El concepte clau del discurs d’Artur Mas com a president de la Generalitat “in pectore” és el de la “transició nacional”, que comença per afrontar la crisi econòmica i l’espoliació fiscal que pateix el nostre poble.
La diferència amb els propòsit anunciats per José Montilla ara fa quatre anys és abismal en el fons i en la forma. De l’Entesa Nacional i de Progrés no en queda ni el nom, d’aquesta “transició nacional” només en sabem el punt de partida, ni el full de ruta ni tampoc el lloc d’arribada. Fa quatre anys el nou govern tripartit començava el seu mandat amb el propòsit de prioritzar l’atenció als problemes socials bandejant les reivindicacions nacionals. La realitat ha estat la contrària, el sobiranisme que integra les reivindicacions socioeconòmiques ha centrat l’activitat política i el debat social.
CIU ha acollit bona part del vot independentista i ha incorporat al seu discurs, no al seu programa immediat, el dret a decidir dels catalans al qual ha fet esment Artur Mas a la seva intervenció al Parlament. Resulta lògic que els altres partits no votin a favor de la seva investidura en primera volta, però no que desqualifiquin d’entrada les intencions del futur president de la Generalitat. Trobo especialment desencertat que Alfons López Tena en nom de Solidaritat digui que ha estat el discurs d’un gestor administratiu mediocre, ja que no s’ajusta a la realitat ni convé a la nova formació independentista ésser la campiona de l’antipujolisme de segona generació. L’independentisme avança no fustigant CIU per principi sinó esberlant l’ordre estatal a Catalunya, i qui el representa en lloc prominent és el PSC(PSC-PSOE).
Post Scriptum, 3 de gener del 2021.
Agustí Colomines, amb perspectiva d’historiador i alhora col·laborador proper a Artur Mas, en fa un balanç de la seva actuació durant la “dècada independentista” (més encertat que dir-ne procés) en aqueix article aparegut el dia dels innocents (però no és cap broma) al Nacional.Cat: “La solitud d’Artur Mas“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ciu menteix! Ho ha fet sempre i ho seguirà fent!
No oblidem de cap manera que qui representa l’ordre estatal a Catalunyaen segon lloc és Ciu, Convergència amb l’ajut inestimable de Duran -el fill bord d’Unió Democràtica de Catalunya-.
La proba de que Ciu menteix -“que la mentida no ens faci traïdors!”- és la seva habilitat per canviar i complicar el nom de les coses -“digueu “si” al que és “si” i digueu “no” al que és “no” tot el demés és obra del diable!-.
Recordem-ho, entre altres coses, Ciu va canviar el nom de “Seleccions Nacionals” pel de “Seleccions supra autonòmiques” i les seleccions es van encallar i les 500.000 signatures van desapareixer en un calaix del Tribunal Constitucional Espanyol a Madrid, Pujol no en va parlar mai més, Ciu no en va parlar mai més i si ho va fer no ho devia fer amb la força necessària.
Recordem també que no fa pas gaire, tres anys potser, en plena negociació final estatutària, Ciu va canviar el nom planer de Concert Econòmic per l’enganyós nom de Concert Solidari, un altre invent convergent amb l’nestimable ajuda i escusa de Duran i Lleida -l’ignocent i impenitent espanyolitzador-. Aleshores no va ser Duran qui directament va pactar la mort del Concert Econòmic amb el president espanyol de torn que es deia Zapatero sinó que fou el mateix Mas que ara enganya de nou als babaus catalans que el van votar.
Com es pot votar a qui ha traít Catalunya d’aquesta manera tan baixa?!!!
Quina memòria tan curta tenen els votants catalans que es deixin entavanar d’aquesta mmanera?
Encara no fa un mes, el senyor Mas va prometre defensar -ara- el Concert Econòmic- pocs dies després Ciu ho desmentia dient que “Concert, no! però pacte fiscal potser sí!?” Ja sabem per experiència com són els pactes fiscals de Convergència! En aquesta envestidura del senyor Mas ell mateix ho ha corroborat: “No hi haurà Concert Econòmic, no pot ser!” -a l’amo espanyol no li agaradria, l’espoliador Poble Espanyol no ho podria suportar, si algú n’ha de pagar la factura d’aquesta misèria nacional i econòmica ha de ser el Poble Català que pateix una altra misèria més gran per que és la causa d’aquesta: la misèria política i de moment els catalans ens l’estem guanyant a pols!-.
No fa pas gaire tampoc, Mas es va inventar aquella tonteria de la Casa Gran del Catalanisme i ara ens surt amb “segones transicions nacionals …”
qui se la pot creure aquesta gent sense que et tornin a enredar una altra vegada?
Jo i la gent del BIC no ens creiem les fastigoses mentides i renuncies continuades de Ciu, Mas, Duran i Pujol. Ja ens han enganyat massa vegades!
Salvador Molins, Membre del BIC.
Comentari publicat al meu blog amb el títol de “beceroles de la gran mentida” beceroles perquè les beceroles cal repetir-les mil vegades fins que s’aprenen. Jo sovint les airejo les beceroles de les mentides de Pujol, Mas Duran.
ens està enganyant. I cal denunciar-ho. Porten 30 anys pel camí del mediocre funcionari de finestreta esdevingut gestor polític. Ci U no farà res que li demani un esforç extra. Ho va dir en Duran fa dos diumenges. Ho veig tan clar que no m’he parat a pensar si és antipujolisme de segona generació (ben trobat!, però no compartit) o no.