Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

26 de setembre de 2007
15 comentaris

Amb Uriel Bertran

Ahir vaig tenir una llarga conversa amb Uriel Bertran: em va demanar si volia fer el pròleg del llibre que el col·lectiu que lidera amb Hèctor López Bofill, Esquerra Independentista, prepara sobre el full de ruta per l’autodeterminació.

 

L’únic tracte que havia tingut fins ara amb Uriel era una topada amb motiu de la no publicació d’una ressenya que m’havia demanat el meu amic Àngel Ramos, membre del consell de redacció de la publicació oficial d’ERC, “Esquerra Nacional”. Això va ser fa un parell d’anys. El meu escrit era una crítica, elogiosa, al llibre de Joan B. Culla, “El somni i la tragèdia”, sobre el conflicte entre israelians i palestins. Hi havia una reflexió sobre el sionisme en tant que referent a tenir en compte per part de l’independentisme català que no va semblar convenient a Uriel, director de la publicació, ni a Josep Vall, vice-secretari i responsable últim de publicacions. Em van proposar modificar el text o posposar-ne la publicació atès que coincidia amb la mort d’Arafat i hi havia, segons ells, un repunt de les simpaties pro-palestines a Catalunya. M’hi vaig negar en rodó i l’escrit no va veure la llum.

Amb aquest precedent tenia la percepció que Uriel era el producte de la pedrera de joves dirigents republicans forjats amb una concepció del partit i del treball polític que no es la meva. La controvèrsia que va protagonitzar fa uns mesos al si de la direcció i la seva sortida fulminant li han fet tastar els efectes que pot tenir el model de partit en el qual s’ha format i del que ha estat membre prominent. Em sembla que l’ajudaran a madurar personalment i políticament ja que guanyarà perspectiva i amplitud de mires veient la realitat des de fora d’un aparell de partit, bicèfal, que reprodueix, per duplicat, el model dels “capitans” socialistes. Esquerra té, hores d’ara un problema de direcció política, de falta de direcció col·legiada amb sentit estratègic. Vendrell, Carod i Puigcercós han adoptat públicament posicionaments individuals, legítims i discutibles, sobre temes clau sense preavís i manifesta unilateralitat. ERC viu una etapa de transició entre l’acatament del nou estatut (amb l’assumpció de posposar, per anys, noves reivindicacions nacionals) i l’efervescència per trobar un full de ruta cap a un calendari prefixat, el 2014, sense un procés ordenat de maduració interna.

Les tesis d’Esquerra Independentista em semblen atrevides, algunes força arriscades, però constructives. Em semblen també una expressió de llibertat de pensament, saludable a nivell intern. Com va fer Heribert Barrera en el pròleg al meu llibre “L’esquerra de la llibertat”, el prologista no ha de coincidir necessàriament amb les opinions de l’autor, però de la combinació d’un i altre s’enriqueix el debat. El seu gest d’ahir, autoinculpant-se enmig de la tormenta política engegada arran de la crema de les fotografies dels borbons, contrasta amb la passivitat del partit en aquesta qüestió i em va decidir a acceptar l’oferiment de redactar el pròleg del llibre col.lectiu “Independència 2014”.

Post Scriptum, 12 de març del 2023.

Amb Uriel Bertran vam compartir l’intent  (fallit) de redreçar la deriva d’ERC, l’èxit fugaç de Solidaritat Catalana per la Independència, i ara fer de l’ANC la base social de la represa de la lluita per la independència. En aqueixa entrevista d’ahir  al Nacional.cat deixa clar la seva capacitat d’anàlisi estratègica: “La Conferència Nacional de l’ANC posarà les bases del segon procés“. El secretari nacional rebutja que l’ANC estigui debilitada i acusa els partits d’intentar “domesticar” l’entitat.

Post Scriptum, 23 d’agost del 2023.

Ahir, Vilaweb, entrevista a Uriel Bertran, coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’Assemblea Nacional Catalana, i un cop més coincideixo amb el seu  parer: “Si ara pactem una amnistia, és tornar a l’autonomisme“.

  1. Més enllà de creure’s que el moviment dintre d’ERC Esquerra Independentista no sigui o no un estratagema de la pròpia direcció (per contarrestar en Carretero i per intentar neutralitzar el creixement de l’altra Esquerra Independentista, la de sempre); el gest d’autoinculpar-se davant les càmeres i sense tenir en compte l’organització antirepresiva que està coordinant les mobilitzacions i les autoinculpacions em sembla d’una baixesa moral total.
    Em semblaria increïble si no conegués l’historial de l’Uriel.

  2. Soc un lector dels teus llibres i sento llegir l’opinió d’avui en el teu bloc, Jaume. La proposta de l’Uriel & Co. podria ser interessant si no coneguèssim la seva trajectòria: El seu pas per les JERC com un titella de l’aparell d’ERC eliminant amb males arts qualsevol rastre de pensament crític o fins i tot propi de la militància de les joventuts o el seu paper determinant en l’executiva d’ERC per eliminar el REPUBLICANA del partit (ho considerava una cosa anticuada, diuen).

    Respecte al tema de l’autoinculpació cal recordar  l’historial d’apropiació barroera de la imatge de "l’esquerra independentista" extraparlamentaria que té l’Uriel: Els Casals Tio Canya com a alternativa als casals independentistes (un cas clar era el de Girona), la marca Jovent Independentista i la campanya "Endavant, amb el Jovent Independentista" que va fer les JERC just després de la creació d’Endavant i la fusió de Maulets i el Jovent Independentista Revolucionari (JIR), el propi nom del "corrent" Esquerra Independentista clarament confusionari i per últim el xou de l’autoinculpació: que ha fet l’Uriel per promocionar la República i criticar el Rei d’Espanya quan ha estat a l’executiva d’ERC ?…. res, ni una revista, ni una campanya, ni un acte…. l’únic que ha fet és remodelar el logo d’ERC i deixar-lo amb Esquerra !! .

    En fi, que potser hauries de mirar la trajectoria de la gent abans d’embolicar-t’hi, a la vida i a la política no n’hi ha prou en dir coses interessants o ben construides, cal tenri credibilitat per a fer-ho i dria que l’Uriel no en té cap.

     

  3. L’acció de l’Uriel té 3 elements positius:

    1)És el primer diputat que planta cara a la campanya a favor del Borbó i contra la llibertat d’expressió.

    2)Afavoriex que la campanya s’estengui i no quedi tancada endogàmicament dins l’EI.

    3)Posa en qüestió l’ignomiós silenci de la direcció del partit que no s’ha posat al costat dels perseguits.

    Si la idea és fer front a la monarquia es tracta de guanyar adhesions. No de mirar currículums del passat. Com més siguem millor. Limitar l’oposició a la monarquia a una organització seria un error. O anem junts o no anirem.

  4. trobo molt interessant la "topada" que vas tenir amb algú que ara ens recomanes, més que res per què "retrata" molt bé al personatge. algú que més o menys va dir-te "ara no toca". ara no s’hi val a trobar similituts amb els jueus per què el que "ara toca" és ser solidaris amb els palestins….com si les dues coses fossin incompatibles.

    perfecte Jaume, això defineix molt bé a l’Uriel. és un manipulador. manipulador per què tot i que siguem pro-palestins, alguna cosa bona dels jueus i de la seua lluita per arribar a tenir una terra pròpia, tot passant per l’holocaust, podiem dir… però no. no et va deixar, per què això no tocava…..

    saps, una vegada més, com ens ha passat sempre, comença a haver-hi molta gent amb ganes de dur la barca a bon port. cosa que estaria bé, si no fos per què remers no en veig però sí molts candidats a capità….

    no sé per què, però em recorda tot aquell merder d’escissions i resta de baralles entre totes les "capelletes" polítiques que hem viscut sempre (psan, mdt, ipc, maulets….etc) tots amb veritats absolutes i moltes ganes de dur la barca a port…tots capitans, tots exigents, tots…

    llegeixo al bloc del teu nou amic que ERC ha de comprometre al govern a aconseguir el concert econòmic, eliminar peatges, aturar la MAT…. i el que he trobat més graciós és lo de "recuperar els valors d’honestedat, austeritat i treball"…..sense comentaris. 

    jo, humiltment, crec que per fer tot això el que cal fer primer és guanyar les eleccions. cosa que no passarà a curt termini (mínim dèu anys) i si vol parlar d’honestedat doncs que no proposi ni el concert, ni peatges ni res que no sigui assolible, per què d’això se’n diu demagògia i és el que està fent….

    aquest mariner no em barrufa…..ens cal una mica més de seny i menys discurs del pi de les tres branques….

  5. Jaume, no conec a l´Uriel ni conec la gent que en fa comentaris negatius. En algún cas expressen la tipologia de comportaments que volen denunciar. Amb semblen actituds redicalment diferents a la que tu manifestes en el teu article-comentari, que parteix de la sana crítica, la meditada independència de criteri cercant els punts de trobada.

    Amb "fogueres catalanes" (per autocremar-nos els uns als altres) no es va enlloc. Tampoc amb pretensions de posseir "patentes y marcas" independentistes que reprodueixen els tics de "partiditis" (enfermetat infantil que enmalalteix qualsevol grup pretesament polític). La política de debó no tindria d´aturar-se en/per aquestes misèries.

    Que diu l´Uriel ? Interessant ? Val la pena fixar- s’ hi? Val la pena la crítica ?. Doncs endavant!.

    Adeu.

  6. Et felicito per la teva valentia, Jaume. Un republicà ha de tenir clar que cal fomentar la democràcia interna i el debat civilitzat d’idees per sobre de famílies i misèries del partit. Sigues crític amb el llibre. Voldrem saber la teva opinió.

  7. Moltes felicitat per la teva coherència personal i política. Què n’aprengui l’actual direcció i els seus esbirros difusors de mentides i calumnies. Adéu!

  8. Una presició a un comentari d’en Jaume que hi ha més avall. Tú si que et vas jugar el càrrec i el sou,  però fixat-hi bé, de tota aquesta gent que ara remena tant la cua ningú s’hi ha jugat el sou . Tots continuen instalats allí on eren, i des d’allí miren de conquerir més quotes de poder. No ens equivoquem de gent, les trajectories si que són importants, de fet són fonamentals per a valorar a algú i els seus actes.  

Respon a Joan Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!