Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

14 de novembre de 2007
4 comentaris

Amb Xavier Tolosana

El fet de tornar a la primera línia de l’activitat política comporta retrobar antics companys i també, inevitablement, algunes decepcions. D’aquestes darreres no cal parlar-ne, de les primeres si.

Amb Xavier Tolosana ens coneixem des dels deu anys quan anàvem al Col·legi Sant Pau de Tarragona inaugurat a meitat dels anys seixanta del segle passat. A la mateixa classe coincidirem una de colla entre els quals, amb els anys i per camins diferents, alguns han arribat a tenir diferents graus de notorietat. Joan Maria Sardà és l’actual batlle de La Pobla de Mafumet, Raül Font és regidor per CIU a Tarragona, Pere Gené fou batlle de Belltall, Josep Bargalló fou Conseller en Cap del Govern de la Generalitat i Xavier Tolosona, fou i és, un militant independentista dels que n’hi ha pocs.

Dels demés, més o menys, la ciutadania en sap alguna cosa a través dels mitjans de comunicació. En canvi el Xavier porta una vida allunyada de la notorietat dedicat a la família als estudis universitaris, que està a punt de completar, i a la feina. Però es de justícia recordar que fou dels primers militants de les Joventuts d’Esquerra Republicana a la ciutat de Tarragona reconstituïdes l’any 1977. Encara conservo un fulletó que editaren en el qual hi figurava, amb lletres ben grosses, la paraula “Independència”. Més tard milità als Independentistes dels Països Catalans (IPC). L’any 1992 va saltar involuntàriament a la llum pública arran de la seva detenció, dins de l’anomenada “Operación Garzón” contra l’independentisme català, setmanes abans de l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona. Més d’una cinquantena de catalans foren arrestats, alguns acusats de pertinença a Terra Lliure, entre els quals un bon grapat denunciaren tortures en un procés que acabà en una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Les tortures no es pogueren demostrar però el Tribunal posà en evidència l’Estat espanyol fent palès que les autoritats no havien investigat els fets denunciats. Fou una victòria moral de l’independentisme català sobre l’Estat espanyol.

Xavier fou processat i empresonat a Guadalajara un any i mig. Amics i familiars van fer durant molts mesos el viatge de cap de setmana per poder veure’l. Personalment, el vaig visitar alguns cops, i també hi acudiren Josep Lluís Carod i Josep Bargalló en el marc de les gestions per trobar una solució col·lectiva pel conjunt de presos polítics catalans. A Tarragona funcionà durant anys, fins al judici, un Comitè de Solidaritat amb Xavier Tolosana essent Xavier Almagro, l’ex-regidor republicà, un dels que més hi treballà, amb d’altres companys del partit. Un cop alliberat, es distancià de l’activitat política, però sense deixar mai de tenir la vista posada en la causa de la nostra llibertat nacional. Esporàdicament ens hem anat veient i xerrant sobre l’evolució de l’independentisme. Vaig voler saber el seu parer ara que em presento al procés intern d’elecció de candidats per integrar la llista d’Esquerra. Tot i que no és militant si que és un patriota l’opinió del qual, per a mi, té un significat especial. M’ha donat el seu suport moral i com a mostra de reconeixement a la seva trajectòria, i per l’estima personal que li tinc, li dedico aquestes ratlles.

  1. Estic content de veure el nom del Xavi en aquest bloc, de tenir alguna petita notícia seva i de que algú es recordés de que al 77 ja hi erem.
    Una abraçada al Xavi i sort pel Renyer

  2. Per un futur sense claudicacions

    Salut Robert,

    Del  77 d’ençà a plogut molt i han succeït masses coses. Encara recordo quan estàvem al voltant del teu pare parlant de l’Esquerra i de Catalunya.

    Recordo que com a militants de les JERC vam impulsar la lluita per l’autodeterminació de forma pacifica i que el nostre tarannà era assolir la sobirania del nostre poble.

    Recordo com altres organitzacions, anomenades independentistes ens titllaven d’esser de dretes, quan no ho érem.

    Recordo que vam anar a unes eleccions generals amb el PTE (Partido de los Trabajadores de España) perquè érem il·legals, ja que no vam voler renegar dels nostres principis republicans.

    Recordo que a les primeres eleccions municipals vam aconseguir un regidor contra tots els pronostics.

    Recordo com aquest regidor es va “passar” al PSC-PSOE, sent el primer trànsfuga de la història contemporània de Catalunya.

    Recordo als antics companys amb emoció, doncs creiem amb el que fèiem.

    Recordo la tasca que vam fer a Tarragona per Catalunya i com entre tots buscàvem el millor per assolir els nostres objectius sense personalismes. En fi Robert podria estar recordant tota la tasca que es va fer i tots els companys que érem al voltant de les JERC i d’ERC.

    Els anys ens a portat a tots per diferents camins i a diferents realitats i tal com diu en Jaume si he estat apartat, diguem-ne de la política es perquè els temps han canviat i també tots ens hem fet grans,  però hi ha una cosa que no ha canviat en mi i es la meva passió per Catalunya i el que representa ser català.

    Per això no entenc com l’Esquerra a estat capaç de donar suport a partits espanyolistes com el PSC-PSOE i a Iniciativa per Catalunya que mai lluitaran al nostre costat per l’independència de la nostra Nació i la creació d’un Estat Català dins de les Nacions del Mon democràtic.

    Sempre he estat d’alguna manera implicat en el que passa i amb el que li fan a Catalunya, per això quan en Jaume em va demanar el seu suport no he estat capaç de negar-li, doncs penso que ell podrà vehicular les  aspiracions del nostre poble amb la perspectiva de la lluita per la sobirania nacional.

    Xavier Tolosana

Respon a Francesc-Xavier Tolosana Arriaga Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!