Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

22 de juliol de 2009
7 comentaris

Amb Víctor Alexandre

Aquest mateix matí he llegit a la secció “confidencial” del diari Avui un breu que duu per títol “Se’t veu el llautó, Víctor !”, adreçat frontalment contra l’escriptor Víctor Alexandre pel fet que, aquest, ha publicat un article -en un mitjà digital-senyalant que aquest diari ha esdevingut un “òrgan al servei del tripartit”.

 

En primer lloc, trobo que no hi ha res en l’actitud de Víctor Alexandre que justifiqui la seva aparició en la secció confidencial de cap mitjà, els seus posicionaments són públics i contrastables. Els responsables del diari Avui s’equivoquen responent amb virulència una crítica legítima, i més quan callen davant altres desqualificacions realment greus en contra de la seva professionalitat procedents no precisament dels cercles independentistes.

Vaig conèixer Víctor Alexandre, ara fa cinc anys, quan va decidir escriure el llibre “El cas Carod” (Proa, Barcelona, 2004) dedicat a analitzar les circumstàncies que envoltaren la sortida a la llum dels contactes entre ERC i ETA. Va defensar en la seva obra un argument polític fonamental: Esquerra tenia tota la legitimitat per intervenir, en funció dels interessos nacionals catalans i amb criteris propis, en el conflicte basc, que és aliè a la realitat catalana però la condiciona, a voltes tràgicament. Això és que va transmetre al públic, interpretant allò que els protagonistes li vam dir (parlo exclusivament per mi) i que els dirigents d’Esquerra, ni llavors, ni ara, gosen mantenir. Des d’aleshores, he mantingut amb ell una bona amistat i una gran coincidència de punts de vista.

Admiro el seu coratge a l’hora de denunciar la degradació en tots els ordres de TV(E)3i, per tant, la seva espanyolització galopant al servei de l’estratègia del PSC (PSC-PSOE) d’alienació nacional. És un dels pocs intel·lectuals independents dels país, lúcid i prolífic, contundent a l’hora de descriure la conversió d’Esquerra en un partit d’ordre, conservador, satel·litzat pel socialisme espanyolista. Me’n alegro haver anat a raure a les seves tesis, ben primerenques per cert, favorables a Joan Carretero i al Reagrupament, on espero compartir projectes i complicitats. I em sap greu que l’Avui, una de les poques finestres obertes al pensament polític català, l’emprengui amb ell fent seus els retrets dels qui no comparteixen els sentiments patriòtics que mouen Víctor Alexandre.

Post Scriptum, 23 de juliol del 2010.

Ahir mateix, Víctor Alexandre va publicar un apunt al seu bloc i a E-Notícies titulat “Joan Carretero, dignitat i país” que m’obliga a puntualitzar, per esmenar-lo, l’apunt que li vaig dedicar. Víctor Alexandre té prou elements per saber la veritat sobre la involució de Reagrupament Independentista de projecte polític a grup sectari promoguda pel mateix Joan Carretero que ell elogia sense escletxes. Malgrat el tracte amical que ens unia, per part seva en aquest mesos en el decurs dels quals he estat difamat per Carretero i les seves particulars “brigadas bolivarianas” en cap moment ha cercat contrastar les mentides escampades.

Post Scriptum, 4 de juny del 2012.

Fa uns dies vaig adreçar un escrit personal a Víctor Alexandre reconeixent que m’havia equivocat jutjant la seva actitud envers Reagrupament i situant-lo al mateix nivell que Carretero. En Víctor ha acceptat les meves disculpes i públicament li ho agraeixo, la seva trajectòria d’intel·lectual compromès amb la causa independentista per sobre de partidismes i personalismes així ho acredita.

  1. Hola Jaume, l’article en qüestió d’en Víctor és aquest, per si vols enllaçar-lo.

    Personalment m’avergonyeixo d’un país en el qual escriptors del compromís d’en Víctor Alexandre són prohibits als mitjans (públics i privats). I no parlo només de l’Avui, sinó de TV3, Catalunya Ràdio (les paguem entre tots i l’independentisme ferm hi hauria de tenir veu), RAC1…

  2. Aquest mati en llergir-ho i després del lemantable publi-reportatge d’ahir del PSOE a l’Avui sobre el (Gran finaçament) m’he donat de baixa com a subscriptor.À F C Sabadell

  3. La justícia espanyola a Girona ja intenta empastifar a Carretero. Són pitjors que la Maffia siciliana, doncs disposan del ressorts de l’administació judicial. Preparem-nos contra aquests mafiosos.

  4. Els responsables de l’AVUI li acaben de donar tota la raó al Víctor Alexandre. L’errada que han comès és de llibre i ells mateixos s’han delatat. L’AVUI en una altra època no hagués respost amb la virulència que ho ha fet i això demostra que ja no és un diari al servei del poble català que volem la llibertat.
    Endavant Víctor !!!

  5. Tens raó Antoni. Han comès una errada molt forta per desprestigiar-lo. Diuen que escriu al Punt i que per això s’emporta els lectors de l’Avui. El Víctor Alexandre no escriu al Punt i no ha sigut mai col·laborador d’aquest diari. L’Avui s’ha convertit, per tant, en un diari mentider i groc. Periodisme groc. Que el compri sa mare.

  6. L’última és que el subdirector de l’AVUI, el mentider David González, insisteix que el Víctor escriu al Punt. Quin personatge més sinistre, aquest González. Han de recórrer a la mentida per defensar-se perquè no tenen res més. Això ja diu quina mena de mafiós és aquest González i quina mena de diari groc és l’Avui.

Respon a Pere Tom Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!