La d’ahir va ésser una jornada especialment intensa en aquest llarg procés congressual, i tinc la sensació què marcarà un tombant en la dinàmica final de la campanya.
Pel que fa al debat d’Esparreguera reitero que no té sentit fer col·loquis a porta tancada quan l’endemà els trobes transcrits a la premsa. Només son l’evidència de l’hermetisme aparent i la manca d’hàbit deliberatiu que caracteritza l’actual direcció d’ERC. La poca assistència de militants (i de dirigents rellevants) és el significatiu resultat d’aquesta fórmula obsoleta, més pròpia d’un partit marxista-leninista que d’un de republicà.
L’absència de debats en obert i davant dels mitjans de comunicació afavoreix a les candidatures de continuïtat i perjudica a les de canvi que no tenim manera d’arribar a tota la militància i que aquesta contrasti la capacitat de tots els que ens presentem. A més, la premsa d’ordre afavoreix obertament les candidatures que jutja més compatibles amb els seus interessos i silencia sense miraments als que ens considera adversaris.
En el debat de candidats a president Ernest Benach va iniciar la seva intervenció lliurant als altres aspirants una proposta de compromís d’unitat. Els candidats d’Esquerra Independentista hem fet públic un full de ruta clar i detallat contingut en el document “Què farem el 8 de juny si EI guanya el congrés”, que es pot consultar al web de la candidatura (www.esquerraindependentista.cat).
En resum, si guanyem convocàrem totes les altres candidatures a consensuar una ponència política en la línia de canvi estratègic que proposem i constituirem un executiu d’unitat amb tots els que hi vulguin ser presents. Si no guanyem el 7, esperem fer-ho a curt termini i lluny de dissoldre’ns com demana Benach, debatrem en assemblea si ens constituïm en corrent interna fent ús d’aquesta possibilitat que preveuen els Estatuts del partit.
Els candidats de ERC Futur i Gent d’Esquerra a la secretaria general i a la presidència no van demostrar diferències estratègiques substancials entre ells, i en general, van centrar les seves intervencions en el manteniment de l’ordre establert fins ara, ja sigui al si del partit ja sigui al Govern de la Generalitat. No van saber donar explicació coherent a perquè la direcció del partit no ha exercit les seves responsabilitats i no ha presentat una postura pròpia ni sobre la política d’ensenyament, ni sobre el model del finançament o quina resposta donar a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.
La sensació que transmeten és de final d’etapa, d’esgotament d’una manera de fer política que no sap adequar-se a la necessitat d’engegar un procés de lluita per l’autodeterminació que no pot ser d’altra forma que plantejant un conflicte jurídic i polític a l’Estat espanyol. La proposta, anunciada per Benach, de què des de la ciutadania es porti el Tribunal Constitucional davant la justícia europea eludeix el problema de falta de resposta política d’ERC en un tema en el què no hi haurà unitat entre els partits parlamentaris perquè el PSC l’acatarà sense més.
El debat va acabar amb totes les qüestions obertes però la sensació que pretenien donar les candidatures de continuïtat de què ho tenien guanyat d’entrada es va difuminant a mesura que passen els dies. Joan Puigcercós va dir en el debat de València que aspirava a ser el relleu natural de Josep Lluís Carod, ahir ja no ho va dir perquè la tendència a favor d’un canvi de direcció va a l’alça entre la militància, malgrat que els mitjans de comunicació ho amaguin.
L’acte central de campanya d’Esquerra Independentista a l’estació de França va ser un èxit rotund: bon ambient, optimisme, convergència de militants de generacions i territoris diferents en pocs mesos i uns perspectiva de futur per un partit en hores baixes. En els mesos que porto col·laborant amb Esquerra Independentista he vist créixer el nucli inicial fins a esdevenir hores d’ara la principal força renovadora, la que té l’equip humà més qualificat i entusiasta i la més sòlidament argumentada en termes polítics.
Vull agrair especialment l’assitència d’Heribert Barrera i de Víctor Tarradellas de la Plataforma per la Sobirania de CDC i la de tots els companys i companyes que ens fan confiança i que participen ja des d’ara de l’ERC forta, renovadora i plural que estem forjant entre tots. La votació del dia 7, el congrés del 14 seran importants, però el procés de canvi continuarà en els congressos comarcals i regionals que es convocaran passat l’estiu, en les primàries per escollir candidats per les eleccions europees del 2009 i per a les del Parlament de Catalunya del 2010. En tots aquest procesos hi participarem i hi presentarem els candidats més capacitats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ahir a la nit varem tenir la sort de poder compartir unes hores amb tots vosaltres. (l’Eribert os fa ver costat, molt be). Tenir l’oportunitat d’escoltar als joves propers dirigents del Partit ( sinó ara a curt termini) ens va fer agafar “trempera” als que ja no ho som tan. Varem coincidir entre altres amb gent de Sampedor, de Poble nou, de Tarragona, Altafulla, una joveneta de Sueca etc . i desprès del parlaments i sopar varem disfrutar d’una llerga sobretaula cosa que va fer no poguéssim aprofitar el tiquets del Bagdad que anaven inclosos en el preu del sopar ja ja ja . Per lo menys fóreu originals res de futbol, la vostra invitació era mes contundent autocar, discursos, sopar, Bagdad i cap a casa. (Evidentment per els mal pensats aquets comentaris son en conya).
La gent jove seu va curra. Es d’agrair el ser servits a taula o be per l’Hector, o el Toni o la resta de companys d’organització. Com os coneixem sabem que això no es fer populisme, es arromangar-se les mànigues i entre tots tirar endavant un projecte. I anit el que tocava entre altres coses era treballar perquè tot funciones be i així va ser.
Els continguts dels parlaments, van ser l’expressió del anàlisi encertat del passat i del present i unes receptes que de bon segur entre tots aplicarem (Sec. locals, comarcals, Regionals) per il·lusionar de nou a la nostra gent siguin militants, o futurs votants. També van ser la constatació del nivell elevat tan sigui ideològic, polític, personal, de les dones i homes que conformeu la candidatura.
La meva salutació va acompanya per la del Rafel i la del Xavi. Una abraçada patriòtica. Josep.
Ja hi tornem, no hi ha manera que ningú escrigui bé el nom de la meva població: EsparrEguera i no EsparrAguera. Feia pena veure com en les acreditacions d’aquest dissabte ERC escrivia el nom del meu poble malament. EsparrAguera no existeix!!!! Sembla mentida que el meu propi partit la cagui així. Suposo que a vostè no li agradaria que li diguessin RAnyer, oi? Perdoni, però és que portem anys batallant amb el nom de la vila i que la pròpia ERC ho faci malament ens posa dels nervis.
Cordialment,
Xavi
Si algú vol deixar la militància d’ERC, ho pot fer el dia que vulgui, tothom és lliure de plegar quan vulgui, però no calia ser tan potiner i perjudicar un dels últims intents seriosos d’intentar que ERC sigui un partit independentista. Els catalans en general, hem acabat sent uns estrategues pèssims, i així ens va. La política d’ERC a les grans ciutats des de sempre té la línia claudicant de tipus EUSKADIKO ESKERRA, anar donant suport al PSOE i a canvi de favors quasi personals per als regidors d’ERC. Vegeu sinó a Terrassa, L’Hospitalet, Reus, Cornellà, Girona, Vilanova, Barcelona, etc. La gent a les municipals no ens vota. I ara hem aconsseguit que a les altres votacions degut al nostre entreguisme al Parlament Català i a les Corts Espanyoles, els ciutadans tampoc ens voten.