Ahir, Toni Strubell en va fer seixanta en plena maduresa vital i exultant activitat politica.
Vaig conèixer-lo l’any 1991, en incorporar-me a l’executiva d’ERC provinent de Catalunya Lliure. En Toni era president de la federació gironina i un dels dirigents que aportava qualitat al renovat partit republicà. No obstant, Àngel Colom va apoiar un personatge sinistre, Josep Maria Reguant, com a cap de llista per Girona a les eleccions al Parlament de l’any 1992. Posteriorment, ni Carod, i encara menys Puigcercós tampoc van comptar amb la seva col·laboració, acabant per deixar Esquerra com tants d’altres. Fou en diverses estades a Euskal Herria que el vaig anar retrobant de tant en tant, fins que hem coincidit a l’executiva de Solidaritat on és el president i un dels principals referents de l’independentisme de nou tipus que estem mirant d’aplegar.
Post Scriptum, 20 de desembre del 2012.
Isabel-Clara Simó ha publicat abans d’ahir al diari El Punt/Avui un article dedicat a Toni Strubell que subscric íntegrament.