Abans d’ahir va morir a París André Glucksmann (19 de juny del 1937 – 9 de novembre del 2015), filòsof de formació i militant de la llibertat i contra els totalitarismes, va destacar sobretot en aqueixa dimensió de la seva personalitat orientada a la intervenció política i cultural més que a la producció filosòfica.
Personalment no he llegit els seus llibres però sí molts dels seus articles d’opinió pronunciant-se sobre múltiples conflictes, sempre al costat de la llibertat de les persones i els pobles i denunciant els règims totalitaris, ja siguin comunistes, islamistes o nacional-populistes. En aqueix bloc vaig reproduir fa uns anys un article seu alertant de l’expansionisme rus comandat per Vladimir Putin sobre Geòrgia i Ucraïna.
Aqueixa actitud antiautoritària el va dur a ser desqualificat per l’esquerra dogmàtica (tardocomunista i ara anticapitalista) procliu a l’igualitarisme abstracte en detriment de les llibertats concretes que el va titllar de “neo-reaccionari”, una condició que comparteix amb altres pensadors francesos -també d’origen jueu i protagonistes del Maig del 68– com Alain Finkielkraut o Pascal Bruckner.
Bernard-Henry Lévy, company seu en molts episodis, n’ha fet una ressenya pòstuma al seu bloc, i reproduïda avui per Le Monde, que resumeix la seva trajectòria en molts aspectes compartida.
Glucksmann fou tota la seva vida un ferm defensor d’Israel com ho recordava ahir Éric Hazan en un article a Le Monde Juif. Éric Aeschimann en feia un balanç crític des de la perspectiva esquerranista de Libération en un article antic, de 19 de juny del 2007, reeditat ahir mateix.
Post Scriptum, 21 d’agost del 2023.
Rellegint una entrevista lúcida i premonitòria a Le Monde de l’1 d’octubre del 1991 a André Glucksmann :” Si nous ne réussissons pas à développer l’Est, nous irons vers le chaos moral, ethnique et nucléaire “.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!