Jaume Renyer

Avui, mitjançant una moció de censura subscrita pels consellers d’ERC, CIU i PSC, ha estat rellevat com a alcalde d’Arenys de Munt Josep Manel Ximenis, de la CUP. Aqueix fet té una transcendència política que va més enllà de l’àmbit local i que cal analitzar detingudament.

En primer lloc, cal destacar la trajectòria de Josep Manel Ximenis com a militant independentista de pedra picada des de la seva joventut. El vaig conèixer quan era president del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) i em va demanar que participés en unes jornades organitzades l’any 2005 sobre la problemàtica de l’exercici del dret d’autodeterminació en el context europeu.

Allavòrens compartíem militància a ERC i pocs anys després van coincidir en la crítica a la deriva cap al progressisme banal i la gestió autonòmica que havia emprès la direcció del partit en lloc de prioritzar la causa independentista. Arran del pacte del segon tripartit, anomenat pomposament Entesa Nacional i de Progrés, Ximenis va deixar conseller per Esquerra a l’Ajuntament d’Arenys de Munt i també el partit. Des d’aleshores ençà hem anat mantenint contactes esporàdics.

L’estiu del 2009 vam coincidir a la Universitat Catalana d’Estiu on havia pujat per tal de recollir signatures de suport  per convocar a nivell local una consulta sobre la independència de Catalunya. Va tenir el gest de convidar-me a formar part de la comissió electoral de la jornada inoblidable del 13 de setembre que va donar el tret de sortida al moviment popular de les consultes, determinant per a l’extensió social de la causa independentista.

El legítim i merescut protagonisme de Josep Manel Ximenis en aqueix episodi cabdal el van catapultar com a cap de llista de la CUP a l’alcaldia del seu poble el maig del 2011. Des d’aqueix càrrec ha tingut una projecció d’àmbit nacional a través de l’Associació de Municipis per la Independència i ha mantingut una actitud favorable a la unitat independentista com ho demostra la seva proposta en aqueix sentit prèvia a les eleccions del 25 de novembre proppassat i que va ser desestimada per la CUP.

Adduint raons de caire local, els partits d’ordre -PSC, ERC i CIU- l’han desplaçat de l’alcaldia en una acció de liquidació selectiva de repercussions nacionals com ja va succeir amb Jordi Fornas, alcalde de Gallifa per Solidaritat, pel mateix procediment de censura. El gregarisme, el foment de la mediocritat com a mèrit per fer carrera política, són lleis no  escrites però que s’apliquen inexorablement al si dels partits que han revocat a Josep Manel Ximenis de l’alcaldia. I més quan persones com ell poden donar exemple amb fets i no amb paraules de com prioritzen el seu compromís patriòtic per davant dels interessos de partit.