Jaume Renyer

Josep Maria Renyé i Teulé és un patriota català de soca-rel, des dels setze anys que milita a l’independentisme quan a començament dels anys setanta s’incorporà a EPOCA, (l’Exèrcit Popular Català), l’organització militar catalana més potent que va existir durant la dictadura del general Franco.

Tot i tenir el mateix cognom, no som parents, i ens hem conegut fa poc tot i que tenim punts en comú: l’estima per Jaume Cornudella Olivé, que fou un dels caps de la secció militar del Front Nacional de Catalunya i amic i company de Jaume Martínez Vendrell i Manuel Viusà, entre d’altres. Ahir ens vam trobar a Les Borges Blanques per dinar plegats i fer-la petar en una llarga sobretaula on vam posar en comú punts de vista sobre la situació política catalana actual, la trajectòria de les organitzacions independentistes on hem militat i, especialment, l’estima compartida per la causa nacional del poble jueu i l’Estat d’Israel.

Quan a finals dels anys setanta EPOCA es dissol la direcció de l’organització ofereix la possibilitat a alguns militants d’exiliar-se a Israel, un estat que aleshores no tenia  relacions diplomàtiques amb el Regne d’Espanya. Seguint els passos d’un altre company que hi va arribar abans, en Josep Maria i Josep Lluís Pérez són admesos a l’estat hebreu i s’instal·len a un kibbutz al desert del Neguev. Després de més d’un any d’estada se’n torna a Andorra deixant enrere records personals i una estima inesborrable pel país que el va acollir generosament.

Aqueixa coneixença directa de la realitat israeliana i del sionisme ha mirat de transmetre-la al seu entorn polític actual (dóna suport a la CUP de Borges) replicant l’antisionisme abstracte que campa al si d’aqueixa formació independentista que afirma voler-ho canviar tot. M’ha fet avinent detalls de les discussions que hi manté al voltant d’aqueixa qüestió (sovint al seu facebook) que deixen en evidència el desconeixement real i el sectarisme banal dels que miren de refutar-lo.

Hem intercanviat experiències al respecte i hem convingut en retrobar-nos periòdicament mirant de contribuir en allò que puguem al procés independentista que ha engegat el nostre poble i també defensar la causa d’Israel des de Catalunya estant.

Post Scriptum, 3 de setembre del 2014.

En Josep Maria ha publicat el proppassat 20 d’agost un escrit al digital de ponent Territoris.cat, titulat “Del kibbutz d’Israel a les planes de les Garrigues”, que diu el següent:

“Sóc una persona d’esquerres que porta lluitant per la independència d’aquest petit tros de país, des dels 15 anys, ara en tinc 61. Per motius que ara no vénen al cas, després de la mort del dictador, vaig haver de marxar a l’exili, vaig tindre sort, altres companys van ser empresonats i torturats, i un dels llocs on vaig estar va ser Israel on vaig ser ben acollit en un Kibbutz al desert del Negev. Allí vaig conèixer el veritable socialisme, en el Kibbutz no existia la propietat privada, tothom havia de fer totes les feines quant li tocava i tot el que tenia a veure amb el funcionament es discutia periòdicament en assemblea.

Sí, practicaven el socialisme de veritat, no com a casa nostra que el socialisme, el PSC és una altra cosa, es practica només de boca.

A Israel, quan reben una amenaça armada de l’exterior no existeixen dretes ni esquerres, tots estan al costat de l’exèrcit perquè l’exèrcit són ells, després ja discutiran com a país democràtic i en el Parlament quina és la millor política per al país. Tant de bo a casa nostra, tots féssim pinya com els israelians per defensar el nostre país de les agressions que ens vénen de fora.

Com a sionista que em considero, pregaria als que es diuen antisionistes, que s’informin una mica sobre el sionisme, doncs estic convençut que la immensa majoria no han llegit mai res sobre l’origen del sionisme, igual que els que es diuen comunistes, que no han llegit mai un llibre, per exemple del Marx. Com a sionista, em dol molt l’actitud presa per l’esquerra nacional, la CUP i per l’esquerra, per definir, d’ICV en el conflicte, atacant ferotgement Israel, convocant i assistint a manifestacions en principi, pro palestines on es veien banderes de Hamàs i es cridava mort als jueus. A França i a altres llocs d’Europa, també s’ha atacat i mort a persones i s’han incendiat sinagogues, tot i això repeteixo, en manifestacions pro palestines i amb banderes de grups islamistes; després et surten dient que no són antisemites sinó antisionistes. Pena i fàstic.

A tota aquesta esquerra tan purista els recomanaria llegir els dos primers apartats de la carta fundacional de Hamàs, poder així, s’adonarien de qui són i el que busquen, un califat per Jordània, Palestina i Israel. I si us entretinguéssiu a llegir una mica més, veuríeu que són la mateixa gent que està matant a cristians, a jueus i a musulmans que no són de la seva secta, a Síria i a Irak. Per cert, veig que van passant els dies i l’esquerra nostrada encara no ha convocat cap manifestació en suport dels milers de morts ocasionats pels islamistes.

Aquests dies he rebut per part de demòcrates d’esquerres, insults i amenaces a la meva família i a mi per posicionar-me a favor d’Israel, inclús una “senyoreta” d’ Arran em va dir fa uns dies que la gent com jo no teníem lloc en una Catalunya independent i, en paraules literals, “ens haurien de fotre a tots a fora”. Sense comentaris.”

 

Post Scriptum, 22 de setembre del 2015.

Reprodueixo tot seguit l’escrit que acaba de publicar a la seva pàgina de facebook Josep Maria Renyé explicant el sentit del seu vot congruent amb la seva trajectòria de patriota que ho ha donat tot per la llibertat de Catalunya:

PER QUE I PER QUI VOTARÉ

El dia 27 faré 63 anys, gràcies President per convocar les eleccions aquest dia, és el millor regal d’aniversari que m’han fet mai, porto des de els 15 anys lluitant per la llibertat d’aquest petit tros de País, als vint anys vaig passar a la clandestinitat, als 25 vaig tenir que marxar a l’exili, primer a Israel i després a Andorra, fins als 42 anys que no vaig poder tornar.

Pel camí vaig haver de deixar família, amics, feina i futur econòmic assegurat, ara sóc dels que cobren 426 € i sobrevisc gràcies a la família i a Càritas i a sobre ens amenacen de no cobrar la jubilació si som independents, jo ho tinc molt clar, si he d’anar a demanar almoina pel carrer hi aniré i amb el cap ben alt.

Porto tota la vida lluitant per que les futures generacions puguin viure en una República Catalana lliure, qui soc jo davant del País? No sóc res i és per això que votaré independència, votaré per mi i pel futur dels meus fills i néts i també votaré per tots aquells que no poden votar. Votaré pel meu pare que ens va deixar sense poder veure i viure aquest moment que tant desitjava, votaré pel meu germà i altres companys d’exili que no podran votar per que varen adquirir la nacionalitat francesa, votaré pel Josep Lluís Pérez company d’exili a Israel i que va morir sense poder tornar al seu País, votaré pel Miquel Ballesté amic que un maleit càncer ens el va prendre.

Sí, votaré per mi, pels meus i pels que no poden votar. El meu vot?, importa mol quin serà el meu vot ? votaré per Catalunya desitjant, això sí, que la lluita no s’aturi fins aconseguir la República Federal Catalana de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.

Post Scriptum, 5 de maig del 2021.

Josep Maria Renyé Teulé és un dels patriotes catalans entrevistats al llibre “Ferides d’exili”, escrit per Mònica Hernàndez i Roger Tugas, publicat enguany per Pagès Editors (pàgines 137 a 155), on deixa constància del seu compromís independentista i l’agraïment a Israel per haver-lo acollit com a refugiat.