Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

30 d'agost de 2007
11 comentaris

La Columna Macià-Companys

L’agost del 1936 es va formar una columna de voluntaris per lluitar contra l’aixecament de l’exèrcit espanyol integrada per milicians d’ERC i Estat Català, fonamentalment reclutats a la terra ferma i Barcelona, molts d’ells eren originaris de la comarca de les Garrigues.

 

La historiografia relativa a la guerra del 1936-1939 ha dedicat preferentment la seva atenció a la resposta a l’aixecament franquista protagonitzada per les milícies cenetistes i comunistes però  ha menystingut l’esforç de guerra de les unitats militars catalanes, entre elles la  Columna Macià-Companys, transformada després en 132 Brigada Mixta.

Amb Jaume Fernàndez, (historiador i batlle de Rosselló, al Segrià) i Miquel Àngel Estradé (batlle de les Borges Blanques, capital de les Garrigues), ambdós d’Esquerra i patriotes sincers, he parlat mante vegades d’organitzar un homenatge als supervivents d’aquesta columna que resideixen sobretot a les poblacions d’Arbeca, Les Borges, Juneda i altres localitats de la comarca.

És un deure cap a ells i l’esperit de lluita i dignitat nacional que representen. Historiadors de prestigi com Josep Maria Solé i Sabaté (que tant ha treballat per recuperar la memòria dels catalans combatents a la batalla de l’Ebre) o Xavier Hernàndez (que ha escrit pàgines brillants sobre la historia militar dels catalans) podrien aportar també gustosament la seva contribució. Però l’acte s’hauria de celebrar a la terra ferma, organitzat pel partit (ERC) que teòricament és continuador de l’ideari d’aquests soldats (si els seus directius s’hi veuen amb cor i ganes), o si no per centres d’estudi d’aquestes comarques. Allò important es que es faci, i aviat, que encara hi ha homes amb coratge suficient per encomanar el seu exemple d’honestedat i valentia a qui el vulgui recollir de les generacions que hauríem de fer possible allò pel que ells varen lluitar: la independència de Catalunya.

Post Scriptum, 30 d’agost del 2017.

Dissortadament, no hi ha hagut un homenatge específic als milicians supervivents d’Estat Català, només un llibre magnífic obra de Francesc Xavier Hernàndez i David Íñiguez, “La columna Macià-Companys”, (Fundació Irla, 2008).

  1. Les JERC, ja vam homenatjar al 2006 a un dels fundadors de les JEREC, i ens va explicar com va anar a lluitar amb la columna Macià-Companys, realmet va ser molt emocionant escoltar-lo, com aquest home sobre el 85-90 anys continuava la seua lluita per la llibertat.

  2. Els esforços des de Catalunya per organitzar una resposta militar a l´aixecament del 18 de juliol, es van concretar (mesos enllà) en la Creació de l´Escola de Guerra amb l´objectiu de fornir de quadres d´oficialitat, al futur Exèrcit de Catalunya. La Columna Macià-Companys, fou un intent necessàriament apressesurat, d´organitzar quelquom més que una ferma voluntat de combatre l´agressió. Com la història del Front i la resistència catalana al Franquisme post-1945, la història de la guerra dels tres anys, ha estat hegemonitzada a casa nostra, per les visions estatalistes (el marc de referència de l´historiografia han estat els Estats constituits) i l´arrenglerament a diferents corrents ideològiques  internacionals (comunistes, anarquistes o feixistes). En aquets discursos (si voleu construccions ideològiques) s´oblida amb facilitat, els homes i les dones (els pobles) dels territoris on es combatia. Per espai i temps, com sempre, espero tornar-hi.

    Tres coses a correcuita:

    La Primera: Crec que hi havia una espècie d´uniforme-samarreta on hi anava impressa la legenda "Per Catalunya". Anys més tard fou la capçalera de una publicació del Front.

    Segona: Algú coneix la història d´una senyera (una estel.lada) de la columna?. Crec que existeix (guardada amb delit i no extraviada, com el cor de Macià custodiat per en Tarradellas). Seria bonic penir-ne el penó pels nostres Museus.

    Tercera: Els historiadors tindrien de treballar més l´assumpte de l´Ebre. L´aposta comunista de combatre en desgast a l´enemic (il.lusió denunciada anys més tard per propis oficials i en aquell temps qüadres comunistes), apart de regar l´ebre i la Terra Alta amb la sang massiva de les lleves de joves catalans (biberons, etc..), va obrir o no les portes de Catalunya a l´invasor?. Males llengues sempre atribueixen la ràpida caiguda de Catalunya, a la seva pròpia incapacitat de resistència. Sé que ho plantejo esbiaixadament, pero encara no ho tinc clar.

    Adeu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!