Avui el Govern interí de la Generalitat, però amb un vice-president que assolirà probablement la condició de molt honorable, ha quedat desautoritzat doblement, primerament pel Govern d’Andorra que esperava la compartir interessos comuns a l’hora de l’obertura de la circulació entre els dos Principats per Setmana Santa i, segon lloc, pel govern espanyol que ha autoritzat el pas fronterer de la seva competència deixant en ridícul l’executiu català. El més greu és el rerefons de l’actitud superba de la consellera Vergès menystenint les pretensions del govern andorrà, denunciades encertadament per Vicent Partal a l’editorial d’ahir de Vilaweb: “El justificat enuig andorrà amb la Generalitat. El govern andorrà ha estat tractat amb una enorme displicència, en alguns moments amb gests que s’han acostat massa a la humiliació més innecessària.” La ignorància de l’abast de la dimensió real de la comunitat nacional catalana és pur regionalisme espanyol reduït a quatre províncies.
Andorra és l’exemple del dret català, públic i privat, adaptat a la modernitat amb un sistema constitucional implantat el 1993, però menystingut pels juristes hispanocèntrics que copen les universitats subalternes de l’ordre espanyol. Quan podrien orientar les recerques enevers les fonts del dret pirinenc comú a l’Aran, Andorra i la resta dels Països Catalans. Dissortadament, el procés independentista de les quatre províncies espanyoles té unes febleses endògenes que n’impedeixen l’avenç, en primer lloc la manca de consciència col·lectiva de la dimensió real de la nació i del significat profund de l’alliberament nacional, quelcom més transcendent que una conjuntural disputa dreta/esquerra dins del marc mental espanyol.
Post Scriptum, 23 de març del 2021.
Avui a Vilaweb: Àlvar Valls: “Potser a Madrid ja li va bé el desacord entre Catalunya i Andorra”. Entrevista al periodista establert a Andorra sobre el desacord entre el govern català i l’andorrà per la gestió de la covid-19.
Post Scriptum, 1 d’abril del 2021.
La premsa espanyola ha utilitzat contra Catalunya la visita dels seus reis a Andorra, gràcies a l’estultícia del Govern de la Generalitat interí que ha posat en safata que el govern espanyol el menystingui acordant directament” amb Andorra d’assimilar les normes de mobilitat. El govern andorrà estava molest amb la Generalitat perquè quan va retirar el confinament comarcal, Andorra va quedar fora de l’abast de la norma”.
Post Scriptum, 6 d’abril del 2023.
Abans d’ahir, a Vilaweb, Vicent Partal es preguntava, “Concòrdia: un fenomen polític a copiar per l’independentisme? Creat fa tan sols vuit mesos, aquest partit, marcat pel fet de ser format per gent jove i independent, s’ha convertit en el segon d’Andorra, gràcies al resultat espectacular de diumenge. I hi afegia aqueixa constatació lamentable: “El govern de Catalunya va anunciar ahir, casualment, que obria una delegació a Andorra, que dependrà del Departament d’Acció Exterior. Va tractar Andorra, per tant, com si fos un país estranger. És lamentable, i un indicador del tomb autonomista, que l’actual govern siga incapaç de seguir la política que va definir temps enrere el conseller en cap Carod-Rovira, que féu que delegacions com la Casa de la Generalitat a Perpinyà o la de l’Alguer no depenguessen orgànicament de l’acció exterior, sinó de la presidència. Per una raó tan simple com és que eren en ciutats catalanes; tan catalanes com Barcelona. O fins i tot, en el cas d’Andorra la Vella, més catalanes que Barcelona i tot”.
Post Scriptum, 13 d’abril del 2023.
Josep Maria Solé i Sabaté, al Punt/Avui: “Andorra, el petit gran país“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!