Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

20 de juny de 2008
0 comentaris

Amb Toni Fullat

En Toni és un actiu blocaire (un dels meus enllaços recomanats), un patriota de pedra picada i un bon amic. 

Ell em va connectar amb la colla d’Esquerra Independentista quan van sorgir com a moviment crític dins d’Esquerra encapçalats per Uriel Bertran. Per iniciativa seva vaig participar en el llibre col·lectiu “Horitzó Llibertat” fent-ne el pròleg i també va estar en primera fila durant la campanya per aconseguir que es fessin primàries a la federació ERC-Camp de Tarragona per escollir el cap de llista. Junts hem fet la campanya per optar a la presidència i la secretaria general d’ERC en representació d’EI. He d’agrair a companys com ell l’impuls per sostenir una cursa dura en extrem i que tantes esperances ha despertat en molts militants malgrat els resultats obtinguts no hagin estat els esperats. Ja he fet un reconeixement públic als que ens han votat i als que, sense haver-ho fet, creuen en nosaltres. Avui vull posar nom a aquest esforç generós i ferreny que ens durà a tots plegats a la victòria.

Post Scriptum, 19 d’agost del 2010: Vaig escriure aquest apunt el mateix dia que Toni Fullat es va regirar contra meva en termes ofensius amb tot de retrets personals i polítics. Vaig optar, inútilment, per un reconeixement públic a la seva tasca durant mesos com a forma d’apaivagar una situació de tensió puntual. Ja durant la campanya electoral interna a Esquerra alguns comentaris anònims a aquests mateix bloc m’havien alertat que no me’n fies. Efectivament, just passat el congrés d’ERC, es va anar a reunir amb Ernest Benach en nom d’Esquerra Independentista per pactar una candidatura a la federació regional, excloent expressament Empar Pont, del sector Puigcercós. Quan me’n va informar ja li vaig dir que amb mi no contessin per aquest viatge i que la candidatura renovadora havia d’aplegar tothom menys els afins a Benach. Fullat va mirar de convèncer Hèctor López Bofill de no incorporar-se a la llista encapçalada per Albert Pereira, finalment triomfadora. Aquest fou el meu punt i final amb Esquerra Independentista i de tota relació personal amb aquest  individu.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!