Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

6 de maig de 2008
3 comentaris

Congrés ERC: construint la majoria pel canvi

Bastir una nova majoria al si del partit capaç de substituir la direcció actual per possibilitar un canvi d’estratègia és un procés dilatat en el temps que comporta la paulatina suma de voluntats per fer-la possible.

 

La recollida de signatures favorables a les opcions de canvi, en especial les recollides per la candidatura d’Esquerra Independentista, demostren que el desig de renovació al si de la militància republicana és una realitat emergent. Entre els centenars de militants que ens han donat el seu aval vull destacar per la seva significació la de tres personalitats eminents: Heribert Barrera, Raimon Escudé i Carles Garcia Solé.

Els dos primers han signat tant per l’Uriel com per mi, el Carles, (de moment), només s’ha posicionat al meu costat. Cap dels tres necessita presentació, la seva trajectòria personal i política els acredita com a patriotes exemplars, cadascú des de la seva dimensió. Barrera és el polític més rellevant de tots els que actualment integren el partit, Escudé és el millor jurista i Garcia Solé el més ardit resistent antifranquista amb carnet d’ERC.

El seu gest de confiança cap als integrants de la candidatura d’Esquerra Independentista és un honor i una responsabilitat que ens obliga a administrar el seu recolzament sense sectarismes ni exclusivismes estèrils. Tots tres desitgen una Esquerra amb renovada  credibilitat i capacitat d’iniciativa política que sigui inclusiva i oberta, aposten -per tant- per construir aquesta nova majoria al si del partit que retorni la cohesió perduda.

  1. Us he donat i us donaré suport. M’agrada això d’acabar amb el “retorn a la cohesió perduda” i em preocupa aquesta dèria inicial de “substituir la direcció actual”. Comença la campanya i en sentirem de tots colors però, estant d’acord amb un necessari canvi d’estratègia, no m’agradaria que els d’EI fóssim els primers en guillotinar la discrepància. Ni els darrers: nosaltres ens mantindrem fidels al debat que s’esdevindrà en el terreny de les idees…Oi?

    Salut i endavant.

  2. És dificil no coincidir amb el company Jordi Amat, i els seus clams a la seriositat, respecte. Ara, cal fer el segon pas. En el si de la militància del partit difondre els plantejaments d’EI, des de la responsabilitat, seriositat, coherència i des del escrupulos respecte a d’altri. No volem anar a la contra, el nostre discurs és i volem que sigui en positiu, establint complicitats amb la militància i l’entorn social. Cal convencer de que les posicions d’EI son les millors i que son posibles. És tan important explicar el que volem, com la forma en que ho fem. Des del respecte però amb tenacitat i insistència. Ara és l’hora i podem.

  3. Hola, també estic d’acord en què ERC, des de la seva part, també torni a ser un partit de la llibertat.
    jo no milito a cap partit ni organització però, des de la meva part, crec que ERC ha de fer un gir molt important tot i haver-hi diferents sectors, en què uns siguin més compromesos cap a la independència que d’altres i, al punt on s’ha arribat, més aviat, no ajuda sinó que encara dificulta el nostre projecte. Per ara, crec que caldria fer una re-orientació del partit i situar-lo com a partit d’esquerres, sociliasta i laic a favor dels treballadors(igual que durant las República)  i que posi la seva part en denunciar moltes de les situacions actuals de la Generalitat i de l’estat, com les impunitats judicials i policials i comenci també a abolir algunes lleis, com l’antiterrorista o la de la propietat aprovada pel PSC, ICV i CiU.
    Caldria eliminar les ales sobiranistes de dins del partit, ja que no convé una gent tan hipòcrita que vagin canviant de CiU a ERC o al’inrevés mentre quan no són res més que uns fracassats i obsessionats que fan impossible el nostre projecte.  Amb això, crec que hauriem de recolzar-nos més amb la CUP i l’esquerra revolucionària en sí… tot i estar tot molt difícil, crec que seria un gran pas cap a la unió i podriem fer més força… I també dic que això de què ERC té la raó i l’EI no (cosa que també ho fan ells de valtros) és un error; lo millor seria que els dos partits es puguin escoltar i treballar junts si, en el fons, tot i canviar la manera de fer-ho… així és com s’aconsegueixen les coses. Enlloc d’anar dividits, és molt important seguir sempre units… de la manera que sigui…
    Res; la feina és nostra i s’ha de fer ara.
    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!