Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943) és un politòleg espanyol (catedràtic emèrit de Ciència Pol´tica) que hom pot ubicar ideològicament en l’esquerra que estima la llibertat més que l’autoritarisme, una categoria excepcional a Catalunya i a Espanya, on el progressisme abstracte i banal d’arrels totalitàries és hegemònic. El seu bloc personal “Palinuro” ha estat durant anys una referència ineludible per seguir críticament l’evolució del règim del 1978, de les esquerres espanyoles i de l’independentisme català.
Vaig coincidir amb ell fa quinze anys a unes jornades de debat a l’antiga Universitat d’Oñati, al País Basc, on ens vam aplegar una colla d’estudiosos del dret d’autodeterminació: ell era l’únic espanyol. Sempre ha estat un defensor del dret d’autodeterminació dels pobles i ha demostrat la seva implicació amb la causa del poble català venint a viure entre nosaltres i essent candidat per ERC a les eleccions del 21-D i de Junts per Catalunya a les eleccions del proppassat 28 d’abril. Abans havia donat suport també a la CUP. El proppassat 2 d’aqueix més va publicar un article al digital El Món, “La gran estafa“, on critica cruament ERC i la CUP, fet que li ha valgut més desqualificacions que rèpliques argumentades.
Aqueixes reaccions fanàtiques i sectàries dels qui se senten al·ludits per les seves opinions contrasten amb la passivitat i la connivència amb la que hom encaixa les més brutals manipulacions contra l’independentisme català. Hom pot estar en desacord amb Ramón Cotarelo però des del respecte. Dissortadament no ha estat el cas i ahir va anunciar que Palinuro plegava amb un apunt que reprodueixo sencer perquè reflecteix la impostura, el sectarisme i la mediocritat de molts dirigents i gregaris que aparenten ser independentistes:
“Las gentes de espíritu libre saben que lo importante en la vida no es cómo llegas, sino cómo te vas.
Ningún intelectual español o catalán, que yo sepa, ha hecho algo semejante al blog Palinuro. Son doce años ininterrumpidos día tras día, de una obra en la que hay crónicas, literatura, críticas de libros, de exposiciones, de cine, de teatro, cuestiones sociológicas, políticas, filosóficas, etc., y, en los últimos tiempos, una atención exclusiva, minuciosa, cotidiana, a la lucha de Catalunya por la independencia. Más de un millón de palabras. Sin apoyo alguno, diario o periódico, ni infraestructura, ni ayuda. Nada. En abierto, con acceso libre a todos/as en licencia creative commons que autoriza el uso libre del material con solas dos condiciones: no tergiversarlo y citar al autor.
Efectivamente, Palinuro ha sido un éxito: 10.000 lectores diarios directos del blog y otros tantos a través de reproducciones. Mucha gente me dice que es su primera lectura en el día. Por estas personas, por el respeto que les tengo, así como a mis seguidores en FB o Tuiter (unos 200.000 a estas alturas) es por lo que he retrasado el momento del cierre.
Pero este se ha hecho inevitable. El blog me consume mucho tiempo que necesito para tareas propias de creación. Y me causa problemas y dificultades. Lo de menos es que me encuentre mis textos por ahí, mejor o peor plagiados, a veces con mis mismas palabras, pero sin citarme. Puro parasitismo intelectual, sobre todo en los medios audiovisuales. Y el gremio publicístico se autoprotege cerrando filas. Lo peor es que no solo se saquea Palinuro sino que, además, se trata de silenciar al autor. En España y en Catalunya. En la izquierda y en la derecha, en el independentismo y en el unionismo.
Al margen de elMón.cat (un artículo a la semana) y La República (uno al mes) no tengo acceso a ningún medio de comunicación escrito o audiovisual. Mis ideas, propuestas, etc., se conocen porque Palinuro está en abierto y es gratis, pero casi nadie cita la autoría, aunque se beneficie por ello. Salvo para atacarme. Entonces aparezco profusamente, incluso con “noticias” inventadas. No he ido casi nunca a las radios catalanas y escasísimas veces a TV3 pero mucha gente dice que me paso la vida en el plató y hasta algún avispado se inventa que cobro no sé cuántos miles de euros que jamás he visto juntos. Y, hala, a desmentir un sucio ataque personal de parte de quienes encuentran lógico que cualquier zoquete o zoqueta españoles cobren millonadas por mentir. Y sin ayuda de quienes, siendo asiduos a los estudios, y beneficiándose de Palinuro sin citarlo, sí cobran.
La esfera pública es tan corrupta en Catalunya como en España. Dominan las fórmulas y repartos de partidos, los enchufes, las capillas, los amiguismos, las banderías y las listas negras para aquellos/as que, como Palinuro, no son de fiar, ya que no se atienen a consignas partidistas. Insisto, en la izquierda y en la derecha, en el independentismo y el unionismo.
Así que, como no he encontrado apoyo alguno en la esfera pública catalana sino, al contrario, más inquina que en la española, cierro Palinuro y que cada cual se busque la vida. Tengo montañas de trabajos en marcha y muchos proyectos que requieren toda mi atención. Seguiré en las redes, comunicando mis actividades públicas y mis opiniones, pero nada de textos largos, que llevan mucho trabajo y tiempo y solo sirven para que me tengan más tirria quienes son incapaces de producir algo propio más extenso que un tuit. Y, por supuesto, mantendré mi convicción independentista catalana en todo momento.
La decisión estaba tomada días antes de que el portavoz de ERC en Madrid, en compañía de un ideólogo de Podemos que apoyó el 155, dijera que él no es soberanista ni independentista y, supongo, su partido, tampoco. Pero esta tomadura de pelo a millones de personas pasadas unas elecciones en donde se dio a entender lo contrario, la ha acelerado.
Donec perficiam.”
Post Scriptum, 26 d’agost del 2019.
He vist a twitter com gregaris d’ERC cerquen articles antics de Ramón Cotarelo per poder acusar-lo d’haver estat espanyolista en el passat. Recomano la lectura d’un article que va publicar al diari basc Gara el 24 d’octubre del 2006 titulat: “La izquierda española y los nacionalismos”, on es defineix així: “Tal es mi idea de la izquierda: puedo ser (y soy) nacionalista de una nación que reconoce a sus componentes el derecho a separarse de ella”.
Post Scriptum, 13 de gener del 2020.
Ahir, Ramon Cotarelo va tornar a activar el seu bloc Palinuero per explicar en un apunt titulat “Un intent d’assassinat civil” la campanya de linxament de què es objecte per part d’ERC.
Post Scriptum, 10 de setembre del 2020.
Enric Pujol, historiador i veterà militant republicà, que no pas d’ERC, va publicar el proppassat dia 8 al setmanari Hora Nova de l’Alt Empordà, aqueix article, “Cotarelo, un intel·lectual compromès“:
Ramon Cotarelo encarna avui, de manera exemplar, la figura de l’intel·lectual compromès. Politòleg, escriptor, traductor i catedràtic de ciència política, és autor de més de quaranta llibres i de milers d’articles. Enllà de la seva rellevant aportació acadèmica, va esdevenir molt popular gràcies al seu blog «Palinuro», on els articles d’opinió política es combinaven amb la crítica de llibres, artística i de pensament; un blog que va mantenir de manera diària al llarg de dotze anys i que ara ha reprès redactat en català (prova de l’assumpció que ha fet d’aquesta llengua com a pròpia).
A Catalunya, es va fer molt famós arran del seu posicionament favorable al referèndum d’autodeterminació de l’1-O. Inicialment, defensà el dret a decidir, tot i que ell aspirava que el poble català no optés per la independència, sinó que restés, de grat, dins de l’Estat espanyol. Ràpidament i davant la reacció antidemocràtica, en aquest punt, de la classe política i de la intel·lectualitat espanyola, passà a defensar obertament la independència de Catalunya com una necessitat imperiosa i indefugible. Aquesta defensa, però, no la mantingué en un àmbit només teòric, sinó que s’implicà personalment en el procés i fa uns dos anys que es traslladà, des de Madrid, a viure a Catalunya per tal de lluitar a favor de la independència com un català més, cosa que li motivà crítiques i atacs sovint ferotges. Constitueix un cas excepcional de coherència ideològica i d’implicació personal amb una causa que considera justa i necessària.
Ens vam conèixer personalment en una conferència a Figueres que ell donà en favor del dret a decidir, organitzada per l’ANC el juliol del 2016, en la qual jo feia de presentador. La seva intervenció ens deixà bocabadats a tots per la seva concisió i lucidesa. Abans, ja el coneixia d’articles i entrevistes, però a partir d’aleshores vaig començar a pensar en la realització d’un llibre que seguís la seva trajectòria ideològica i política personal. Finalment, aquest projecte es va poder convertir en realitat gràcies a un seguit d’entrevistes que li vaig poder fer durant l’any passat i principis d’aquest 2020. Així, sorgí Ramon Cotarelo. Vivències i creences, que acaba de publicar Llibres del Segle. La seva predisposició, des del principi, fou total i cal reconèixer que per mi ha estat una experiència molt enriquidora tant en l’aspecte humà com en l’intel·lectual. En el volum, s’hi ha volgut registrar les bases del seu pensament, les principals directrius de l’obra realitzada i la gran amplitud dels seus interessos, però també recollir la vivència personal que a vegades agafa aspectes íntims que ens ajuden a entendre millor la seva figura.
Post Scriptum, 19 d’abril del 2021.
Excepcionalment, Ramón Cotarelo va ser convidat a TV3, però entrevista per una gregària mediàtica del catanyolisme a la qual va haver de fer front, com explicà ahir El Nacional: Ramon Cotarelo indignat amb Cristina Puig pel que va passar a FAQS: “maleducada”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!