Les fonts més credibles per analitzar els esdeveniments mundials són les d’intel·ligència militar i els centres d’estudis geostratègics. A Catalunya, fora de la Societat d’Estudis Militars i el Catalonia Global Institute, no en tenim i en canvi anem sobrats d’opinadors mediàtics, pacifistes professionals i ong’s solidàries tan estèrils com sectàries. Ens manquen anàlisi nacionalment autocentrats, especialment per copsar la transcendència de la decisió d’Israel reconeixent la independència de Somalilàndia.
Políticament, sobta d’entrada, el silenci dels partits processistes nostrats davant el cas de Somalilàndia, com una setmana abans arran de la proclamació de la independència de la Cabília. Mediàticament, el palestinisme substitueix l’independentisme com es pot comprovar la crònica de Lluís Tomàs avui al Nacional.cat: “Què s’amaga darrere del reconeixement israelià de Somalilàndia? La sospita del desplaçament forçat de palestins a la regió africana fa saltar les alarmes”. El mateix es pot dir de Vilaweb: “El Consell de Seguretat de l’ONU es reunirà d’urgència dilluns pel reconeixement israelià de Somalilandia. La decisió d’Israel causa una onada de condemnes internacionals · La reunió es farà pocs dies abans que Somàlia assumeixi la presidència del Consell”.
Ni una paraula pensant en les oportunitats que s’obren per Catalunya. Idiotes útils dels gihadistes palestins, que no són solidaris amb cap altre poble i sí enemics de kurds, dels somalilandesos i dels catalans (van expressar el suport a la unitat d’Espanya l’octubre del 2017), els referents polítics i mediàtics nostrats endinsen Catalunya en una època de foscor i autosabotatge.
El reconeixement per part d’Israel de la independència de Somalilàndia té múltiples implicacions geostretègiques i polítiques, entre les quals cal destacar l’impuls a les nacions emergents. A la mateixa regió del golf Pèrsic, el Iemen del Sud pot ser el proper a ser reconegut. La Republica Federal de la Cabília també és a la fila. El Kurdistan també té les seves expectatives, especialment ara que la confrontació entre Turquia i Israel està pujant d’intensitat.
Qui no hi és, ni se l’espera és Catalunya, una causa desprestigiada internacionalment després del procés fallit al 2017, autodegradada a un territori perdut del Sud Global, menada per idiotes útils del palestinisme i amarada d’antisionisme estèril. Resulta patètica aqueixa piulada de Josep Lluís Alay ahir mateix a X: “Israel rebenta la hipocresia de l’ordre internacional i estableix relacions diplomàtiques plenes amb Somalilàndia. Una lliçó de geopolítica a tots aquells que volen una Catalunya independent”. Si el Consell de la República fos un veritable govern català a l’exili tindria l’oportunitat de manifestar-se a favor de Somalilàndia, d’Israel i dels pobles que volen ser lliures. Però el mateix president Puigdemont el va desactivar renunciant a tota estratègia independentista creïble i viable. Ara és inaudible internacionalment, i cada cop més també a l’interior de Catalunya.
És també significatiu el silenci dels partits nacionalistes europeus sense estat propi. Els nacionalistes escocesos, bascos i irlandesos, entre d’altres, que l’emprenen fanàticament contra Israel expressen la impotència pròpia amb el compromís estèril en una causa aliena, també eixorca, hostil a les societats obertes occidentals. Han pres partit pel palestinisme on convergeixen tots els totalitarismes i, de retruc, s’adhereixen al posicionament anti-israelià dels estats respecte dels quals es volen alliberar. Com a resultat, cap independència s’albira a mig termini a Europa.
El pas fet per Israel, no exempt de riscos, de retruc, fa emmudir els anticolonialistes woke que acusen l’estat jueu de ser un producte colonial. Molt escaient l’anàlisi de l’editorialista del Jerusalem Post Seth J. Fraantzman que es demana perquè les Nacions Unides, la Unió Europea i tota una recula d’estats artificials s’exclamin en pro del mateniment d’unes fronteres traçades per les potències colonials quan són qüestionades per les reals nacions emergents: “Israel’s recognition highlights Somaliland’s entrapment in the world’s colonial past“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!