Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

30 d'agost de 2015
0 comentaris

Castells a les ciutats

Reordenant llibres i papers en aqueixes hores vagaroses de final de vacances he trobat un articlet meu titulat “Castells a les ciutats” publicat a proposta de Salvador Palomar al número 15 del butlletí del Centre de Documentació sobre Cultura Popular “Carrutxa”, corresponent a l’estiu del 1992.

Anteriorment havia dedicat atenció als aspectes sociològics del món casteller i havia presentat al Primer Congrés de Cultura Tardicional i Popular del 1981 una comunicació sobre el procés de formació de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, un text que roman encara inèdit tot i que l’he fet circular entre els tarragonins estudiosos dels castells. L’article breu en qüestió no aporta gairebé cap reflexió aprofundida però el vull recuperar en aqueix bloc que fa també les funcions d’arxiu personal car és l’últim escrit sobre el fet casteller que he escrit ja que me’n he anat desvinculant progressivament.

“Si donem per bona la diferenciació entre colles urbanes i colles rurals -sense entrar aquí a especificar pel seu nom unes i altres- es detecta una tendencia accentuada en els darrers anys a la desaparició progressiva de les colles de poble i la prliferació de colles de barri a les ciutats. El primer fenòmen s’explica per la seva limitada base poblacional, que impedeix assolir fites importants a aquest tipus de colles.

Aquest procés regressiu del fet casteller, objectivament, és negatiu i empobridor, tant pels pobles afectats i la seva riquesa cultural, com pel món casteller mateix.

D’altra banda, la proliferació de colles urbanes (a Terrassa, Tarragona i, recentment, a Reus) és, en principi, positiva pel que fa a la perpetuació del fet casteller.

Condició prèvia per a l’existència d’una colla i la seva progressiva consolidació és que compti amb un gruis social que permeti la incorporació constant de castellers. Això, en principi, és més fácil que es doni a les ciutats que als pobles, per motius evidents. A Tarragona, l’aparició de colles de barri com el Serrallo, i després Sant Pere i Sant Pau, va provocar una agra polémica, en la qual, represetants qualificats de les colles pre-existents van considerar artificial i contraproduent per a la consolidació del fet casteller, l’aparició d’aquestes colles.

De forma no tan notòria, opinions similars les he pogut sentir recentment a la ciutat de Reus. Al meu parer, es bó que s’incrementi el nombre de colles, pel que suposa d’enxamplament de la població vinculada al món dels castells, perquè afavoreix el seu reconeixement institucional, la qual cosa permet obtener ajuts econòmics i de tot tipus, i sobretot atrau l’atenció dels mitjans de comunicació. Crec que, en la societat de finals del segle XX, allò que no apareix de forma constant en els mitjans de comunicació tendeix a quedar postergat.

Això són els aspectes positius. Els dubtes que em venen a a ment, quant a les noves colles, és que tot l’urbàés molt més tarnsitori. No tan sols pel fet de que aquestes colles també desapareixen amb facilitat, sinó perquè a les ciutats és més difícil encaixar amb els elements d’identitat cultural, globals, de la població.

Crec que només sobreviuran aquelles colles que aconsegueixin integrar-se en la nova cultura popular urbana que es viu a les ciutats catalanes a les envistes del segle XXI.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!