Jaume Renyer

Aqueix vespre he rebut un correu de Tzvi Manor, amic i guia en terres d’Israel, explicant com viu aqueix episodi bèl·lic, ell que n’ha viscut uns quants com a soldat i que aspira com tots els jueus a viure en pau a la seva terra ancestral.

Els israelians ja hi estan avesats a viure en estat d’alerta permanent, molts d’ells són descendents de supervivents de l’holocaust per perpetrat pels nazis i els seus col·laboradors, (el franquisme entre ells, com ha demostrat Martín de Pozuelo en un llibre recent) i tenen interioritzat l’instint d’autodefensa. Això no vol dir que no pateixin, precisament perquè coneixen el patiment col·lectiu com a poble aspiren a la pau i fan la guerra perquè els és imposada, amb l’obligació -a més- de no perdre-la. 

Però allò que més els indigna és constatar el cinisme dels mitjans de comunicació occidentals, la seva animadversió envers el poble jueu, ignorant que són els estats àrabs els que van optar pel camí de la guerra menyspreant la resolució de l’ONU de l’any 1947 creant dos estats en l’antic protectorat britànic de Palestina. Ometent, així mateix, tota referència als propòsits genocides d’Iran per tal de dotar-se d’armes atòmiques, frivolitzant sobre les coincidències entre el progressisme anticapitalista i el gihadisme islàmic per tal d’acabar amb el món occidental. Les cròniques dels mitjans nostrats son d’una parcialitat manifesta, des de Vilaweb a TV3 passant per La Vanguardia.

De moment no hi ha, com a l’any 2009, manifestacions massives als carrers de Barcelona cridant Israel genocida -una altra mostra de banalització del nazisme i aqueix cop no provinent de l’espanyolisme-, ni col·locant a la diana els “catasionistes”. Els sacerdots del pacifisme arbitrari, com Arcadi Oliveras i tota la trepa dels solidaris amb Gaza, els catòlics antijueus i els antisionistes nostrats que callen davant la repressió del règim “socialista” sirià contra el seu propi poble, encara no han exhibit tota la seva hipocresia contra els patriotes catalans que tenim en l’Estat d’Israel un referent exitós de reconstrucció nacional. Les operacions militars a Gaza encara no han acabat, ja veurem com evolucionen els actors sobre el terreny i com s’és vist des de Catalunya.

Post Scriptum, 21 de novembre del 2012.

Per comprendre els antecedents de l’actual episodi bèl·lic a Gaza és interessant l’article que avui publica El País, “La historia es importante“, de David Harris. I també el de George Chaya, “Desmilitarizar Gaza“, publicat a La Razón.