Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

4 d'abril de 2015
0 comentaris

Canvis constitucionals a Itàlia

El 4 d’abril del 2001 vaig publicar aqueix article al diari Avui comentant una de les nombroses reformes constitucionals que ha viscut la República italiana en les darreres dècades. Certament, el contingut ja no és d’actualitat però encara pot donar peu a reflexions útils en vistes al contetxt polític que viu Catalunya.

“El passat 8 de març el Diari Oficial del Senat de la República italiana publicava una llei constitucional que, pendent de ser votada en referèndum, modifica parcialment la vigent Constitució en alguns preceptes bàsics relatius a la configuració de l’autonomia de les regions i les entitats locals, i les seves relacions amb l’administració estatal.

Amb motiu d’un seminari organitzat per l’Institut de Dret Públic de la Universitat de Barcelona, precisament dedicat a analitzar aquests canvis conjuntament amb Giancarlo Rolla, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Siena, al qual vaig asistir gràcies a la invitació d’un dels responsables de l’Institut, l’amic Joaquín Tornos, vaig poder constatar la potencial transcendència d’aquestes modificacions normatives i comparar-les amb el vigent sistema constitucional espanyol.

La primera modificació que es proposa introduir aquesta llei constitucional afecta a l’article 114 de la Constitució italiana, que passarà a tenir el següent redactat: “La República està constituïda pels municipis, les províncies, les entitats metropolitanes, les regions i l’Estat”.

El contrast amb l’article 137 de la Constitució espanyola és evident: “El Estado se organiza territorialmente en municipios, províncias y las comunidades autónomas que se constituyan”. Traslladar el redactat italià al text espanyol equivaldria a dir: “El Regne d’Espanya s’organitza territorialment en municipis, províncies, comunitats autònomes i l’Estat”.

En el nou text italià el conjunt del sistema de representació política, que és la República, l’integren diverses administracions territorials, amb nivells competencials diferents, una de les quals és l’estatal. Aquest redactat sembla apuntar cap a un procés  de redistribució del conjunt de les activitats lligades a l’interès general on el rol de l’Estat queda desproveït de la funció tutelar sobre les altres entitats territorials, que veuen revaloritzar el seu paper de gestors públics i d’agents polítics amb capacitat d’assenyalar les prioritats de desenvolupament econòmic i social de manera concurrent amb l’Estat. Aquest, fins ara, mantenia una posición de monopoli a l’hora de decidir sobre infraestructures, xarxes de transport, telecomunicacions, producció i distribució d’energia entre d’altres matèries, que passaran a ser objecte de legislació concurrent entre Estat i regions.

És interessant destacar el sistema de distribució de competències entre Estat i regions que quedarà estructurat en tres blocs: un primer grup de competències exclusives de l’Estat (defensa, moneda, legislació electoral, entre d’altres), un segon grup de competències en els quals hi haurà una legislació concurrent entre l’Estat i les regions en matèries com recerca científica, ports, aeroports, grans xarxes de transports i navegació, esports, protecció civil i d’altres. I, finalment, en tercer lloc, una clàusula residual favorable a les regions que atribueix a la legislació regional la potestat de regular totes aquelles matèries no exclusivament reservades a la competència estatal.

Una segona innovació destacable és la interiorització dels principis de l’ordenament jurídic comunitari que es percep clarament quan s’especifica que la potestat legislativa de l’Estat i de les regions s’exercirà respectant la Constitució i sens perjudici dels vincles derivats del dret comunitari i els tractats internacionals. També el nou redactat que es pretén donar a l’article 118 de la Constitució incorpora expressament el principi de subsidiarietat a l’hora d’atribuir funcions a les diverses administracions publiques. I sobretot  és innovadora la previsió que les regions, en matèries de la seva competència, poden establir acords amb Estats i entitats territorials internes d’altres Estats, en els casos i les matèries que una llei del Parlament de la República permeti.

Aquestes modificacions constitucionals expressen, en el cas d’Itàlia i també d’altres països europeus, una tendència a la redistribució interna de les competències entre els diversos nivells d’administració, fruit de la dinàmica generada pel procés de construcció europea que s’orienta a desproveir els Estats del caràcter d’instruments de dominació política dels pobles i territoris compresos dins de les seves fronteres, per obrir pas a fórmules de codecisió entre Estats i entitats subestatals per bastir projectes integrats però basats en els principis de subsidiarietat, diversitat i adequació entre mitjans i finalitats perseguides.

Per contra, l’Estat espanyol viu un procés de recuperació de competències enfront de les altres administracions territorials i es reserva l’exclusivitat de les decisions supraautonòmiques sense obrir espais compartits amb les altres administracions publiques, ja sigui en materia d’agricultura o de grans infraestructures, fins i tot decidint unilateralment, malgrat el posicionament contrari de les autonomies directament afectades, en qüestions tan rellevants com, per exemple, el transvasament de l’Ebre.

La concepció neocesarista de l’Estat, la radialitat forçosa del traçat de les infraestructures, la persistència de les polítiques tendents a desarticular els espais d’intercanvi tradicionals, com l’eix mediterrani, són mostres de l’hegemonia d’un pensament  polític nacional espanyol que navega a contracorrent dels principis de cooperació, subsidiarietat i diversitat que poc a poc s’obren camí en d’altres Estats veïns. Invertir aquesta tendència requereix repensar críticament la relació entre mitjans i finalitats de les diverses administracions publiques i substituir la dominació per l’equitat en el tracte entre elles.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!