Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

21 de gener de 2022
0 comentaris

Amb Pau Juvillà

És una crònica anunciada que ben aviat el diputat Pau Juvillà Ballester perdrà la condició de parlamentari escollit pel poble arran d’una decisió arbitrària i il·legítima dels tribunals d’ocupació espanyols. Des de que el gregari d’ERC que feia de president del Parlament, Roger Torrent, va obeir el seu partit i va negar-se a complir el pacte amb Junts per Catalunya per reinvestir com a president Carles Puigdemont, ara farà quatre anys el trenta de gener, l’acatament mesell al poder fàctic estatal ha estat una constant que s’ha endut pel davant una colla de diputats, el president Torra i la dignitat del Parlament de Catalunya.

L’acatament del Parlament a aqueixa decisió està cantada perquè la dinàmica claudicant, promoguda per Esquerra i assumida per Junts i CUP, no té aturador perquè no hi ha capgirament possible des de dins de les institucions autonòmiques. El cas del Pau Juvillà serà el darrer, perquè rere d’ell ja cap altre parlamentari està disposat a desobeir res. Ell sí que ho fa fet, i el conec prou per saber que no assumirà que el destitueixin, s’hi resistirà moralment perquè té unes conviccions i una credibilitat que pocs altres que es diuen independentistes i seuen al Parlament poden acreditar. Però acabarà foragitat de la que hauria de ser la seu de la sobirania catalana enmig de la impotència generalitzada del 2017 ençà, promoguda pels qui l’han volgut convertir en una desfeta quan és la fita més important de Catalunya des de 1714. Confio que, des de fora del col·laboracionisme institucional, Pau Juvillà serà un dels referents morals i polítics de la represa independentista, perquè és dels que no claudiquen i poden parlar clar i català.

Post Scriptum, 28 de gener del 2022.

Editorial de Vicent Partal a Vilaweb, “Cas Juvillà: la desorganització planificada de la democràcia”.

Post Scriptum, 31 de gener del 2022.

Atenció a l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb, “Cas Juvillà: alerta amb les conseqüències, aquesta setmana. Podria ser que emergís una fractura molt visible en això que ara mateix sembla un bloc autonomista tripartit sòlid i que aparegués, en conseqüència, una mena d’oposició dins seu”. I també al comunicat de l’Assemblea de Representants i el Consell per la República demanen a Borràs i els diputats que defensin la sobirania del parlament. Fan una crida als partits, les entitats i la societat civil a respondre amb la màxima unitat i determinació davant l’ordre de la JEC de retirar l’escó a Pau Juvillà.

Post Scriptum, 1 de febrer del 2022.

La decisió de continuar la batalla exposarà Borràs i la mesa a querelles i possibles inhabilitacions, però amb més armament jurídic, i amb l’oposició del bloc espanyolista des dels Comuns a Vox, així ho explica Josep Casulleras a Vilaweb: “Estripar l’últimàtum de la JEC: les claus de la batalla per l’escó de Juvillà.”

Post Scriptum, 2 de febrer del 2022.

Avui, a Vilaweb: “L’ANC proposa que el cas de Juvillà sigui un catalitzador per reactivar la DUI. L’entitat convoca una manifestació per a protestar contra les ingerències de l’estat espanyol i demanar unitat d’acció als partits.” Una proposta molt lluny del magí dels partits retroautonomistes, com de manera punyent il·lustra Ot Bou: “Un mateix decorat per a resistir o rendir-se. L’actuació de Borràs en el cas Juvillà és un símptoma que l’autonomia ja serveix indistintament de decorat per al fals pragmatisme i per al fals resistencialisme”.

Post Scriptum, 4 de febrer del 2022.

Finalment, la secretària general del Parlament (com els seus predecessors) ha acabat retirant la condició de diputat a Pau Juvillà, en un episodi més de l’estèril dinàmica claudicant dels principals dirigents dels partits que havien de liderar el procés independentista. L’afectat ha reaccionat amb una resposta que l’honora enmig de tanta mediocitat i mesquinesa: “Juvillà demana unitat a l’independentisme i explica quins passos cal seguir a partir d’ara. El fins ara diputat de la CUP diu que el seu cas és una alegalitat i acusa l’estat espanyol d’innovar jurídicament”. Com explica encertadament Odei A.-Etxearte avui a Vilaweb: “Els funcionaris del parlament despullen la retòrica de la desobediència. Mentre el ple aprovava el dictamen que defensava que mantenia els seus drets malgrat l’ordre de la JEC, Juvillà ja no era diputat”. I conclou: “La desobediència, ara per ara, ha acabat essent una retòrica despullada. I caldrà veure com l’independentisme se’n refà, perquè hi ha més diputats que tenen l’escó amenaçat per processos judicials vinculats a l’1-O. I perquè el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’acosta a l’aniversari del 14-F amb una majoria independentista desballestada però amb la política d’aliances al congrés espanyol capgirada definitivament després de l’aprovació de la reforma laboral i amb la taula de diàleg enterrada pels interessos del PSOE.” Però hi ha més conseqüències, totes negatives, el Consell per la República queda sol clamant en el desert parlamentari després d’haver demanat que hom defensés l’escó de Pau Juvillà. La imatge de Laura Borràs queda a l’alçada de la de Roger Torrent i amb ella d’esvaeix el referent independentista que aparentava ser dins de Junts per Catalunya. I, la postració de la classe política autonòmica es fa crònica i sense retorn possible.

Post Scriptum, 16 de febrer del 2022.

Article de Pau Juvillà ahir a Vilaweb: “És temps de pensar i construir col·lectivament“.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!