Fa quatre dies segons el calendari jueu s’escaigué el setanta-setè aniversari de la creació de l’Estat d’Israel, una commemoració enfosquida pel dolor de la nova guerra encetada pel gihadisme palestí en el seu renovat afany d’exterminar els jueus arran de la massacre del 7 d’octubre del 2023. També pels incendis provocats als boscos que envolten Jerusalem fruit de la reforestació engegada fa més d’un segle pels repobladors de la seva terra ancestral.
Malgrat totes les adversitats, el poble jueu reneix a Israel i es defensa exitosament en una guerra existencial en múltiples fronts contra l’eix iranià i els gihadistes palestins. Uns enemics amb els quals no hi ha negociació de pau possible, només treves parcials.
Dissortadament, vuitanta anys després del final de la Segona Guerra Mundial, i amb testimonis vius de l’holocaust, l’antisemitisme s’ha desfermat globalment especialment a Occident arborant el victimisme palestí com a coartada dels seus propòsits genocides. El Ministeri de la Diàspora ha fet públic l’Antisemitism Report 2024 on es pot constatar el seu abast multidimensional.
Post Scriptum, 14 de maig del 2025.
Benyamin Netanyahu mena una guerra en dos fronts, l’extern i l’intern, assetjat com mai cap altre dirigent jueu ho ha estat. I malgrat tot, Israel està guanyant militarment contra Hamàs, Hisbol·là i tota la tirallonga de sicaris d’Iran. És incerta, encara, la victòria política però també està a l’abast, car cal interpretar els negocis del president Trump amb els cabdills àrabs de manera favorable per Israel a mig termini. Els jues post-sionistes i tot el progressisme occidental contra-identitari tenen enfilat el president israelià: l’acusen de corrupció, de genocida, d’autòcrata, etc …, però res de tot això ha estat provat. Ans al contrari, el respecte per la divisió de poders, pels valors morals occidentals, la seva visió estratègica del conflicte en curs mostren la seva dimensió excepcional d’home d’estat. Les crítiques envers ell des de la (falsa) superioritat moral de l’esquerra i el pacifisme abstracte es van fonent a mesura que avança la guerra fins a la victòria d’Israel, que és també la de tot Occident.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!