Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

21 de setembre de 2007
3 comentaris

Amb Josep Andreu

Aquesta setmana al Congrés dels Diputats el PP ha presentat una iniciativa legislativa per inhabilitar els electes que no posen la bandera espanyola als ajuntaments. Josep Andreu, en nom d’ERC, ha contribuït decisivament a que no prosperés.

 

En Pep, “Celdoni”, és batlle de Montblanc per segon cop. Ja ho havia estat fa quatre anys, però en les municipals del 2003, tot i ser la força més votada, CIU, PSC i ICV es van conjurar perquè no tornés a ser alcalde. Després de quatre anys a l’oposició ha tornat a guanyar les eleccions i, aquest cop si, ha pogut sumar majoria amb altres llistes locals. Té mèrit el seu resultat perquè en aquestes passades eleccions ERC ha baixat en moltes localitats. El seu prestigi personal ha fet que la fidelitat de l’electorat republicà es mantingués intacta a Montblanc.

El conec de fa molts anys: és una persona amb qualitat humana i política, que estima la terra, a qui els càrrecs no han pujat al cap, que té vida professional al marge de la de partit, fet que li permet actuar amb plena llibertat, lluny de comportaments gregaris i sectaris tan habituals en la vida pública del país. Va començar a militar a la Joventut Comunista de Catalunya i me’l vaig trobar per primer cop repartint propaganda en favor de la llibertat de Marcelino Camacho, i altres dirigents de CCOO detinguts, quan jo anava a l’institut a Tarragona.

Anys més tard varem coincidir dins dels sectors independentistes radicals que, a començaments dels anys noranta, evolucionaven cap a ERC. Des d’aleshores hem mantingut una relació constant, política i d’amistat, que la vida de partit no ha espatllat mai. En uns moments de turbulències internes en les files republicanes, Josep Andreu, és home de consens i té una posició oberta al diàleg amb totes les sensibilitats, els resultats i la seva trajectòria l’avalen per poder jugar un paper d’arbitratge constructiu cara a la recomposició interna i estratègica que Esquerra ha d’emprendre per engegar realment un procés d’autodeterminació.

Post Scriptum, 13 de desembre del 2018.

Josep Andreu ha pres la decisió d’afegir-se a la vaga de fam dels quatre presos polítics catalans en un gest de solidaritat que l’honora com a patriota i que reforça la capacitat d’iniciativa de l’independentisme i contribueix a bastir la necessària unitat estratègica per la qual lluita al si d’ERC.

  1. Celebro que hi hagi dins la classe política catalana una persona amb qualitats tan envejables com les que descrius del Josep Andreu i que no qüestiono. Seria molt més que agradable trobar més sovint comentaris com el teu en relació altres polítics i polítiques, ja que així, els profans i militants de base, emprant el nostre lliure albir, la tècnica de l’exclusió i les accions que duen a terme els qui ens lideren, i així poder destriar la pols de la palla i esbrinar per què el nostre partit, ERC, es troba davant una situació de bicefàlia malentesa que pot esdevenir en una plurifàlia irreconduïble.Besets des del cor de bosc, estimat J.

    La Caputxeta Roja

Respon a Lluís Estrada Milà Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!