Michel Onfray és un filòsof i assagista francès que ha dedicat bona part dels seus estudis a analitzar el pensament negatiu en el món filosòfic europeu contemporani (l’any 1986 la seva tesi doctoral duia per títol, «Les implications éthiques et politiques des pensées négatives de Schopenhauer à Spengler 1818-1918»). Una matèria que enllaça amb el seu darrer assaig, “L’autre Collaboration. Les origines françaises de l’islamo-gauchisme”, (Éditions Plon, 2024), on analitza la trajectòria personal i intel·lectual d’una sèrie de personalitats de la vida pública francesa posterior al 1945 (Sartre, Beauvoir, Garaudy, Foucault, entre d’altres) per ressaltar-ne l’antisemitisme, la banalitzacio del nazisme, el col·laboracionisme i, finalment, el filoislamisme.
El punt de partida cal trobar-lo en el fet que després de la derrota del nazisme a la Segona Guerra Mundial el pensament d’un dels intel·lectuals més emblemàtics d’aquell règim genocida, Martin Heidegger, és blanquejat i reutilitzat per tota una colla de filòsofs francesos. Molts dels quals són aparentment d’esquerres, comunistes dogmàtics, amb un tret compartit: l’odi a Occident, és a dir, a la Il·lustració, la Modernitat, la divisió de poders, els drets de l’home, el liberalisme econòmic i polític. En el fons rau un plantejament negatiu: la desconstrucció d’arrel heideggeriana reformulada per Jacques Derrida (un jueu que havent conegut la dimensió de l’holocaust se’n inhibeix respecte dels efectes persistents). Sartre en deia “penser contre soi-même”.
Fracassat el comunisme, l’islamisme és el totalitarisme de substitució en la seva obcecació per enderrocar les societats obertes occidentals que Onfray denomina islamo-gauchisme i del qual en fa aqueix decàleg:
Crear un neo-antisemitisme post-nazi adaptant la dialèctica exterminatòria contra el poble jueu a les condicions geopolítiques del segle XXI.
Afaiçonar un nou lumpenproletariat extret de totes les variants del ressentiment anti-occidental per fer-ne l’avantguarda de la lluita final teoritzada pel marxisme.
Odiar la civiització occidental en totes les seves expressions, des del racionalisme a les humanitats, passant per la destrucció de la història i la cultura.
Rehabilitar la teocràcia en detriment de la democràcia, la xària en lloc dels drets humans.
Culpabilitzar el mascla blanc, judeo-cristià, assimilat al capitalisme i al racisme.
Transformar Israel en el boc emissari a degollar.
Combatre el sionisme com a compendi de totes les misèries de la humanitat.
Presentar els palestins com el tipus ideal de revolucionari, símbol de la determinació per destruir Occident.
Utilitzar la semàntica bèl·lica tractant de nazi, feixista, d’extrema dreta, d’islamòfob tothom qui es negui a col·laborar amb el totalitarisme islàmic.
Esborrar Israel del mapa i els jueus per permetre el nou ordre mundial dominat per les tiranies.
Les expressions que empra Onfray són matitzables, però hi estic d’acord en un element essencial: els intel·lectuals d’esquerres més influents les darreres dècades, francesos la majoria, han aconseguit una audiènciar determinant a les universitats americanes amb les seves cabòries, i d’allí s’han globalitzat a una velocitat fulgurant. Significativament, les dues figures de l’islamo-gauchisme nordamericà, Edward Said i Judit Butler són professors de literatura, aliens al rigor dels historiadors, però els seus relats han tingut una acollida acrítica per part d’un públic occidental disposat a autoenganyar-se. El pedantisme i la superioritat moral que gasten els progressistes que els segueixen són senyals de la fragilitat dels seus plantejaments inaccesibles al contrast deliberatiu (la llibertat d’expressió no és el seu fort, s’estimen més la censura políticament correcta).
Ara per ara, les universitats occidentals (les catalanes incloses) són un cau de tota mena d’ideologies totalitàries (tardo-comunisme, wokisme, islamisme, antisemitisme), que no duen al seu si cap projecte innovador, només l’autodestrucció de la civilització occidental, presentada com l’origen del colonialisme i el racisme global. Els imperialismes xinès, rus, turc, qatarí, iranià en treuen profit per continuar impunement el seu expansionsime. Occident només té futur si recupera la força moral per combatre els seus enemics a partir de la regeneració del liberalisme, el laicisme, el republicanisme, l’humanisme i refusa les teories negatives que coven al seu si.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!