Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

13 de juliol de 2008
5 comentaris

Congrés CDC: l’aportació de Convergència a la refundació del catalanisme

El congrés de CDC ha acabat avui amb l’aprovació de les ponències i l’elecció de la nova direcció del partit. Destaca entre els documents congressuals el que fa referència a la refundació del catalanisme.

 

Aquest text mereix una lectura més acurada però, en una primera aproximació, em sembla que sobrevalora l’èxit del catalanisme al llarg del segle vint, quan realment les concepcions polítiques que l’entenen com una forma d’encaix a l’Estat espanyol són majoritàries. En la mateixa línia argumental, hi ha una sobredimensió de les potencialitats dels estatuts d’autonomia que ha tingut Catalunya d’ençà la mort del general Franco. Però, en conjunt, els aspectes positius i innovadors superen aquests dèficits: el tractament del dret a decidir és un pas endavant respecte de les posicions mantingudes per Convergència fins ara en aquesta matèria.

El text aprovat no concreta l’objectiu estratègic i deixa oberta la fórmula de l’estat plurinacional sense descartar l’estat propi dins Europa. On sí que concreta és quan aposta per la defensa política de la normalització del català per contrast amb la proposta de despolitització que fa una part del catalanisme, (en una referència clara a les tesis de Carod-Rovira).

Globalment sembla, a primer cop d’ull, un bon punt de partida per a una nova etapa en l’evolució de CDC, però no tanca el desencontre crònic amb UDC, ni té en compte el procés d’involució integrista del nacionalisme espanyol, ni la seva creixent influència entre la població resident a Catalunya. Caldrà esperar a veure cap on s’encamina la nova direcció convergent en la que no figuren en llocs destacats els dirigents més fermament sobiranistes com Antoni Vives, Alfons López Tena i Víctor Terradellas.

  1. Trobo que ets molt comprensiu, tolerant i pacient amb el partit de la dreta catalana. Es veu que no cal exigir-los decisió nacional a aquests. Poden continuar nedant a dues (o més) aigües. No els critiquem gaire a veure si reuneixen prou suport per tornar a governar aviat.  La qüestió és fer fora els Montilles i companyia, perquè estan en contra de l’estat català. (?)

  2. Em sebla molt correcta la visió que dónes del Congrés de CDC. No es tracta de ser o no ser comprensiu, sinó simplement de valorar el que està passant. I em sembla que el comentari de Josep M ho acaba de confirma quan parla de la “dreta catalana”.
    Nosaltres, des de l’esquerra, no hem d’exigir-los res als altres (jo exigeixi als meus), però sí estar amatents amb la seva evolució. Perquè en algun moment o altre, si és que de veritat voler fer algun dia el pas cap a l’exercici del dret a decidir, dreta i esquerra hi hauran d’anar plegats.
    I estic d’acord amb tu que el balanç és força positiu; encara que no vulguin escriure amb lletra grossa (ni petita) la paraula independència.
    El que jo agefia en el meu bloc (http://blocdejosepromeu.blogspot.com/2008/07/la-casa-gran-ja-t-amo.html) és que el perill rau en què tothom vulgui ser pal de paller, propietari de la Casa Gran, pilar central de la majoria social… Que ens perdem en batalletes entre els qui volem exercir el dret a decidir, mentre els altres ens el neguen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!