Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

25 de març de 2008
35 comentaris

Amb patriotisme, intel·ligència i coratge

Avui, junt amb els companys d’Esquerra Independentista amb l’Uriel Bertran al capdavant, hem presentat una candidatura pel canvi al proper congrés d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Plegats, els que avui hi érem i els que esperem que a partir d’ara s’hi afegeixin, proposem al conjunt de la militància republicana obrir una nova etapa en la ja llarga trajectòria d’ERC. Retornar a la ideologia republicana la preeminença que li correspon, deixant de banda veleïtats confusionàries de caire socialista o liberal, centrar l’estratègia en el dret a l’autodeterminació deixant enrere l’autonomisme, i en tercer lloc, dotant al partit d’una direcció política amb voluntat i capacitat per fer realitat els dos compromisos anteriors. Aquests són els tres eixos d’aquesta candidatura que, sense sectarismes ni impostures, aspira a ser majoritària si els militants del partit així ho decideixen.
 

Post Scriptum, 30 de juliol del 2019.

La candidatura d’Esquerra Independentista al congrés d’ERC de fa onze anys no va reeixir però el lema d’aqueix apunt va impregnar la nostra campanya i ha guiat l’actuació d’Uriel Bertran, i de molts patriotes entre els quals modestament em compto. Els errors en tot conflicte són inevitables, però allò que cal és superar-los per persistir en la lluita per la independència. Les crítiques són legítimes si són obertes i honestes, però aqueix emmetzinament que estem vivint al si de l’independentisme no l’havia viscut en més de quaranta anys de militància. Ho interpreto com una forma d’espanyolització de la vida pública catalana que ens arrossega en uns moments d’atzucac estratègic i manca de lideratge moral dels dirigents independentistes, molts dels quals s’han lliurat a una dinàmica d’impostures i actituds sectàries que només evidencien la mediocritat dels qui les practiquen. Per sortir del desori actual cal fer confiança a qui expressa realment allò que creu encara que ens sembli equivoca i preservar-los de l’autodestrucció a la qual s’aboquen els qui malden per atiar la divisió entre independentistes.

Post Scriptum, 25 d’agost del 2020.

Que el president Puigdemont apel·li a la confrontació intel·ligent amb el poder espanyol demostra per part seva determinació i persistència malgrat les adversitats que fan aturar, i fins i tot recular, la causa independentista. Una de les més punyents és l’escreix d’impostures, sectarismes i medioritats que ens afebleixen com a poble en nom del pragmatisme, la submissió, i les abstracccions que emmascaren la manca de determinació dels que així actuen.

  1. Benvolgut Jaume:

    A hores d’ara no recordo si finalment la votació del 7 de juny serà amb
    tiquet tancat o es podrà votar cada càrrec per separat. Si finalment es
    pot fer per separat, ja pots tenir per gairebé segur que tindràs el meu
    vot. Si s’ha de fer juntament amb l’Uriel, ja pots tenir per SEGUR del
    tot que no el tindràs, ja que el meu vot no el donaré pas a una persona
    com l’Uriel.
    Tant si és d’una forma com de l’altra, espero que et sàpigues separar i
    desmarcar clarament i ràpida d’ell, ja que sinó la bona reputació de
    que actualment gaudeixes serà qüestionada ben aviat.

    ànims i molta sort!

    visca Esquerra!

  2. La renúncia del carod facilita aquesta renovació profunda i majoritària, però no sé si el vostre anunci d’aquesta tarda hi ajuda: potser tocava esperar i parlar abans amb reagrupament. Tu podries haver estat un candidat d’unitat en una llista de consens conseqüència d’un acord entre els dos ‘sectors’ crítics.

  3. Quina decepció, Jaume. Vaig treballar per a tu per tal de què fossis el cap de llista per Tarragona i ara em surts com una marca blanca del Puigcercós de la ma de l’Uriel que mai en sa vida s’ha guanyat les garrofes fora de la poliíca, com un altre Puigcercós qualsevol…Estic tant decepcionat que no vull ni signar el comentari!

  4. Estic seguint amb molta atenció el procés clarificador de cara al Congrés d’ERC. No em puc comprometre amb ningú, ja que sóc dels que pensen que l’important són les idees i no les persones. De tota manera, no em puc estar de desitjar-te sort.

  5. Benvolgut Jaume,

    Et desitjo el millor, per a tu, i per a tots. Tot i que ho dic des de fora, el país no pot prescindir d’Esquerra. I Esquerra no hauria de prescindir d’un discurs social sòlid, perquè, més enllà de la independència, cal un model de societat on tothom pugui estar còmode i amb seguretat. Els projectes nacionals es fonamenten sempre de la seguretat en els projectes individuals.

    Que hi hagi molta sort, i que tots plegats poguem sortir reforçats,

    Ben cordialment,

    Xavier

  6. Desitjo de tot cor que guanyeu el congrés; podré tornar a votar ERC. Tinc un dubte, però, es pot vèncer al nefats aparell sense ajuntar forces amb el Reagrupament?. Els puigcarotistes fan correr que són de dretes, però, encara que no ho cregui i que resulta una acusació bastant primaria i infantil, penso que pitjor que ser d’esquerres o de “dretes” és ser ridiculs.

  7. Endavant Jaume. Sempre he valorat la teva constància en la defensa i actualització del republicanisme. És un patrimoni que has de portar en la teva candidatura al congrés i un valor a rellançar. Et desitjo tota la sort del món. I ja tens el meu suport.

  8. Coincideixo en considerar un error i una decepció la teva aliança al costat de l’Uriel i companyia. Tens una reputació important i no s’enten perquè la vols malmetre ajuntant-te amb un aprenent de Puigcercós. Els que hem conegut aquest Uriel n’hem tastat les maneres i el sectarisme. Jo et feia amb un candidatura seriosa al costat del Carretero i fent un programa republicà exigent i rigurós. I ara veure’t amb aquest xicot cridaner i amant del joc polític que mai ha hagut de guanyar-se les garrofes perquè des de ben jove ha anat fent escalada per l’aparell del partit és una veritable llàstima.

    Reacciona, rectifica i aneu en ticket amb el Carretero. Seríeu uns bons President i Secretari General. D’altra manera, ben aviat te’n penediràs d’haver-te aliat amb aquest escalador.

  9. Benvolgut Renyer, no critico el teu gest: senzillament em desconcerta.

    Entre altres coses, perquè crec haver-te sentit dir i escriure que ERC s’havia escorat massa cap a l’esquerra i el socialisme i, en canvi, diria que l’Uriel i l’EI defensen, precisament, tornar a principis més purs d’esquerra i independència. Com quedem, doncs? Si et desagrada Puigcercós i Carod perquè han parlat massa de l’eix esquerrà, com és que pactes amb l’Uriel que, semblaria -i així ho diu ell- més esquerrà que els altres?

    Realment, no acabo d’entendre els moviments pre-Congrés d’ERC: més que respondre a conceptes i claredats semblen moviments convulsos i confusos.

  10. Reconec que la teva aliança amb l’Uriel m’ha desconcertat, més que rés per que a tu si que et veig presidint Esquerra, però francament no veig a un Secretari General en la figura d’en Bertran. Crec sincerament, que ell et necessita més  a tu que tu a ell. I no es per el missatge d’EI, que es sòlid, el que no veig tant sòlid es en el missatger.

  11. No comprenc alguns comentaris que algú ha apuntat sobre Uriel Bertran: escalador? L’única faceta d’escalador de Bertran és que li agrada fer escalada, però de trepa dins el partit res de res. S’ha desmarcat darrerament del partit precisament perquè el partit s’estava convertint en un fill adoptiu del PSC (tema fotos del rei). Per a mi això són gestos valents i coherents, que és el que demanen els votants d’Esquerra com varen demostrar quan Carod va reunir-se amb ETA per cercar la pau.
    A part d’això i canviant de tema, voldria, Sr. Renyer, que m’aclarés si mantindreu la marca “Esquerra” o tornareu a “ERC”.
    Gràcies

  12. Sr. Renyer, vinc seguint les seves petjades internàutiques (en aquest bloc i en el bloc del FOCDA) i literàries des de fa algun temps, i encara que no el conec personalment (llevat de quan va fer la presentació del llibre PHN: la raó d’estat contra l’Ebre i la terra, a Sueca si no recorde malament, doncs ja fa un parell d’anys) en dona confiança, la confiança de les persones preparades, ben informades amb tarannà conciliador i amb un enginy esmolat, igualment m’agrada la seva coherència en general. Soc ex-militant d’Esquerra al País Valencià i, si poguera, ara per ara, no dubtaria en recolzar la seva opció al juny. Les iniciatives com EI (i també, en bona part, Reagrupament) fan que ex-militants com jo, que en el seu dia no comulgarem amb els Cerdà, Carod, Puigcercós, Vendrell, Valls i companyia, tornem a retrobar la il·lusió originària que ens portà a compartir el projecte d’ERC i que ens il·lusiona tornar a compartir, és per això que li demane si poguera concretar com encaixa el País Valencià dins l’estratègia d’EI. Moltes gracies i molta sort.

  13. Endavant Jaume. Malgrat no sóc membre del partit , com la Karim, et desitjo el millor dels èxits. Estic seguint amb atenció  tots  els moviments “post  9M” , que no acabo de comprendre…  aquest pas de la confusió a la convulsió…en la direcció del partit.  El cas és que ara veig possible la construcció d’un  autèntic projecte nacional  perquè tinc confiança que saps molt bé el que et fas.  Sort!    

Respon a Pere Esplugues Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!