Benet Salellas, diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, ha fet aqueixa setmana unes manifestacions infames del més pur estil antisemita, com diu Pilar Rahola al seu article d’ahir a La Vanguardia, “De manual“, que reprodueixo tot seguit:
“Malgrat la seva gravetat, el tema ha passat desapercebut perquè el nostre país té sensibilitat zero amb el flagell de l’antisemitisme. I és tal la seva impune pràctica, que sovint no ho percep així ni qui ho practica. Però en altres verals on la pell no és immune a aquest ancestral –i letal– prejudici, l’escàndol ha estat considerable.
Resum ràpid: la CUP va decidir que el dia que se celebrava la independència d’Israel –la festa del Yom Haatzmaut–, era el propici (mira que hi ha dies) per portar al Parlament un palestí que explicaria la maldat israeliana al món. En lògica proporció, Junts pel Sí va plantejar que havia de comparèixer també algú que parlés des d’una altra perspectiva, i va ser Uriel Benguigui, president de la Comunitat Jueva de Catalunya, qui va respondre als diputats. M’estalvio detalls del numeret dels cupaires que acabaven de parlar de “diàleg” amb el palestí, i van sortir de la sala negant la paraula al jueu, la qual cosa és una pràctica dialogant suprema. Però el fet brutal arribaria després, quan en la sessió següent el diputat Benet Salellas va titllar Uriel d’“agent exterior” i de “botxí” dels palestins i, per descomptat, va culpar el famós “lobby sionista” de la seva presència en el Parlament, no fos cas que el vell estigma antisemita no tragués la poteta. Encara que, parlant clar, tot el discurs de Salellas va ser un monument a Els protocols dels savis de Sió, el libel antisemita per excel·lència.
Primer, va desposseir Uriel de qualsevol condició de ciutadà català i el va criminalitzar per la seva identitat jueva. És a dir, li va posar la insígnia groga al braç. Segon, va aprofitar l’esmentada identitat per convertir-lo en una mena d’espia internacional, desposseint-lo del seu dret de pensar diferent. Tercer, va negar tota possibilitat que algú expliqués el conflicte des d’una altra mirada, imposant el seu dogma ideològic com a única veritat plausible. I finalment, va atribuir la compareixença a una espècie de comitè clandestí sionista –no sé si maçònic també– que mou els fils del món. Vomitiu.
Capgirem-ho per donar-li la dimensió delirant a la cosa. Què passaria si utilitzéssim la identitat, idees i accions del tal Benet per assenyalar-lo en els mateixos termes? Va ser l’advocat d’uns acusats de gihadisme, de manera que podríem dir que és un “agent exterior”, comandat pel lobby islamista, botxí dels israelians assassinats amb bombes, que és al Parlament per imposar el seu credo imperialista. Sona desproporcionat, estúpid, increïble, intolerant, groller, amb prejudicis, inacceptable? Doncs és exactament el que ha fet Salellas amb Uriel Benguigui, només que quan el conte s’aplica als jueus o a Israel, ja no sona tan malvat, ni tan totalitari.
En fi, una altra barbaritat en seu parlamentària en nom de la causa palestina. Només cal afegir-hi que pobres palestins defensats per aquestes idees i aquests personatges.”
Però, hi vull afegir algunes reflexions de collita pròpia:
Hi ha diverses qüestions clau que diferencien els catalans amics d’Israel dels antisionistes nostrats: la primera és que els primers no neguem el dret dels palestins a tenir el seu propi estat, mentre que els segons volen la destrucció de l’estat dels jueus. La segona és que molts catalans -jueus o no- han lluitat al costat d’Israel en el conflicte permanent amb els seus enemics, mentre que no conec cap cas d’entre els milers de catalans que han donat suport a la causa palestina (fent el solidari, pacifista i internacionalista) que hagi donat el pas d’implicar-se en la lluita contra el Tshal.
Una cosa és fer el paperina pels carrers de Barcelona bramant per la destrucció d’Israel i l’altre arriscar-hi la pell, o pitjor encara, que els combatents gihadistes tipus Hamàs, als quals donen suport, els convidin a cenyirse-se un cinturó explosiu. Tots aqueixos, com Teresa Forcades, Pau Llonch o el mateix Salellas, que denuncien que el sionisme “condiciona les nostres institucions i les nostres vides” i aposten per la convergència de la lluita anticapitalista amb la causa palestina expressen una radicalitat extrema amb finalitats abstractes i llunyanes que és inversament proporcional a la seva capacitat per actuar eficaçment en el conflicte real i concret entre el moviment independentista català i l’ordre estatal espanyol.
Posats a convergir la lluita per una Catalunya lliure amb d’altres causes nobles, podrien oposar-se al gihadisme que niua al nostre país, però amb l’exacusa de la islamofòbia ometen incloure el totalitarisme islamista entre els adversaris de la llibertat. Ans al contrari, en el cas de Benet Salellas, com a bon islamo-gauchista de l’avantguarda revolucionària Lluita Internacionalista (un dels grupuscles parasitaris al si de la CUP) la seva contribució és la defensa jurídica dels gihadistes que són detinguts per voler atemptar a Catalunya, que malgrat han estat condemnat, ell continua sostenint són innocents: “Res no acredita que preparaven un atemptat”.
Els antisionistes nostrats ignoren la història i la realitat, només tenen en compte les seves cabories dogmàtiques. No volen saber la llarga connivència entre les esquerres catalanes i la causa d’Israel, no volen recordar que el català més universal -Pau Casals- fou ciutadà d’honor d’Israel i que l’estat jueu acollí els patriotes d’EPOCA perseguits per la repressió espanyola. Salellas i la gentola que li dóna suport no tenen cap projecte nacional català només malden per convertir Catalunya en el parc temàtic dels anticapitalistes europeus i prefereixen admirar la fallida Veneçuela de Maduro que no pas prendre com a referència un estat reeixit com Israel.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!