultat. En conjunt no hem anat més enllà dels cercles de proximitat on desenvolupem la nostra activitat política i que ens han atorgat, cas del Camp de Tarragona, un apreciable suport.

Globalment hem de reconèixer que no hem pogut incidir en els grans eixos d’aquestes votacions: la demostració de força respectiva de les dues candidatures de continuïtat que és disputen encapçalar la llista al 2010 i l’opció de rebuig a aquest sistema que ha capitalitzat Reagrupament.

L’aposta d’Esquerra Independentista crec que és la més ben fonamentada ideològicament, amb un equip humà de qualitat i la que presenta una nova estratègia política més ben elaborada. S’ha fet una bona campanya, amb sentit crític i constructiu, i el treball realitzat no es pot deixar colar per l’aigüera. Cara al futur immediat, hem de defensar les nostres esmenes el proper dissabte i mantenir-nos units com a col·lectiu ja que el procés de transició que viu l’Esquerra no s’acaba amb aquest congrés. La candidatura guanyadora, Gent d’Esquerra,ho ha estat per un marge insuficient per comandar en solitari el partit, la candidatura rival, ERC Futur, manté la pugna pel lideratge però defensa la continuïtat de l’estratègia seguida fins ara.

En conjunt obtenen un suport superior al seixanta per cent dels militants, som lluny d’un canvi estratègic i de direcció. Reagrupament ha obtingut el segon lloc i reconeixent d’entrada que les seves tesis tenen més suport que les que jo defenso, no coincideixo en com plantegen una opció de canvi amb possibilitats de ser majoritària.

Amb el resultat d’ahir, no canviarà a mig termini ni l’aposta pel tripartit, ni el model de partit, ni Esquerra estarà en condicions de promoure un procés d’autodeterminació amb capacitat per alterar la correlació de forces polítiques vigents a Catalunya. Per tant, els reptes fonamentals que em mouen a intervenir en la vida política continuen vigents, serà qüestió de fer autocrítica i trobar les formes d’actuació més adequades a cada moment.

  1. Sóc un independentista decebut amb l’estratègia política de l’actual direcció del partit. Penso que és urgent un canvi de rumb a ERC, que -com tu expliques molt bé- posi l’exercici del dret a l’autodeterminació en el centre del debat polític a Catalunya. És per això que no entenc quines són aquestes “grans” diferències que no us permeten treballar conjuntament amb la gent de Reagrupament.Cat per aconseguir aquest objectiu. Me’n podries fer cinc cèntims?

    Tal com ha quedat tot, sembla que encara caldrà que ERC es foti una altra gran patacada electoral, aquest cop a les eleccions catalanes del 2010, per tal que els actuals dirigents del partit quedin definitivament deslegitimats davant la militància i es produeixi la renovació a fons que ERC necessita per recuperar la credibilitat davant dels sectors sobiranistes i el conjunt dels ciutadans. I això és una veritable pèrdua de temps.

  2. Perquè els votants de l’Uriel han passata de tu? encara no te’n has adonat que s’han servit de tu per restà força al Reagrupamnet… Jo no t’he votat, però em sap greu els pobres resultats que has tingut personalment, no mereixíies ser “sacrificat” d’aquesta manera, exepte sí d’antuvi ja hi estaves d’acord i el que preteníes era la redemció d ‘en Puicercós.

  3.  Benvolgut Jaume,
    Certament, el resultat que heu obtingut ha estat un pèl decebador, però estic plenament d’acord amb tu quan dius que els reptes continuen vigents: més del 36 % de la militància hem dit que no a l’actual estat de coses i això s’ha de tenir en compte.
    Ens veurem al congrés?
    Salutacions

    Jordi Casadevall

  4. Encara no me’n se aven del resultat. Francament em sap greu.

    I és que fen un simil, entre els debats estèrils, i subrealistes, que ha hagut pel nom, bé per la marca utilitzada del partit. L’unica candidatura que de veritat representava les tres paraules del nom era la vostra. Ni amb la primera, ni amb l’ultima

    Espero això sí, que contineu treballant tot l’equip del corrent

  5. Jaume,

    Amb tot el respecte, vull dir-te que crec que estàs pecant d’ingenu. No veus que t’han votat la gent que realment t’aprecia personalment i valora les teves propostes? No veus que els seguidors d’EI t’han negat el vot? No veus que s’estan aprofitant de tu? Honestament, crec que t’has equivocat de companys de viatge. Si hi han més punts de coincidència que no de discrepància amb Reagrupament, a què esperes per intentar un acostament cap a ells? Malgrat no haver-te votat, em sap greu veure com t’han utilitzat i que hagis quedat, de llarg, com el candidat amb menys suports dels sis que es presentaven.

    Per això, amb tot el respecte et dic: desperta!  (a no ser, és clar, que ja estiguessis despert i haguesssis pactat alguna contrapartida amb els “amos” de l'”establishment”. Però no ho crec, no t’he vist mai d’aquesta manera, i vull creure en la teva honestedat).

  6. Jaume, molts ànims i segueix endavant amb la coherència, la dignitat i les idees clares. El temps, per bé o per mal, crec que t’acabarà donant la raó.

  7. Ànims, i no perdeu més temps contestant les desqualificacions, qui us ha seguit sap que ja ho heu fet, i a m’ha semblat bé. Defenseu les esmenes i comenceu a treballar per el futur. La vostra i meva opció al votar-vos és necessària. Si no t’ha votat més companys, és per un perfil poc conegut, potser molt teòric, però això s’arranja amb temps i trepitjant el terreny.

     

    Fins el congrés.

     

    Antoni Reniu i Mora.

  8. Hola Jaume.
    Em sap molt de greu que les vostres propostes en general , i les teves en particular , hagin tingut tan poc recolzament per part de la militància.
    Estic amb tu en que s’ha d fer anàlisi de per quina raó , davant la dolenta situació del partit tan a nivell intern com extern cap a la població i el país , les vostres propostes no han sigut tingudes en compte per la militancia tal com calia.
    Es probable que sobre tu hagi pessat el desconeixement que amplis sectors de la militancia tenien sobre la teva figura i pensament.Només per aquesta raó puc explicar el poc recolzament aconseguit.
    Ànims i no afluixis.Ja se que es molt facil dir-ho des de la meva part , que per motius personals que ja coneixes no me he pogut implicar tal com m’hagués agradat , i no he invertit els esforços,temps i moltes altres coses que tu i els teus heu invertit . Pero crec que només es qüestió de temps(i alguna altra ostia electoral més) que les idees i visió de EI i les teves , siguin considerades de una forma molt mes nombrossa del que es en l’actualitat.
    El moviment de canvi s’ha iniciat.No s’acava aqui.De fet , aqui comença.Queden altres areas del partit sobre les que treballar per a impulsar aquests canvis.
    Tingues segur que sempre tindras el meu suport , i sempre que les meves obligacions familiars m’ho permetin , el meu esforç al teu costat.
    CUIDA’T I MOLT MOLTS ANIMS!!!!

  9. Ja no sé que pensar de tu. No entenc que tenint en compte que les teves tessis estàn absolutament al costat d’Rcat, hagis liderat el tema dEI, a no ser que ho hagis fet sabent perfectament que la teva intenció era disgregar el vot en profit de la direcció revalidada. Abans pensava que eres innocent d’aquesta acusació. Ara no ho tinc tant clar. Un agent del Cesid no ho haguera fet millor per impedir que guanyés Reagrupament i mantenir així l’estatus quo amb el Montilla. Suposo que t’he de felicitar per havent aconseguit els teus objectius.

  10. Qui vol aconseguir res primer ha de saber què vol aconseguir i com fer-ho, un cop saps això potser trigaràs més o trigaràs menys, però saps que vas pel bon camí, i encara que aquest sigui feixuc i costerut no et desanimaràs i intentaràs arribar-hi.

    Com ja s’ha dit a EI hi ha el projecte més sòlid, amb idees i estratègies, i gent molt preparada que les té assumides i les defensa amb il·lusió i coratge. Hem patit una forta patacada però si assumim que això no és el final sinó el principi i que després ve el congrés -on podríem arribar a fer triomfar les nostres tesis- i encabat els congressos regiionals i comarcals, crec que el futur és nostre si ens articulem i si continuem units defensant el millor per al partit i per al país, tal com hem fet fins ara. I dic això en consciència pq crec que les candidatures continuistes només volien poder (Puigcercós)  o quota de poder (Carod-Benach) -i el tindran-  i que Reagrupament.cat es, sense un ideari clar i sense saber encara si volen formar part de l’executiva o no, es pot acabar dissolent en el temps i a la llarga quedar només nosaltres com a corrent crític.

    Tenir uns ideals, coherents i ben estructurats, que et mouen et porten molt més lluny que el pragmatisme-tacticisme  del dia a dia, ja que els primers et permeten veure el bosc i fins i tot més enllà  i, en canvi,  amb el segon només veus els arbres.

    Ànim Jaume, que com a corredor de fons ja saps que la lluita no era ni fàcil ni curta, però si enriquidora i profitosa finalment!

  11.  

    Jaume, certament creus que els teus companys de EI no tan cremat? T’han utilitzat per que l’Hector López Bofill no el van poder ficar de presidenciable (per dates d’admissió).

     

    Creume Jaume, Puircercos a guanyat perquè Uriel no va voler un pacte Carretero president Uriel Secretari General, pregunta-li al Carretero…

     

     

  12. Aquestes observacions estan fetes des de fora del partit. Sóc un independentista que fa anys que voto ERC i que malgrat la pèrdua del nord dels darrers anys,  he continuat votant.

    Quan dic pèrdua del nord, no em refereixo al tripartit (que penso que era l’única opció factible per ERC, almenys la primera vegada) sinó al desconcert i a la manca de criteri en temes clau, que han marejat innecesàriament l’electoral. I aquí no s’hi val a buscar justificacions en la manca de recursos mediàtics i en allò que tots van contra ERC, encara que també sigui veritat.

    Penso que les eleccions internes no han estat altra cosa que un “tour de força” fet per l’ambició desmesurada i les presses de poder d’en Puigcercós. Si no hagués plantejat el conflicte no hi hauria hagut eleccions, que per altra banda, crec  que no han aclarit res. En Carretero i vosaltres penso que heu estat les comparses útils –  i potser involutàries – d’aquest procés democràtic d’assalt al poder.

    Plantejat el conflicte Puigcercós-Carod, la resta ha estat víctima d’un procés en el qual, d’entrada només hi podia haver un guanyador: Puigcercós. El fet que no hagi obtingut majoria absoluta, crec que invalidarà en la pràctica la seva actuació.

    No hauria estat millor, posats a fer un procés de transparència democràtica electoral, haver plantejat les eleccions a dues voltes, en cas que cap candidat assolís la majoria absoluta? Aquesta fòrmula potser hauria posat les coses al seu lloc perquè hauria permés visualitzar els pactes i possiblement, no dic segurament perquè en la política hi conflueixen molts aspectes ocults, hauria pogut donar pas a una candidatura de tots contra Puigcercós  amb moltes possibilitats d’esdevenir clarament guanyadora.

    Accepteu aquestes observacions que, en venir de fora, penso que no estan influides per cap qüestió personal i pretenen afegir-hi aquella objectivitat (si és que existeix la objectivitat) que la distància pot proporcionar.

  13. Benvolgut Jaume Renyer,

    Soc militant de les JERC a Badalona i proximament seré militant de ple dret al congres d’ERC.

    Soc estudiant, i tot els examens he estat molt interessat en tot el procés de radicalitat democràtica que hem dut a terme. Crec que hem donat una lliçó a la societat i ens hem mostrat com un referent al país.

    No vaig poder votar a les eleccions, peró sí que ho faré en el congrés… qüestió de dies, doncs vaig donar la butlleta el dia després de la patacada. Sempre he sigut i seré d’ERC, però sentia que el pas l’havia de fer en un moment d’extrema necessitat com va ser la patacada del 9-M. Així els hi va als qui s’esperen missatges divins… ens adelanten massa el congrés! 😛

    De totes maneres, malgrat els examens, he assistit als debats a Badalona, on milito, i també a la jornada i el recompte.

    Tot i no votar vaig avalar per donar suport, fent-ho per Uriel i Carretero. No valdria però era simbòlic. A més vaig defensar que s’havia de votar així. Vot creuat que en diuen o vot útil (em sembla que el segon m’espanta).

    No em vaig preocupar de coneixe’t i saber el que deies. Soc de Badalona, conec l’Uriel i em mereix un gran respecte i en Carretero era la figura mediàtica del canvi que tenia el suport d’una part dels mitjans anti tripartit.

    Ara que ja s’ha votat, m’he dignat a curiosejar el teu bloc per veure que en pensaves dels resultats. M’esperava un tó més agra per la desproporció amb l’Uriel. Jo em vaig emportar una gran decepció perquè l’Uriel quedés últim, però en el teu cas la cosa deu ser més difícil.

    Veient només el tracte que tens amb la gent, i el respecte que els altres et mostren ja intueixo que hauria d’haver investigat abans. Crec que el teu resultat no parla de tu i que és injust. Més encara quan sento molta gent de Reagrupament que no ha vist com els més próxims a EI desateniem els consells de l’Uriel i apostavem pel Carretero.

    Penso sincerament que l’aposta que estàs fent és valenta però gens precipitada i que EI reflecteix en realitat quin és l’ADN i el futur d’ERC.  El projecte que esteu esbossant serà el camí pel país i pel partit que el liderarà.

    Ens veiem al congrés!
    Gràcies per demostrar aquesta humilitat i honestedat que portes implícita!

    Salut i país!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!